Arxiu d'etiquetes: historiadors/es

Moscardó i Cervera, Frederic

(València, 11 gener 1905 – 19 gener 1988)

Sacerdot i historiador. A l’època de la República residí a Barcelona.

Ha publicat Breu compendi de la història del Regne de València (1953), València i el general Espartero (1955), Biografia del reis de València (1956) i Imatges venerables de la ciutat de València (1956).

Montesinos Pérez Martínez i Orumbella, Josep

(Oriola, Baix Segura, 1745 – 1828)

Historiador. Fou catedràtic d’humanitats i llatí a la seva ciutat natal.

Deixà escrites dues obres, titulades Historia de Orihuela i Blasones de Orihuela.

Montaner i Font, Francesc

(Palma de Mallorca, segle XVI – 1646)

Historiador i advocat. Li fou atorgat títol de cavaller. És autor d’una obra en llatí que recull els elogis de l’obra i la persona de Ramon Llull. Intervingué, el 1612, al procés de beatificació d’aquell.

Escriví dos treballs notables i inèdits: Història del regne de Mallorca i Coses de cavallers d’aquesta illa de Mallorca.

Monsó i Nogués, Andreu

(Carlet, Ribera Alta, 1903 – 1962)

Escriptor i eclesiàstic. Fou cronista oficial de la seva vila natal i d’altres poblacions, i director de número del Centre de Cultura Valenciana.

Ha publicat la monografia Sang a la Ribera (1959), sobre el martiri de sant Bernat d’Alzira i les seves germanes, i d’altres escrits. Sobre el tema esmentat havia ja aparegut el seu llibre La Vall d’Alcalá y sus egregias figuras Almet Almançor, Çaida y Çoraida (1954).

Momblanch i Gonzálbez, Francesc de Paula

(Alcoi, Alcoià, 18 octubre 1892 – València, 17 abril 1980)

Erudit i historiador. Doctor en dret a la Universitat de València, membre de la Real Academia de la Historia i president de la Junta de Govern dels Cronistes del Regne.

Ha publicat nombrosos treballs d’investigació d’història en diverses publicacions, com ara La segunda Germanía del Reino de Valencia (1957) o Cien abogados ilustres del colegio de Valencia (1961).

Mir, Guillem

(València, segle XV)

Cronista. Fou jurat de la ciutat de València els anys 1477, 1484 i 1489.

Entre el 1484 i el 1492 escriví una obra titulada Llibre fet e ordenat perquè se haja memòria axí dels jurats com dels oficials de la ciutat de València y actes senyalats que són stats fets axí en la ciutat de València com fora de ella, en que compilava tots els fets rellevants esdevinguts des de l’any 1306 fins a l’any 1491. Fou continuat per Gaspar Mascó.

Minyana i Estela, Josep Manuel

(València, 15 octubre 1671 – 27 juliol 1730)

Historiador i eclesiàstic. Era frare trinitari calçat. Estudià pintura a Nàpols i fou professor de llatí i retòrica, però la seva dedicació principal fou la d’historiador.

Continuà la Historia de España del pare Mariana, però en llatí. És autor també de De bello rustico valentino (1752), història de València durant la guerra de Successió, de tendència clarament filipista.

Minguet i Albors, Lluís Maria

(València, 1850 – 1922)

Historiador i erudit. Fou fiscal municipal uns quants anys, però és conegut sobretot per la seva dedicació als estudis històrics de temàtica valenciana i per la seva presència activa en la vida cultural. Pertanyé al Liceu de València, a la Joventut Catòlica, a Lo Rat Penat i dirigí el Centre de Cultura Valenciana.

Les seves principals obres són: Las órdenes religioso-militares: caballería del Temple, El palacio del Real, La Alameda de Valencia, Convento de Santa Mónica, Sucesos memorables y edificios históricos de Valencia, Gobernadores de Valencia, San Vicente de la Roqueta i El general Elío y su tiempo.

Milian i Boix, Manuel

(Morella, Ports, 1 juny 1908 – 4 abril 1989)

Eclesiàstic, arxiver i historiador. Ha estat director del Centre d’Estudis del Maestrat i del seminari de Vinaròs. Membre de l’Institut Espanyol d’Història Eclesiàstica de Roma, fou arxiver i cronista de Vinaròs i director del Museu de Morella.

Entre els seus molts treballs i escrits cal esmentar El fondo “Instrumenta Miscellania” del Archivo Vaticano. Documentos referentes a España (803-1782) (1969) i Guigon Flandin, curial de Benedicto XIII (1976).

Mestre i Sanchis, Antoni

(Oliva, Safor, 6 gener 1933 – 12 gener 2023)

Historiador i sacerdot. Estudià a València i a Roma. Fou catedràtic d’història moderna a les universitats de València i d’Alacant.

Especialista en història social i cultural de la il·lustració espanyola i, particularment, del pensament i l’obra de Gregori Maians i Siscar.

Fou membre de l’Academia de la Historia i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Guardonat amb diversos premis, com el de la Generalitat Valenciana al mèrit cultural (1999).