Arxiu d'etiquetes: guerra Segadors

Amat, Josep d’

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – Perpinyà ?, segle XVII)

Noble. Destacà com a militar a la guerra de Separació. En 1641 es trobava al front d’una companyia per la part de Lleida, a les ordres del mariscal La Mothe.

El 6 novembre 1641, entre Alguaire i Almenar, inicià amb els seus homes els atacs per l’esquerra contra les forces de Vicente de la Maura, que assetjaven Almenar. L’operació culminà dos dies després amb l’alçament del setge, així com la desfeta de la reraguarda dels invasors i foren perseguits fins a prop de Tamarit de Llitera.

En 1647, per ordre del despòtic virrei francès Pere de Marca, que no tolerava crítiques a la seva desconsiderada actuació, fou detingut i exiliat. Presoner a Perpinyà, el mariscal Marchin li permeté la llibertat de moviments dins la ciutat, desaprovant la detenció de què era objecte Amat.

Alemany, Dalmau

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Militar. Mestre de camp de l’exèrcit català a l’Empordà durant la guerra dels Segadors.

A la fi del 1640, quan el Diputat Militar Francesc de Tamarit passà a Barcelona per assumir el comandament de la defensa contra l’avanç del marquès de los Vélez, Alemany fou un dels caps superiors que restaren cobrint el front del nord.

Montjuïc, batalla de (1641)

18 Respostes

(Barcelona, 26 gener 1641)

Fet d’armes durant la guerra dels Segadors que tingué lloc a la muntanya de Montjuïc.

Les forces catalano-franceses, organitzades a tota presa per Duplessis-Besançon, representant de Richelieu a Barcelona, rebutjaren l’exèrcit de Felip IV, manat pel marquès de Los Vélez, que havia atacat desordenadament el castell de Montjuïc. Desmoralitzat, l’exèrcit castellà es retirà a Tarragona.

L’èxit tingué un ressò enorme (fins i tot en teatre popular, com la peça bilingüe Famosa comedia de la entrada del marqués de Los Vélez en Cathaluña, 1641) i consolidà la revolta catalana, fet que, afegit a l’alçament de Portugal, féu la situació de Felip IV desesperada.

Claris i Casademunt, Pau

21 Respostes

(Barcelona, 1 gener 1586 – 27 febrer 1641)

Polític i eclesiàstic. Pertanyent a una noble família originària de Berga, cursà estudis de dret i després seguí la carrera eclesiàstica. El 1612 fou nomenat canonge de la seu d’Urgell, que era aleshores un focus d’oposició a la política eclesiàstica del govern d’Olivares, el qual pretenia imposar el delme sobre els béns eclesiàstics.

Claris excel·lí aviat per la seva ferma actitud en defensa dels privilegis del seu país. A les Corts del 1626 intervingué com a síndic del capítol d’Urgell, que també representà en els consells provincials i a Barcelona, on residí molt de temps. El 1632 entrà a formar part de la llista de diputats.

El 1636 prengué part en l’organització de l’oposició al bisbe Pau Duran, decidit reialista, que havia estat promogut al bisbat el 1634. El 1638 fou elegit diputat del braç eclesiàstic, càrrec que portava annex el de president de la Generalitat.

L’allotjament de les tropes dels terços al Principat, a causa de la guerra amb França, havia creat un clima molt tens que feia preveure enfrontaments. Pel març de 1640, complint ordres reials, el virrei manà empresonar al diputat militar Francesc Tamarit i sotmeté Claris a un procés, del qual fou absolt per falta de proves. Pel juny de 1640, en esclatar obertament la revolta (el Corpus de Sang), i s’inicià la guerra dels Segadors. Claris i els altres membres de la Generalitat trencaren definitivament amb el govern d’Olivares.

Davant la intervenció del govern central -un exèrcit de 25.000 homes que comandava el marquès de Los Vélez-, els representants catalans gestionaren l’ajut militar francès, que se signà a Barcelona el 20 d’octubre. Amb l’avanç de les tropes castellanes, que ocuparen Tortosa i Tarragona, Claris aconseguí d’enfortir els llaços amb França.

El 18 de gener de 1641, Catalunya es convertia en República sota la tutela militar francesa; el 23 de gener, Lluís XIII fou reconegut com a rei, i fou nomenada una junta de guerra amb participació de militars francesos; el 26 de gener, el marquès de Los Vélez fou derrotat a Montjuïc. La intensa activitat desplegada degué afectar la seva salut, ja que emmalaltí i morí al cap de poc temps.

Fou germà seu Francesc Claris i Casademunt  (Barcelona, segle XVI – segle XVII)  Prohom. El 1638 fou elegit Conseller Segon de Barcelona. Col·laborà a l’actitud política del seu germà, que el mateix any era elegit Diputat Eclesiàstic de la Generalitat.