(Xàtiva, Costera, 12 juny 1911 – Madrid, 19 desembre 1986)
Historiador. Catedràtic, des del 1953, d’història del pensament polític a la Universitat de Madrid.
Ha publicat entre d’altres: Carlos V y el pensamiento político del Renacimiento (1960), Comunidades de Castilla (1963), Estudios de historia del pensamiento español (1967), La oposición política bajo los Austrias (1972), Poder, honor y élites en el siglo XVIII (1979) i Utopía y reformismo en la España de los Austrias (1982).
(l’Alguer, 17 març 1786 – Torí, Itàlia, 25 gener 1868)
Historiador i home de lleis. Fill d’un comandant del port de l’Alguer. Estudià al col·legi nobiliari de Càller i es doctorà en lleis. Fou secretari d’Afers Sards del virrei Carlo Felice. El 1833, en casar-se, fou nomenat baró pel rei Carlo Alberto.
Presidí repetidament el Senat; contribuí a la recopilació de lleis i afavorí l’eliminació del feudalisme. Anuncià l’abdicació de Carlo Alberto i la suspensió de la guerra contra Àustria.
És autor de l’extensa Storia di Sardegna (Torí, 1825-27).
Veure> Gaietà de Mallorca (teòleg i historiador caputxí, 1707-67).
(València, 1184 – Tunísia, 1258)
Historiador, jurista i poeta andalusí. D’una família originària d’Alzira, fou cadí de Xàtiva i de Palma de Mallorca (1229-30).
També fou testimoni de l’entrada de Jaume I a València, després de la qual emigrà al Magreb, on fou secretari d’estat i cadí (Salé, Meknès). S’acollí finalment a la cort hàfsida de Tunis, on exercí de cadí, a Lorbens i Gadès.
És autor d’una història de Mallorca (Kitäb ‘ankä’inat Mayyürqa), utilitzada per al-Maqqarï.
(Alacant, 15 desembre 1982 – )
Revista de prehistòria, arqueologia i història antiga, en castellà, editada anualment per la Universitat d’Alacant. Pren el seu nom de la denominació llatina de l’antiga ciutat romana de Lucentum.
S’hi publiquen treballs d’àmbit general i d’àrees geogràfiques diverses, per bé que hi predominen els temes del País Valencià.
Enllaç web: Lucentum
(Mula, Múrcia, 14 juny 1933 – València, 8 agost 2010)
Historiador de la medicina. Professor encarregat de la càtedra d’història de la medicina de la Facultat de València (1957-66), càtedra que ocupà des del 1970.
Promotor i col·laborador de congressos i simpòsiums, ha publicat treballs monogràfics en nombroses revistes especialitzades i ha fundat i dirigit els “Cuadernos Valencianos de Historia de la Medicina y de la Ciencia”, iniciats l’any 1962, i l'”Índice Médico Español”, des del 1965.
Entre la seva obra, cal esmentar Medicina, Historia, Sociedad, antología de clásicos médicos (1969), La introducción de la ciencia moderna en España (1969), Ciencia y técnica en la sociedad española de los siglos XVI y XVII (1979), Cajal (1985) i Diccionario biográfico de la ciencia moderna en España (1982).
(Manacor, Mallorca, segle XIX – 1855)
Cronista. Escriví el Llibre d’algunes notícies de lo que ha succeït i passat hasta el present, sobre diversos esdeveniments que tingueren lloc a Manacor, Palma i altres poblacions, del 1809 al 1851.
(València, 1752 – Bolonya, Itàlia, 1816)
Historiador, filòsof i naturalista. Ingressà als jesuïtes (1766) i, en ésser expulsada l’orde d’Espanya, passà a residir a Bolonya, on deixà els jesuïtes.
Cal destacar les obres Saggio apologetico degli storici e conquistatori spagnuoli dell’America (1804) i Richerche storico apologetiche sulla prigionia e morte del principe D. Carlos figliulode Fillippo II rei de Spagna (1815).
(País Valencià, 1727 – Gandia, Safor, 1794)
Historiador i religiós jesuïta. Deixà inèdits bastants escrits de caràcter històric.
(València, 9 abril 1905 – 13 desembre 1997)
Històleg. Fou catedràtic de la facultat de medicina de València i hi ensenyà histologia i tècnica microgràfica.
Realitzà diversos estudis sobre cancerologia i escriví les obres La enfermedad cancerosa y su importancia en la región valenciana (1958) i Anatomía patológica tumoral (1968), entre d’altres.
A més, publicà diversos treballs sobre la patologia del càncer a l’estat espanyol i les lesions del sistema nerviós simpàtic, entre d’altres.
Dades dels Països Catalans 