Poble (1.550 m alt), a la vall de Ribes, en un coster damunt la vall del Rigard, al vessant meridional de la serra de Gorrablanc, que culmina al puig de Dòrria (2.539 m alt) a la frontera franco-espanyola.
La parròquia (Sant Víctor) és esmentada ja el 839; una nova església fou consagrada el 903; té com a sufragània la de Fornells.
De l’antic castell de Dòrria, esmentat el 1301, resta el nom d’una partida (camp del Castell).
A la carretera de Barcelona a Puigcerdà hi hagué l’hostal de Dòrria.
Antic hostal, al límit amb els termes de la Vall d’En Bas i de Riudaura, vora el Ridaura, instal·lat en un gran casal del segle XVII.
Durant la Tercera Guerra Carlina, el 26 de març de 1875, hi tingué lloc l’entrevista secreta dels generals Arsenio Martínez Campos, cap de les forces liberals, i Francesc Savalls, cap de les forces carlines del Principat, la qual comportà, de fet, la fi de la resistència carlina a Catalunya.
(pop: Contestins) Poble, a l’esquerra del Ter, aigua avall de Bonmatí, que en depèn eclesiàsticament; prop seu hi ha l’antic hostal de Constantins.
L’església parroquial (Sant Vicenç) és esmentada ja el 1182.
Dins el terme hi ha el santuari de la Mare de Déu de Calders.
Poble, al nord-oest del terme, sota els cingles del Cint (sector occidental dels cingles de Capolat), a la capçalera de la riera del Cint o de l’Hospital, afluent, per l’esquerra, del Cardener, vora la qual hi ha l’hostal del Cint.
Entre les masies es destaca la Boixadera del Cint, vora l’església parroquial de Sant Sadurní (940 m alt).
Pertangué al ducat de Cardona.
(o Sant Martí de Capsec; ant: Cuïlsec) Poble (448 m alt). Donà nom al municipi fins al començament del segle XX.
És al vessant meridional de la serra de Malforat, a l’esquerra del torrent de Capsec, que aflueix a la riera de Bianya, per l’esquerra, prop de l’antic hostal de Capsec.
L’església parroquial de Sant Martí, romànica, fou possessió de Sant Pere de Camprodon.
Antiga quadra gairebé despoblada, situada al centre de la vall de les Camposines, drenada pel riu Sec, vora el qual, a la carretera que es dirigeix a Flix (pel coll de les Camposines) i a la Fatarella hi ha l’important hostal de les Camposines i, a menys d’un km, al nord, l’antiga església de Sant Bartomeu, romànica.
El terme pertanyia als hospitalers.
Durant la guerra civil de 1936-39, fou instal·lat prop de l’hostal el comandament de les forces republicanes que participaren en la batalla de l’Ebre (des de l’agost fins a l’octubre de 1938).
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Antic hostal de l’antic municipi de Barruera i a l’antic terme de Cardet, a l’entrada de la vall de Boí, que forma en aquest indret l’estret de les Cabanasses.
Hi era venerada la imatge de la Mare de Déu de les Cabanasses, actualment a Cardet.
Hostal del terme de la Valldan, vora la carretera de Berga a Solsona.
Era el lloc on es reunia l’ajuntament fins a l’annexió del municipi a Berga el 1963.
Ha agrupat al seu voltant una petita caseria.
(Pallars Sobirà / Vall d’Aran)
Port de muntanya del Pirineu (2.072 m alt), entre les dues comarques, dit també port de Pallars, de Pedres-Blanques o d’Àneu, a la divisòria de les aigües de la Garona i la Noguera Pallaresa (hi neix el riu de la Bonaigua, afluent seu). Centre d’una important àrea de pasturatges estiuencs.
Fins el 1924, que fou construïda la carretera actual, només era travessat per un camí de ferradura, que seguia l’antiga via romana.
Pot estar tancat al trànsit fins a uns 7 mesos a causa de la neu. Però en obrir un túnel al port de Viella (1948) va deixar de ser l’únic accés a la Vall d’Aran des de la resta de Catalunya.
Al vessant pallarès hi ha el refugi de les Ares, l’hospital de la Bonaigua (desaparegut) i, més avall, l’hospital de la Bonaigua de Baix, actualment un petit nucli de turisme de muntanya.
Davant els antics hostals de la Bonaigua, s’alça el tuc (o port) de la Bonaigua (2.777 m alt).
(Pinell de Solsonès, Solsonès)
(o dels Arcs, o de l’Arç) Antic hostal (590 m alt), dins la parròquia de Madrona, situat en una collada de la serra del Bancal, límit del Solsonès, la Segarra i la Noguera.
Hom hi celebrava (el 19 de setembre i el 21 de gener) dues fires de bestiar a l’aire lliure (que han estat traslladades a Solsona); a la primera hom venia també el cànem procedent de les hortes de Ponts, Oliana i Artesa de Segre.
Dades dels Països Catalans 