(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Cavaller. Com a delegat de la Generalitat a Lleida, rebé Felip V de Borbó l’any 1701. Els abusos de l’administració borbònica el van fer decantar a favor dels austriacistes.
El 1706 resistí com a capità de la Coronela el primer setge de Barcelona.
Formà part de la Junta de Braços (1713) i del Consell de Cent (1713).
Ferit l’11 de setembre de 1714, els borbònics li confiscaren els béns.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 27 març 1715)
Militar. Combaté contra els borbònics. Assolí el grau de capità.
Durant la repressió que seguí a la capitulació de Barcelona de setembre de 1714, fou detingut quan tractava de fugir a Mallorca amb el general Josep Moragues i el capità Jaume Roca.
Tots tres foren torturats. Els penjaren i esquarteraren.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)
Cap de voluntaris a la guerra de Successió. En 1713-14 fou tinent coronel del regiment de fusellers de la Ribera d’Ebre, durant el setge de Barcelona pels borbònics.
Es distingí sobretot a la darreria de la resistència: el 5 d’agost de 1714 participà a l’atac contra les bateries enemigues del convent de Jesús, i el 14 del mateix mes, al contraatac final que expulsà els borbònics del baluard de Santa Clara.
Durant la batalla de l’11 de setembre es baté pel centre de la línia, al sector del convent de Sant Agustí, prenent part al contraatac sobtat que estigué a punt de treure els invasors del perímetre de la ciutat, però, en arribar batallons enemics de refresc, calgué retrocedir. Morí en aquesta lluita.
(Rosselló, segle XVII – segle XVIII)
Vice-governador de Catalunya (1698). Fill de Manuel de Llupià i de Ballaró, i germà de Josep.
Nomenat marquès per Felip V de Borbó (1702), féu costat al bàndol filipista durant la guerra de Successió.
Emigrà del Principat a l’arribada de Carles d’Àustria.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)
Militar. Combaté contra els borbònics a la guerra de Successió, amb les unitats irregulars.
Durant el setge de Barcelona de 1713-14 fou sergent major del regiment de fusellers de Sant Vicent Ferrer.
Sobresortí en diverses ocasions, com els cops de mà contra una casa propera al Pont de les Bigues (9 juny 1714), contra la part de la Granota (10 juliol) i a l’atac per sorpresa a les bateries de Jesús (5 agost).
A la batalla final de l’11 de setembre combaté per la dreta catalana i morí a la defensa del Carnalatge.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Militar. Fou cap de voluntaris contra els borbònics a la guerra de Successió.
El 1714 s’arruïnà completament pagant les despeses de 200 homes que reclutà per lluitar contra l’exèrcit d’ocupació de Felip V de Borbó. Aquests homes formaren el regiment de fusellers de Cerdanya, del qual es posà al front ell mateix. Hi assumia les funcions de coronel.
Aquesta unitat era la part més important de les forces que dirigia aleshores el general Moragues, i que tingueren un paper brillant a la derrota del destacament espanyol de Bracamonte, al Lluçanès.
Pel setembre del mateix any, Llirós s’acollí a la capitulació de Cardona, on era esmentat personalment.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)
Capità de la Coronela de Barcelona durant el setge borbònic del 1713-14. Manava la companyia dels Velers.
L’11 de setembre de 1714 defensava amb els seus homes la bretxa dita dels molins de vent, contigua al baluard de Llevant. Després de rebutjar dos assalts en massa i una pressió intensíssima, hagué de cedir la bretxa, que fou la primera de les forçades en la batalla.
Amb els pocs homes que li restaven, es replegà a l’hort de Passa-pertot, on resistí durament malgrat la superioritat numèrica de l’adversari. Poc més tard contraatacà sobre les grans masses borbòniques que voltaven el baluard de Santa Clara, afavorint així la sortida dels defensors del baluard i trencant el cercle.
Morí en aquell combat.
(Barcelona, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Cavaller. Germà de Francesc. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió.
El 1706 s’agregà com a voluntari al regiment de Guàrdies Catalanes, amb el qual combaté durant el frustrat setge de Barcelona per Felip V de Borbó; després féu la campanya d’alliberament d’Aragó. fou promogut a alferes coronel del regiment, per nomenament del rei Carles d’Àustria.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Ciutadà de Barcelona. Germà de Joan. En 1713, com a membre del Braç Popular, assistí a la Junta de Braços que decidí continuar la resistència contra Felip V de Borbó.
Fou capità de la Coronela de la capital durant el gran setge franco-espanyol. Fou ferit el 12 d’agost de 1714 defensant el baluard de Santa Clara.
Reincorporat al servei, prengué part a la batalla de l’11 de setembre. Formà aleshores els contraatacs de Sant Pere i del Portal Nou que conduí el Conseller en Cap Rafael Casanova amb la bandera de Santa Eulàlia.
En aquests combats resultà ferit novament.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Eclesiàstic. El 1703 fou un dels qui protestaren pels abusos de les autoritats borbòniques en el proveïment de càrrec del nou Diputat Militar.
Fou canonge d’Urgell. En 1713 participà a la Junta de Braços de Barcelona. Decidida aleshores la prossecució de la lluita contra Felip V de Borbó, formà part de la Junta de Proveïments a la primera fase del govern provisional.
El 1714, després de la capitulació de Barcelona, el duc de Berwick l’exilià a perpetuïtat.
Dades dels Països Catalans 