Veure> Antoni Bosc i Cardellac (metge i historiador català, 1758-1829).
Bosch i Cardellach, Antoni *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: historiadors/es
Bosc, Andreu -historiador-
(Perpinyà, 1570 – 1631)
Historiador i jurista. Jutge del Rosselló i de la Cerdanya. Impulsà la construcció de la catedral de Sant Joan i la instal·lació d’un mausoleu per a Francesc Eiximenis a l’església dels frares menors de Perpinyà (1623).
Va escriure Summari, índex i epítome dels admirables i nobilíssims títols d’honor de Catalunya, Rosselló i Cerdanya, i de les gràcies, privilegis i prerrogatives, preeminències, llibertats e immunitats gosan segons les pròpies i naturals lleis (1628), estructurada de forma cronològica, aquesta obra és encara avui fonamental per a l’estudi de la seva època i de la defensa de la llengua catalana, i conté, a més, un apèndix amb 1.097 documents relatius a Perpinyà del 1173 al 1620.
Borrassà, Maties
(Palma de Mallorca, 1531 – 1607)
Historiador. Jesuïta, ensenyà teologia, geometria, astronomia i música a Mallorca (on fou un dels fundadors de l’estudi general), Gandia, València i Barcelona.
Deixà manuscrita una Historia de la fundación del colegio de la Compañía de Jesús en Mallorca, utilitzada després per Pere Gil.
Borralló, Josep
(Ceret, Vallespir, 1867 – Perpinyà, 1959)
Historiador i sacerdot.
De la seva producció sobresurten les obres Promenades archéologiques: Elna et sa cathédrale (1909), L’abboye de Saint-André-de-Sureda (1911), La seigneurie du Vernet (1947) i Le mystère de la Crèche.
Bordoy i Oliver, Miquel
(Felanitx, Mallorca, 23 juny 1877 – 18 maig 1953)
Historiador i arqueòleg. D’ideologia carlina, fundà i dirigí el setmanari “La Tradición”.
Féu excavacions a sa Mola de Felanitx en unes coves de l’edat de bronze i reuní una petita col·lecció arqueològica conservada per la Fundació Mossèn Cosme Bauçà, de Felanitx.
Escriví una Història de Felanitx i altres opuscles sobre història local.
Bonnefoy, Lluís de
(Perpinyà, 9 setembre 1815 – Tolosa, Llenguadoc, 21 març 1887)
Historiador i epigrafista. Continuà la publicació del periòdic rossellonès “Le Publicateur”, i és autor d’estudis arqueològics i, sobretot, de l’important treball L’epigraphie roussillonnaise (1856 a 1866), treball complet i seriós, amb notes històriques que en faciliten la lectura.
Fou l’ànima del XXXV Congrés Arqueològic de França, celebrat el 1868 a Perpinyà.
Des del 1869 visqué a Tolosa.
Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana
(Palma de Mallorca, 1885 – )
(BSAL) Revista bilingüe. Editat per la Societat Arqueològica Lul·liana, el seu primer director fou Gabriel Llabrés i Quintana. Dedicada fonamentalment als estudis històrics, conté també altres treballs.
Ha publicat diverses sèries de documents molt importants per a la història de les Balears i, en plecs separats, alguns texts notables, com ara Vida del Beato Raimundo Lulio, d’Antoni R. Pasqual, i Informacions judicials sobre els addictes a la Germania, de Josep Maria Quadrado.
Boix i Ricarte, Vicent
(Xàtiva, Costera, 27 abril 1813 – València, 7 març 1880)
Historiador i literat romàntic. Estudià a l’Escola Pia, i hi ingressà com a religiós l’any 1827; l’amistat amb Joan Arolas l’inicià en la literatura. Abandonà el convent l’any 1837. Fou catedràtic d’història (1847) a la Universitat, i de geografia i història a l’institut de València. El 1848 fou nomenat cronista de la ciutat.
Entre els seus treballs històrics destacà la Historia de la Ciudad y Reyno de Valencia (1847). Fou partidari decidit de les idees liberals i molt popular a la ciutat de València. El 1854 fou nomenat corresponsal a València del diari barceloní “La Corona de Aragón”.
Nomenat membre de la junta cantonal l’any 1873, no volgué acceptar el càrrec i fugí de València. Fou jutjat per un consell de guerra, que l’absolgué.
Del sector liberal de la renaixença valenciana, escriví en castellà drames, obres de teatre i novel·les històriques, i en català algunes poesies, que signava amb el pseudònim de Lo Trobador del Túria. Fou membre del consistori dels Jocs Florals de Barcelona l’any 1877.
Blasco i Laguna, Ricard
(València, 30 abril 1921 – Madrid, 8 febrer 1994)
Escriptor i cineasta. Es donà a conèixer com a poeta i, durant uns quants anys, animà la revista literària “Corcel”, a València.
En castellà va publicar llibres de poemes (Altea, 1953) i estudis sobre el segle XIX (Los albores de la España fernandina, 1969) i sobre Josep M. Bonilla. Del 1937 daten les proses poètiques d’Elegia a un mort.
Va ser director i guionista cinematogràfic on es dedicà als gèneres de caràcter popular: La duquesa de Benamejí, De mujer a mujer, Gloria Mairena, Lola la Piconera, etc; i de programes de televisió.
Posteriorment va publicar treballs d’història: El valencianisme cultural durant la guerra civil 1936-39, Poesia política valenciana 1802-1938 (1979) i Introducció a la història del cinema valencià (1981), La premsa al País Valencià (1983) i La insolent sàtira antiga (1985).
Binimelis i Garcia, Joan
(Manacor, Mallorca, 1538 – Palma de Mallorca, 12 gener 1616)
Historiador i cronista. Matemàtic i astrònom, va cursar la carrera de medicina a València, on fou deixeble de Lluís Collado; estudià també a Roma, i el 1568, ordenat sacerdot. El 1578 obtingué un benefici a la catedral. Va ser rector de Marratxí (1583-88) i va recòrrer de cap a cap les illes de Mallorca, Menorca i Cabrera per fer-ne estudis topogràfics. Inventà alguns instruments astronòmics.
Escriví algunes obres de teologia, medicina i matemàtiques en català, en castellà i en llatí, totes inèdites o perdudes, llevat de la seva Història general del Regne de Mallorca (1593-1601), que comprèn des de l’origen del món fins a la guerra de les Germanies, gràcies a la qual va ser el primer cronista del Regne de Mallorca.
Adreçà el primer dels set llibres que la componen als jurats de Mallorca (1593), i enllestí el darrer el 1601. Tenen valor especialment les descripcions dels pobles de Mallorca i de les lluites de les Germanies.
Dades dels Països Catalans 