Arxiu d'etiquetes: història religiosa

Dionís, festa de Sant

Deixa un comentari

(València, 1338 – 1707)

(o de Sant Donís)  Commemoració anual, el 9 d’octubre, de l’entrada de Jaume I després de la conquesta de la ciutat (1238).

Assolí una gran solemnitat els segles XV i XVI; consistia essencialment en una processó al monestir de Sant Vicent de la Roqueta, on hom conservava l’estendard de la conquesta, deixat allí per Jaume I; des del segle XVII fou dut en la processó.

Hom afegí als actes un sermó al·lusiu a la conquesta, sempre en català, i fogueres i lluminàries amb piuletes i tronadors des del Miquelet.

La commemoració, suprimida oficialment amb la Nova Planta (1707), ha perviscut en la tradició popular: els confiters venen piuletes i tronadors de sucre i massapà que simulen la forma dels usats abans com a coets; és també el dia de la mocadorada.

Actualment hom treu la senyera pel balcó de l’ajuntament i una comitiva, presidida per l’alcalde, que duu l’espasa dita de Jaume I, es dirigeix a la seu, on hom celebra un curt ofici.

Des del 1970 hom ha instituït uns sopars de germanor en el transcurs dels quals, des del 1972, hom concedeix el premi Joan Fuster per a assaigs en català.

Desemparats, els -advocació-

8 Respostes

(País Valencià, segle XV – )

Advocació de la Mare de Déu. Molt popular a tot el País Valencià i a la ciutat de València, de la qual és la patrona (1885).

El seu nom sembla lligat a la Confraria de Santa Maria dels Innocents, Folls i Desesperats (1414).

El cap acotat damunt el pit de la imatge és la causa que sigui afectuosament anomenada la Geperudeta.

Dénia, bisbat de

2 Respostes

(País Valencià, segle I – segle XII)

Jurisdicció eclesiàstica antiga, amb seu a Dénia, creada potser durant el període romà com a diòcesi de la província Cartaginense; degué continuar durant la dominació bizantina dels segles VI i VII.

No és, però, fins al 636 que apareix el nom del primer bisbe de Dénia conegut, Antoni. El darrer bisbe de Dénia conegut fou Marcià. No és pas clar, però, que el bisbat desaparegués amb la invasió àrab.

El segle XI el rei de Dénia Abü-l-Gays ibn Yüsuf al-Muwaf-faq Mugähid i després el seu fill Alï ibn Mugahid cediren la jurisdicció espiritual dels cristians del bisbat al bisbe Gilabert de Barcelona. Això vol dir que a Dénia s’havia mantingut la tradició d’una diòcesi, que potser encara tenia bisbe, i que havia augmentat la seva jurisdicció fins a les illes Balears.

Després d’aquesta data només es parla del bisbe de Dénia el segle XII com a resident a Toledo, on posseïa béns immobles.

Deixem lo dol

Deixa un comentari

(Illes Balears)

Refrany dels goigs de Pasqua cantats pels joves dels pobles de Mallorca i de Menorca durant la capta de les panades, equivalent a les caramelles del Principat.

La forma més habitual fa: “Deixem lo dol, cantem amb alegria, / anirem a dar los Pascos a Maria”.

Degolla, la

Deixa un comentari

(País Valencià)

(o misteri de la Degolla)  FOLK Comparsa d’homes. Representen els soldats de la Degollació dels Innocents vestits de dimonis amb fulles de pàmpol al cap tot perseguint amb rodolins de pergamí una colla de nens i tothom qui es posa a l’abast.

Formava part de la cavalcada de la vigília del Corpus en algunes poblacions valencianes i era dita també Misteri del rei Herodes.

darderes

Deixa un comentari

(Barcelona, 1731)

Membres de la congregació religiosa de les Germanes Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora, que té per finalitat el servei de malalts.

Tingué el seu origen en la donació que féu el metge Francesc Darder de tots els seus béns a la Causa Pia Darder, per al manteniment d’una associació de dones seglars que havien d’atendre les malaltes pobres de l’Hospital de la Santa Creu.

El 1883 esdevingué congregació religiosa, afiliada al Tercer Orde Franciscà, de la qual fou fundadora i primera superiora Isabel Ventosa (1876-95). El bisbe Salvador Casañas en féu les primeres constitucions (1894), i el 1909 n’obtingué l’aprovació pontifícia.

Corporals de Daroca, miracle dels -1276-

5 Respostes

(Llutxent, Vall d’Albaida, 1276)

Fet extraordinari. La tradició el situa com a esdevingut durant la segona revolta d’al-Azraq.

Segons la llegenda, els cristians que assetjaven el castell de Xiu foren sorpresos per les forces islàmiques; el rector de Sant Cristòfol de Daroca (Aragó), que llavors deia missa, amagà sota una pedra sis hòsties consagrades, les quals, en ésser recuperades després de la lluita, desfavorable als cristians, havien deixat taques de sang en els corporals que les embolcallaven; aquest prodigi hauria enardit els cristians, que tornaren a la lluita i recuperaren Xiu.

Disputada la possessió dels corporals, aquests haurien estat traslladats prodigiosament a Daroca, on encara són venerats (es conserven en un notable reliquiari -convertit en ostensori el segle XVII- d’argent daurat i esmalt, obra de Pere Moragues vers el 1384 donada per Pere III el Cerimoniós a la col·legiata de Daroca).

El 1335 fou bastida prop de Llutxent una ermita commemorativa que esdevingué convent dominicà (convent del Corpus Christi).

La llegenda, rememorada en les festes de moros i cristians de Llutxent, donà peu, tant al Regne de València com al d’Aragó, a una abundant literatura religiosa. També a Llutxent fou representada durant molts anys l’obra teatral de Tomàs Torres La conquista de Valencia y el milagro de Luchente, escrita el 1787 i impresa el 1876 per Vicent Boix i Ricarte.

Coll de Panissars, priorat del

2 Respostes

(el Pertús, Vallespir)

Priorat benedictí (Santa Maria del Coll de Panissars) i hospital, vora el coll de Panissars, al vessant vallespirà de la serra de l’Albera.

L’alou de Panissars pertanyia al monestir d’Arles des del 878; sota la protecció del comte Bernat I Tallaferro de Besalú hi fou construïda una església al voltant de l’any 1000. Abans del 1097 passà al domini del monestir de Ripoll, que hi establí el priorat de Santa Maria de Panissars, amb una funció hospitalera.

Els seus béns s’estenien vers Bruguera i Planoles, al Ripollès, i Sales de Llierca i Oix, a la Garrotxa.

Tingué una gran vitalitat durant l’època medieval, però a la fi del segle XVII ja era abandonat i les seves pedres (hi ha restes de l’església romànica) foren destinades a bastir el fort de Bellaguarda.

Cirialots, els

Deixa un comentari

(València, 1551 – )

Comparsa de la processó del Corpus a la ciutat, constituïda per vint-i-sis personatges vestits amb albes, cofats amb corones i caracteritzats amb barbes i cabelleres llargues, els quals se situen immediatament davant la custòdia i porten uns grans cirials amb les armes de la ciutat.

Originàriament n’eren només vint-i-quatre i representaven els Ancians de l’Apocalipsi (1551).

Cervera, batllia de

3 Respostes

(Baix Maestrat, 1233 – ? )

Antiga comanda de l’orde de l’Hospital creada després de la conquesta catalana, la qual el 1317 passà a l’orde de Montesa.

Comprenia les viles de Cervera del Maestrat, Sant Mateu del Maestrat, Traiguera, Sant Jordi del Maestrat, Xert, Canet lo Roig, la Jana, el Carrascal, Rossell i Càlig, i fou governada per un lloctinent del mestre de Montesa, capità del Maestrat Vell de Montesa, que residia la palau que posseïa el mestre a Sant Mateu del Maestrat i que fou anomenat, per això, governador de Sant Mateu.