Antic castell, al nord de la vila, aturonat a la dreta del riera de Pinet.
Durant l’atac de Berenguer V d’Entença contra els musulmans fortificats en aquest castell, el 1276, tingué lloc la batalla de Llutxent, que originà la llegenda del miracle dels Corporals de Daroca.
El castell restà abandonat després de l’expulsió dels moriscs (1609).
(o Villella) Despoblat i antic castell, al sud de la vila.
El castell és esmentat en la crònica de Jaume I.
Antic convent dominicà, al cim d’un turó (364 m alt), al nord de la vila.
Fou bastit el segle XV al voltant d’una església construïda el 1335 per a commemorar el miracle dels Corporals de Daroca, i subsistí després de la desamortització (1835) com a centre religiós.
(Llutxent, Vall d’Albaida, 1276)
Fet extraordinari. La tradició el situa com a esdevingut durant la segona revolta d’al-Azraq.
Segons la llegenda, els cristians que assetjaven el castell de Xiu foren sorpresos per les forces islàmiques; el rector de Sant Cristòfol de Daroca (Aragó), que llavors deia missa, amagà sota una pedra sis hòsties consagrades, les quals, en ésser recuperades després de la lluita, desfavorable als cristians, havien deixat taques de sang en els corporals que les embolcallaven; aquest prodigi hauria enardit els cristians, que tornaren a la lluita i recuperaren Xiu.
Disputada la possessió dels corporals, aquests haurien estat traslladats prodigiosament a Daroca, on encara són venerats (es conserven en un notable reliquiari -convertit en ostensori el segle XVII- d’argent daurat i esmalt, obra de Pere Moragues vers el 1384 donada per Pere III el Cerimoniós a la col·legiata de Daroca).
El 1335 fou bastida prop de Llutxent una ermita commemorativa que esdevingué convent dominicà (convent del Corpus Christi).
La llegenda, rememorada en les festes de moros i cristians de Llutxent, donà peu, tant al Regne de València com al d’Aragó, a una abundant literatura religiosa. També a Llutxent fou representada durant molts anys l’obra teatral de Tomàs Torres La conquista de Valencia y el milagro de Luchente, escrita el 1787 i impresa el 1876 per Vicent Boix i Ricarte.
Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 40,12 km2, 280 m alt, 2.452 hab (2014)
Situat a banda i banda del riu de Vernissa. al nord hi ha el massís de Mondúver i la serra de Buixcarró, amb pinedes. Comprèn la major part del sector nord-est de la comarca.
Quasi dues terceres del territori no són conreades (pins i matollar), mentre que els sectors del centre i del sud són ocupats per l’agricultura de secà, especialment la vinya, i també oliveres, ametllers i cereals. Avicultura, Indústria alimentària (oli). Àrea comercial de Gandia.
La vila és a la plana que s’estén a la dreta del riu, dominada per l’antic palau senyorial del segle XVI; l’església parroquial és dedicada a santa Maria. Antic convent dominicà del Corpus Christi (segle XV), bastit en commemoració del miracle dels Corporals de Daroca, que la tradició situa prop del castell de Xiu, durant la batalla de Llutxent. Fou centre de la baronia de Llutxent.
El municipi comprèn, a més, el despoblat de Mesquita i el despoblat i antic castell de Vilella.
Enllaç web: Ajuntament
(Llutxent, Vall d’Albaida, juny 1276)
Derrota de Jaume I el Conqueridor enfront dels musulmans revoltats, els quals foren derrotats posteriorment per l’infant Pere.
Aquesta batalla es relaciona amb el miracle dels Corporals de Daroca: derrotats els cristians les hòsties consagrades que el rector aragonès de Sant Cristòfol de Daroca havia amagat, embolcallades en els corporals, els deixaren tacats de sang; el miracle enaltí els ànims dels cristians, que tornaren a la batalla.
Dades dels Països Catalans 