(Barcelona, 21 juny 1873 – 17 març 1938)

Hel·lenista. Germà de Josep i de Manuel. Exercí la càtedra d’història universal de les edats antiga i mitjana i més endavant la de filologia clàssica de la Universitat de Barcelona.

Fou membre de les Acadèmies de Bones Lletres de Barcelona i Sevilla i col·laborador del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat.

D’entre les seves obres cal assenyalar: Gramática del dialecto eólico (1903), un recull d’Himnos homéricos, Crestomatías latina y griega i una versió catalana de La Ilíada.