Arxiu d'etiquetes: guerra Successió

Montjuïc, batalla de (1705)

(Barcelona, 14 setembre 1705)

Batalla de la Guerra de Successió, que s’esdevingué quan les forces aliades partidàries de l’arxiduc Carles d’Àustria emprengueren la presa del castell de Montjuïc, aleshores en mans de les tropes filipistes.

El príncep Jordi de Hessen-Darmstadt, que dirigia l’assalt, fou ferit i moria al cap de poques hores, enmig d’una gran consternació popular. Les indecisions dels caps de l’armada aliada a l’hora de l’assalt definitiu foren contrapesades pel coratge dels vigatans, uns 1.500 homes comandats per Bac de Roda, que s’empararen del fort de Sant Ramon i de la muralla que unia el castell amb Barcelona i aïllaren la fortalesa.

El foc dels austriacistes produí l’explosió d’un polvorí, que va causar la mort de 50 defensors, entre els quals hi havia el governador, i el bombardeig dels vaixells anglesos va obligar els filipistes a lliurar la plaça (17 setembre).

Pocs dies després (9 octubre), el general Peterborough i els vigatans entraven a Barcelona i Carles III iniciava el seu govern.

Molins, Jaume -austriacista-

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cap de voluntaris a la guerra de Successió. En 1713-14 pertanyia a la guarnició de Barcelona durant el setge borbònic, on participà en diverses accions. Passà després a sostenir la guerra comarcal.

El 1714 combaté al costat del general Moragues, el qual l’envià a Barcelona a la darreria de juny, per informar de la seva situació, i després tornà a sortir de la capital.

Pel setembre de 1714 fou citat nominalment entre els caps de la lluita exterior acollits a la capitulació de Cardona.

Per escapar de la temuda repressió determinà d’entrar a l’exèrcit borbònic. Tanmateix fou empresonat al cap de poc i els seus béns foren confiscats.

Miquelets, guerra dels -1712/14-

(Maestrat, 1712 – 1714)

Nom amb que fou coneguda la guerra de Successió sobretot a les terres de Morella.

El nom ve del fet que en aquella zona la lluita va començar quan forces procedents de Catalunya, anomenades miquelets, passaren el riu Ebre, s’apoderaren de Vinaròs i recorregueren aquelles terres augmentant llurs forces amb els partidaris de l’arxiduc Carles que s’hi trobaven.

Entraren a la Tinença de Benifassà i fortificaren Bel, Bellestar i Castell de Cabres.

Al cap de poc temps foragitaren les tropes de Carles Gazulla d’Ursino, el qual entrà a Morella al començament del 1712.

Minguella i Llunell, Francesc

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Notari i ciutadà honrat de Barcelona. Germà d’Antoni. Fou arxiver de la Generalitat durant la guerra de Successió.

S’encarregà de la millora del camí de Mataró a Barcelona amb motiu de l’arribada d’Elisabet de Brunsvic, promesa de Carles d’Àustria que desembarcà a Mataró.

El 1713 assistí a la Junta de Braços, pel Braç Reial, on es decidí de continuar la resistència contra Felip V de Borbó. Va romandre a Barcelona durant el setge. El 1713 ingressà al Consell de Cent.

El 1714, en caure Barcelona, els borbònics li confiscaren els béns.

Mestres, Jaume

(Jorba, Anoia, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Capità de voluntaris a la guerra de Successió.

S’afegí, amb la seva companyia solta, a la guarnició que defensava la ciutat durant el setge de Barcelona (1713-14). El 17 de maig de 1714 fou un dels grans defensors del convent de Caputxins.

El 12 d’agost següent participà al contraatac que expulsà als enemics que havien entrat al baluard del Portal Nou, dos dies després formà en un frustrat contraatac nocturn al baluard de Santa Clara i l’endemà, al matí, participà en la càrrega pel centre del baluard que aconseguí destrossar les forces enemigues.

A la batalla de l’11 de setembre combaté al convent de Sant Agustí.

Tot i el seu gran valor i haver participat en unitats de xoc, acabà el setge sense haver estat ferit.

Massagur, Martirià

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Capità de voluntaris a la guerra de Successió. Fou un dels homes més actius de la lluita comarcal als dos darrers anys de resistència contra els borbònics.

Per l’agost i setembre de 1713 dominà per un temps el pas de Montgat (Maresme) amb 300 homes, pertorbant les comunicacions enemigues i protegint la tasca de reclutament que feia el coronel Sebastià Dalmau des de la Conreria.

Es reuní posteriorment, amb la seva partida, a les forces del marquès del Poal, on destacà al doble combat de Talamanca, Sant Llorenç Savall, els dies 13 i 14 d’agost de 1714.

Dies després participava al frustrat intent d’introduir tropes a Barcelona. Figurava entre els qui havien d’entrar a la plaça i no hi pogueren arribar.

Pel setembre hagué d’acollir-se als convenis de capitulació de Cardona. Els borbònics li confiscaren tanmateix els béns.

Mas i Torre, Josep

(Roda de Ter, Osona, segle XVII – segle XVIII)

Polític i guerriller. Ciutadà honrat de Barcelona. Conegut amb el nom de Josep Mas de Roda, lluità en la darrera guerra contra Lluís XIV, a la Garrotxa.

El 1695 li fou concedit el privilegi de cavaller del Principat. Amb Bac de Roda preparà la insurrecció austriacista del 1704 (guerra de Successió).

Confinat a Lleida pel virrei filipista Fernández de Velasco, es posà al servei del rei arxiduc Carles III així que aquest arribà davant de Barcelona (1705).

Rebé el privilegi de noble a les Corts de Barcelona (1706) i defensà la ciutat durant el setge del 1706. Participà en operacions bèl·liques posteriors, i el 1713 resistí a la plana de Vic, però el general castellà Bracamonte l’obligà a deposar les armes.

Fou pare de Miquel de Mas i Regàs.

Mas i Duran, Francesc

(Barcelona, segle XVII – 11 setembre 1714)

Ciutadà de Barcelona. Germà d’Eudald. Actuà com a capità de la Coronela el 1706, durant el setge frustrat de Felip V de Borbó contra Barcelona.

El 1709 era capità de granaders del regiment que defensà el front de Vic davant l’ofensiva francesa. Pel juliol de 1711 fou nomenat coadjutor del mestre racional de Catalunya.

Durant el setge de la capital del 1713-14 fou capità de la Coronela i encarregat d’un pla per a dur falses notícies als borbònics per propiciar un assalt general que pogués ésser rebutjat desastrosament, pla que finalment fou suspès.

El 26 de juliol de 1714 fou ferit de metralla quan era de servei a primera línia. Morí l’11 de setembre durant els ferotges combats per la possessió del convent de Sant Pere.

Mas i Duran, Eudald

(Barcelona, segle XVII – Viena, Àustria, 1732)

Militar. Germà de Francesc. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió. El 1713 fou nomenat sergent major del regiment de Santa Eulàlia. La seva muller era captiva dels borbònics, i Antoni de Villarroel procurà incloure-la en algun bescanvi.

Com un dels oficials més competents durant el setge de Barcelona fou ascendit a tinent coronel. El 30 de juliol de 1714 sobresortí a la defensa del camí cobert. El 12 d’agost manava el reforç tramés al baluard de Santa Clara.

Durant la batalla de l’11 de setembre lluità per la part del convent de Sant Agustí, on era un dels caps superiors que sostingueren els duríssims combats en aquest sector, fins que arribaren els reforços dels defensors, als quals s’hi sumà per participar al contraatac de la part de Sant Pere i del Portal Nou, després anà a combatré al pla de Palau, on caigué ferit a la defensa del Carnalatge.

Després de la capitulació fou detingut amb enganys i conduït al presidi d’Alacant i l’11 de gener de 1715 ingressà al castell de Sant Antoni de la Corunya. El 1719, juntament amb els seus companys, foren traslladats a l’alcàsser de Segòvia.

Fou posat en llibertat el 1725, arran de la pau entre Espanya i l’Imperi, i es traslladà a Viena.

Magrinyà, Lluís de

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cap de voluntaris durant la guerra de Successió. Continuà lluitant durant el 1713-14.

Fou lloctinent del coronel Antoni Vidal, amb el qual participà en les nombroses accions contra els borbònics, entre les quals destaca la batalla de Vila-rodona (Alt Camp), el 5 d’abril de 1714.

El seu coronel morí a la fi d’agost combatent al castell de Falset i fou nomenat cap de les forces que operaven per aquella part.

Durant els pocs dies que dugué el comandament i abans de la capitulació general de setembre, encara destrossà un comboi enemic, amb mort del coronel que el manava.