Arxiu d'etiquetes: hel·lenistes

Oliver, Pere Joan

1 Resposta

(València, vers 1498 – França ?, 1553)

Erasmista, llatinista i hel·lenista. D’origen jueu i mallorquí. Estudià grec a Alcalà amb excel·lents mestres i a París amb un nebot de Musurus. Al col·legi del cardenal Lemoine fou deixeble de Lefèvre d’Étaples.

Passà tres anys a Anglaterra, on es relacionà amb els humanistes, que l’acolliren favorablement a causa potser de les recomanacions de Lluís Vives. Conegué Erasme, possiblement a Bruges, el 1522, i mantingué amb ell correspondència en llatí.

El 1528 tornà a València, on, com a fervent erasmista, s’enemistà amb el rector de la Universitat Joan Salaia, fet que l’impossibilità per a fer de professor de grec i de llatí, càtedres que li havien ofert els jurats. Amic de l’erasmista castellà Alfonso de Valdés, li escriví des d’allí unes dures i interessants cartes, en llatí, sobre la situació universitària valenciana.

El 1535 era de nou a França, possiblement gràcies a l’ajuda del seu compatriota Joan Martí Població -a qui dedicà el seu comentari al Somnium Scipionis (1535) de Ciceró- i de l’humanista Guillaume Budé.

A París publicà Pomponnii Melae de situ orbis libri tres i Annotationes in Ciceronis Opus, i a Poitiers uns Scholia al Somnium i Summa capita in Ciceronis Philosophiam moralem. El 1542 des d’Oxford dedicà De prophetia et spiritu prophetico (Basilea 1543) al bisbe de Winchester, Gardiner.

Estigué després tres anys al servei del bisbe de Lieja Jordi d’Àustria, oncle de l’emperador Carles V.

Gregòrio, Narcís

Deixa un comentari

(València, segle XVI – 1562)

Religiós mercenari. Fou predicador, teòleg i hel·lenista de mèrit. Ocupà càtedres a les universitats de València, Salamanca i París.

Publicà en llatí diverses obres, la major part de les quals estudien les idees filosòfiques d’Aristòtil.

Elna, Lluís d’

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, segle XVI – Portugal ?, segle XVI)

Frare caputxí. Residí molt de temps a Portugal. Fou tingut per home molt culte i excel·lent hel·lenista.

És autor de diversos escrits.

Català i Baier, Joaquim

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 25 març 1744 – monestir de la Valldigna, Safor, novembre 1816)

Hel·lenista. Monjo cistercenc i catedràtic de grec a la universitat de València (1781-1801).

Publicà Exhortación al estudio de las lenguas orientales (1786) i Silabario metódico (1803).

Nunyes, Pere Joan

9 Respostes

(València, 1522 – 12 març 1602)

Humanista i hel·lenista. Estudià arts a València i a París, on fou deixeble i seguidor de les doctrines antiaristotèliques de Pierre de la Ramée. Convertit, tanmateix, al peripatetisme, de retorn a València, on fou catedràtic de filosofia, publicà alguns tractats aristotèlics (1554) i es convertí en propagador del text pur d’Aristòtil.

Alternà l’ensenyament de grec i de retòrica a les universitats de València, de Saragossa -on tingué com a deixeble Pere Galès– i de Barcelona, en els dies de la seva màxima esplendor humanista, forçat a abandonar València per pressió de Joan de Salaia. El 1568 es traslladà a Lleida, on manté una certa vinculació amb l’Estudi General.

Del 1572 al 1580 donà classes a la Universitat de Barcelona. El 1582 tornà a València per ocupar la càtedra d’oratòria al seu Estudi General. Després retornà a Barcelona del 1583 al 1598, moment de la seva maduresa intel·lectual.

Les seves explicacions foren reeditades diverses vegades amb notables addicions; destaquen les seves Institutionum Rhetoricarum (1578, 1585, 1793) i Grammatistica linguae grecae (1575, 1589). Restà inèdita, però, malgrat el gran nombre d’obres publicades, una bona part de la seva producció. La seva única obra en català coneguda és Avisos per estudiar les arts.

Estigué molt lligat a l’arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí, i amb heterodoxos, com Jeroni Conques i Pere Galès. Reuní una bona biblioteca de manuscrits grecs, fou traductor al castellà i anotador de clàssics (Censorino, Ciceró) i és considerat el representant als Països Catalans de l’humanisme de Lluís Vives en una època difícil dominada pels corrents contrareformistes.

Vila, Antoni

Deixa un comentari

(Santpedor, Bages, 1747 – Ferrara, Itàlia, 1820)

Hel·lenista. Jesuïta, el 1766 ensenyava gramàtica al col·legi de l’orde de Gandia. L’any següent l’afectà el decret d’expulsió de l’orde, i passà a Ferrara, on fou professor de la universitat.

Publicà entre el 1783 i el 1790 una sèrie d’oracions, diàlegs i dissertacions llatines en defensa de la llengua i de la literatura gregues.

Sembla que escriví sobre la conquesta de Mèxic.

Segalà i Estalella, Lluís

2 Respostes

(Barcelona, 21 juny 1873 – 17 març 1938)

Hel·lenista. Germà de Josep i de Manuel. Exercí la càtedra d’història universal de les edats antiga i mitjana i més endavant la de filologia clàssica de la Universitat de Barcelona.

Fou membre de les Acadèmies de Bones Lletres de Barcelona i Sevilla i col·laborador del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat.

D’entre les seves obres cal assenyalar: Gramática del dialecto eólico (1903), un recull d’Himnos homéricos, Crestomatías latina y griega i una versió catalana de La Ilíada.

Ribera i Mont, Ramon

Deixa un comentari

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 11 agost 1781 – Barcelona, 19 gener 1846)

Hel·lenista. Estudià a l’Escola Pia de Mataró, on professà el 1798.

Ensenyà a Solsona i al nou col·legi de Sant Antoni Abat de Barcelona (1815-33), on fundà una càtedra de grec molt notable i concorreguda; dirigí els “Ejercicios pio-literarios” (1817-33), on publicà moltes poesies llatines i gregues i altres treballs literaris.

Tingué molts càrrecs dins l’orde. El 1833 fou nomenat rector del col·legi de Santa Anna de Mataró. Aquí publicà una notable Acadèmia literària (1834).

És autor de molts treballs literaris, sobretot poesies llatines i gregues.

Pau, Jeroni

(Barcelona, segle XV – 1497)

Humanista i hel·lenista. Fill de Jaume Pau. Eclesiàstic i familiar de Roderic de Borja (Alexandre VI), fou bibliotecari a Roma. Era també parent del cardenal Margarit.

Fou molt conegut com a llatinista i hel·lenista. Deixeble de Beccadelli, dit el Panormita, es dedicà també a la geografia i a la lexicografia de Catalunya. Fou conseller de Joan II.

Conreà la poesia i els epistolaris en llatí. Tingué correspondència amb Pere Miquel Carbonell, el qual sotmeté a la revisió de Pau les seves Cròniques d’Espanya.

Obres: De fluminibus et montibus utriusque Hispaniae, De situ urbium et oppidorum Cataloniae, De donatione Constantini ecclesiae romanae i un treball històric i episcopològic sobre Barcelona (Barcino), a més de diverses composicions poètiques.

Móra i de Casanova, Josep de

(Màlaga, Andalusia, 1806 – Barcelona, 1848)

Filòleg i hel·lenista. Advocat, el 1844 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou nomenat secretari el 1848.

Hi llegí una traducció directa al castellà del Fedó de Plató (1844, publicat després a “La Abeja”) i un treball sobre les analogies entre les llengües indoeuropees i les semítiques.