(Lleida, segle XV)
Oftalmòleg i cirurgià hebreu. Estudià medicina a Saragossa; el 1459 obtingué la llicència d’exercir.
S’establí a Lleida, on s’especialitzà en cirurgia ocular. El 1468 operà de cataractes Joan II de Catalunya, amb èxit.
El seu germà Dolç Abnarrabí obtingué el 1456 la llicència d’exercir; es fixà a l’aljama de Saragossa, on assolí una gran fortuna.
(Cervera, Segarra, segle XV)
Metge. Conegué a Nàpols el rei Alfons IV el Magnànim. A la mort del monarca en pronuncià l’elogi fúnebre, a les cerimònies de dol general a les quals s’associà la comunitat cerverina.
Potser fou fill seu, Cohen Cresques (Cervera, Segarra, segle XV) Membre distingit de la comunitat hebrea. S’encarregà de l’elogi fúnebre del rei Joan II de Catalunya, a la cort del qual havia gaudit d’alguna influència.
(Aragó, segle XII – Catalunya-Aragó, segle XVI)
Família de jueus i conversos. El nom familiar original era Aben Laví, però fou substituït pel de Cavalleria per les relacions de dependència que, des del final del segle XII, lligaren la família amb els templers i els hospitalers.
Diversos dels seus membres tingueren un paper important en l’administració de la corona en temps de Jaume I el Conqueridor i a partir del regnat de Pere el Cerimoniós.
Aquest paper s’incrementà considerablement després de la conversió de gran part dels membres de la família, arran de la disputa de Tortosa (1414).
(Banyoles, Pla de l’Estany, segle XIV)
Metge. Era tingut per un dels més notables a la Catalunya del seu temps. Pertanyia a la comunitat hebrea de Banyoles.
(Girona ?, segle XIV – segle XV)
Rabí de Girona. Intervingué activament en la controvèrsia de Tortosa.
Té un escrit conservat en l’obra Sébet Yëhudà de Sëlomó ibn Verga.
(Cervera, Segarra, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Metge de la comunitat hebrea, molt estimat del rei Pere III el Cerimoniós.
Aquest el dispensà de portar el distintiu que aleshores era obligatori als de la seva religió.
(Barcelona, segle XV)
Filòsof hebreu. Fou un dels homes de més prestigi de la comunitat de la ciutat pel seu talent i el seu saber.
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Mestre possiblement hebreu.
Jaume II de Catalunya li confià l’educació, a la primeria del segle XIV, dels seus fills barons majors: Jaume, el primogènit, que havia de renunciar a la corona, i Alfons, que seria Alfons III i guanyaria el sobrenom de Benigne.
(Catalunya ?, segle XIII)
Jurista hebreu. Assolí un gran prestigi al seu temps. Fou anomenat el Ciceró hebreu.
Ha estat considerat antecessor del llinatge catalano-aragonès del mateix nom.
Dades dels Països Catalans 