(Benlloc, Plana Alta, segle XVIII – País Valencià, segle XVIII)
Eclesiàstic. Fou canonge del capítol de Tortosa.
El 1756 publicà un estudi sobre la història de la seva vila natal.
Matheu, Jaume
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: historiadors/es
Mascó, Gaspar
(València, segle XV – segle XVI)
Cronista i cavaller. Tingué una intervenció important a la guerra de les Germanies, formant el bàndol dels nobles. Era membre del consell municipal de València nomenat per restablir a la ciutat el poder reial, i assistí a diverses accions militars, com la batalla de Gandia.
Deixà escrita una crònica sobre els fets esdevinguts a València de 1492 a 1503, i continuà el catàleg iniciat per Guillem Mir dels governants de la ciutat.
Mas i Gil, Lluís
(Elx, Baix Vinalopó, 1902 – 1980)
Historiador. Membre de l’Academia de la Historia i de l’Institut d’Estudis Alacantins.
Publicà, entre altres obres erudites, El castillo de Santa Bárbara, antigua fortaleza de Alicante (1955), Bibliografía de Pego (1957), El Archivo Municipal de Alicante y sus registros sobre linajes (1960), El condado-marquesado de Denia (1964), Nobiliario alicantino (1966), La provincia de Alicante y sus antiguos partidos judiciales (1974) i Toponímia alicantina en la nobiliaria espanyola (1979).
Martínez i Paterna, Francesc
(Oriola, Baix Segura, 1580 – 1647)
Historiador i eclesiàstic. Tingué un benifet a la seu oriolana.
És autor dels treballs: Exequias y fiestas fúnebres que hizo la Santa Iglesia de Orihuela y sus parroquias a la dichosa muerte del V. y Angélico padre Mosén Francisco Jerónimo Simó (1912) i Breve tratado de la fundación y antigüedad de la ciudad de Orihuela y de sus varones ilustres (1912).
Deixà inèdita una Orihuela ilustrada con cinco libros de Historia, obra que fou aprofitada per l’historiador local Agustí Maria Gisbert.
Martínez i Morellà, Vicent
(València, 11 agost 1915 – Alacant, 22 maig 1983)
Historiador. Cronista d’Alacant, ha publicat Privilegios y franquezas de Alfonso X, el Sabio, a Alicante (1959), La iglesia de San Nicolás de Alicante (1960), Alicante monumental (1963), Capítulos de la cofradía de San Nicolás de Alicante, otorgados por Martín el Humano en 1402 (1964), Archivos y bibliotecas de la ciudad de Alicante (1971) i Alicante desde “La Gloriosa” hasta la Restauración (1868-1874) (1972).
Fou germà seu Francesc Martínez i Morellà (València, 1902 – Alacant, 1947) Escriptor. Col·laborà en la premsa d’Alacant i publicà el llibre Mallorca la hechizada (1931) i, en edició pòstuma, l’opuscle, Quins temps, aquells! (1966).
Martínez i Ferrando, Jesús Ernest
(València, 17 gener 1891 – 24 setembre 1965)
Historiador i literat. Germà de Daniel i d’Eduard. Pertanyia al Cos d’Arxius, Biblioteques i Museus i fou director emèrit de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on excel·lí com a arxiver.
La seva primera publicació fou el conte Les llunyanies suggestives i altres proses (1918), seguit d’El farsant i l’enamorada (1919), Vida d’infant (1921), Històries i fantasies (1924) i la novel·la, l’obra més madura com a fabulador, Primavera inquieta (1926), la qual fou la més ambiciosa de totes.
Hi creà una narració íntima, de to líric, influïda per la prosa de Gabriel Miró. La claredat d’estil i l’ús acurat del llenguatge donen valor antològic a la seva obra. En prosa escriví també Tres històries cruels (1930), la novel·la Una dona s’atura en el camí (1935, Premi Crexells), i L’altre geperut i altres contes (1963).
Com a historiador es dedicà principalment al període de Jaume II el Just. En La tràgica història dels reis de Mallorca (1960) tendeix a l’estudi psicològic dels personatges. També publicà, entre altres obres, Don Pere Conestable de Portugal (1938), Els fills de Jaume II (1950) i Jaume II o el Seny català (1956), l’obra de síntesi més important de la seva producció històrica, i intervingué en la redacció de la Història dels catalans, dirigida per Ferran Soldevila.
Col·laborà a la premsa valenciana i catalana.
Martínez i Colomer, Vicent
(Beniflà, Safor, 26 gener 1763 – València, 1820)
Historiador i franciscà. És autor d’obres bàsiques per a l’estudi de la història valenciana durant la guerra del Francès: El filósofo en su quinta, o relación de los principales hechos acaecidos desde la caída de Godoy hasta el ataque de Valencia (1808) i Sucesos de Valencia desde el día 23 de Mayo hasta el 28 de Junio de 1808 (1810).
Martínez i Aloy, Josep
(València, 4 juny 1855 – 3 abril 1924)
Polític i historiador. Llicenciat en dret (1877) i afiliat al partit conservador, fou alcalde de València (1907 i 1917) i president de la diputació (1914-15). Col·laborà a “Las Provincias” -sovint amb el pseudònim Yola-, a “El Archivo” i d’altres publicacions locals.
Nomenat cronista provincial (1891), col·laborà activament en la fundació del Centre de Cultura Valenciana (1914), del qual fou degà en els anys 1915-24. Fou membre de les Acadèmies de Sant Carles, de Lo Rat Penat, i director del Museu de Belles Arts.
Escriví sobre heràldica, arqueologia cristiana i història de l’art, i publicà els volums La diputación de la generalidad de Valencia (1930), La casa de la diputación (1903) i un dels corresponents a la província de València de la Geografia general del reino de Valencia, dirigida per F. Carreras i Candi. Deixà inèdits materials per a una Enciclopèdia Valenciana.
Martí i Grajales, Francesc
(València, 18 novembre 1862 – 12 agost 1920)
Erudit i historiador. Dedicat al periodisme, col·laborà a “El Universo”, “El Progreso” i “Las Provincias”. Es dedicà a treballs de recerca historiogràfica i publicà nombroses monografies sobre temes valencians.
D’entre les seves obres cal destacar Orígenes del grabado en Valencia (1883) i Estudio histórico-crítico de los poetas valencianos de los siglos XVI, XVII i XVIII (1883), ambdues en col·laboració amb Puig i Torralva; El notario Carlos Ros y Hebrera. Bibliografía (1891), El doctor Gaspar Juan Escolano, cronista del Reino (1892), El Dr. Juan Plaza (1893), Cancionero de la Academia de los Nocturnos de Valencia (1905-12), El Dr. Melchor de Villena (1916), Ensayo de una biblioteca valenciana del siglo XVIII; Obras de Juan Fernández de Heredia (1923) i Ensayo de un diccionario biográfico y bibliográfico de los poetas que florecieron en el Reino de Valencia hasta el año 1700 (1927).
March, Francesc -historiador-
(València, 1556 – segle XVI)
Historiador. És autor d’una crònica del regne de València. Fou jurat de la seva ciutat i més tard diputat de la Generalitat Valenciana.
Dades dels Països Catalans 