Arxiu d'etiquetes: guerra Segadors

Cambrils, setge de -1640-

4 Respostes

(Cambrils, Baix Camp, del 13 al 15 desembre 1640)

Acció militar de la guerra dels Segadors, entre l’exèrcit castellà, manat pel marquès de Los Vélez, i les forces catalanes que defensaven la vila.

Els atacants iniciaren el bombardeig de la població el dia 13; els defensors, la majoria pagesos, dirigits per Antoni d’Armengol, baró de Rocafort, capitularen el dia 15.

Les tropes ocupants, mancant a la paraula donada, saquejaren la vila i exterminaren la major part dels defensors i, després d’un consell de guerra sumaríssim, donaren garrot i penjaren a la muralla Antoni d’Armengol, Jacint Vilosa, governador militar del Camp de Tarragona, Carles Bertrolà, sergent major, el batlle i els jurats de la vila, revestits de les insígnies de llurs càrrecs.

El fet tingué una gran repercussió política i contribuí a enaltir la resistència catalana.

Calbó i Gualbes, Francesc

1 Resposta

(Barcelona, 1625 – Deinze, Flandes, 1690)

Militar. Passà al servei de França durant la Guerra dels Segadors.

Com a mariscal de camp eixí de Barcelona al davant de les forces franceses que abandonaren la ciutat (1652).

Lluità en les campanyes europees de Lluís XIV: al Franc Comtat (1668) i a Holanda (1672), on fou governador d’Arnhem i, després, de Maastricht, ciutat que defensà destrament.

En la invasió de Catalunya del 1684 obtingué la victòria del Pontmajor, prop de Girona.

Els últims anys lluità novament a Flandes.

Cabanyes, Francesc

1 Resposta

(Barcelona, segle XVII – Catalunya, segle XVII)

Patriota i militar. En començar la Guerra dels Segadors, organitzà a expenses seves una companyia de voluntaris, que dirigí amb el grau de capità, anomenada Companyia d’Almogàvers i coneguda popularment amb el nom de miquelets.

Aymerich, Pere d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Barcelona ?, segle XVII)

Noble. A l’inici de la guerra dels Segadors, manava un dels cossos de forces catalanes que es posaren en campanya, des de Lleida, pel desembre de 1640, amb el propòsit de distreure l’atenció de l’exèrcit castellà del marquès de Los Vélez, que avançava cap a Barcelona des de Tortosa, i d’infondre respecte al que s’alineava a la frontera d’Aragó.

Fruit d’aquestes maniobres diversives fou la reeixida incursió a Tamarit de Llitera, primer èxit franc de les armes de la Generalitat en aquella guerra, que es trobava llavors als seus començos. Passà després a Barcelona.

En 1641 hi rebé secretament el delegat francès Argenson, per donar-li la benvinguda a la ciutat, on el nou vingut entrà sense fer pública la seva arribada.

Antich, Rafael

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Cavaller. Fou Oïdor Militar de la Generalitat de Catalunya el 1640.

Com a tal, tingué un paper destacat al complex procés polític que desfermà la guerra de Separació i la reconeixença, com a sobirà de Catalunya, del rei Lluís XIII de França, després d’uns dies de constitució del Principat en república independent.

Amigant i Carreres, Josep d’

1 Resposta

(Catalunya, segle XVI – Barcelona, 1645)

Diputat i assessor militar de la Generalitat. S’oposà als francesos durant la Guerra dels Segadors.

Arran d’una conjura antifrancesa de prohoms del país, fou detingut i executat.

Amat i de Bosch, Gispert d’

1 Resposta

(Catalunya, segle XVII – Barcelona ?, 1646)

Frare benedictí. En 1644 era abat del monestir de Sant Pere de Galligants.

Havent estat elegit Diputat Eclesiàstic el 22 de juliol de 1644, fou, com a tal, president de la Generalitat, en moments ben difícils de la guerra de Separació. Irritat contra les arbitrarietats dels aliats francesos, protestà repetidament.

Acusat de prendre part en una conspiració, fou empresonat, amb gran escàndol, el 18 de març de 1646, per ordre del virrei francès.

Amat, Josep d’

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – Perpinyà ?, segle XVII)

Noble. Destacà com a militar a la guerra de Separació. En 1641 es trobava al front d’una companyia per la part de Lleida, a les ordres del mariscal La Mothe.

El 6 novembre 1641, entre Alguaire i Almenar, inicià amb els seus homes els atacs per l’esquerra contra les forces de Vicente de la Maura, que assetjaven Almenar. L’operació culminà dos dies després amb l’alçament del setge, així com la desfeta de la reraguarda dels invasors i foren perseguits fins a prop de Tamarit de Llitera.

En 1647, per ordre del despòtic virrei francès Pere de Marca, que no tolerava crítiques a la seva desconsiderada actuació, fou detingut i exiliat. Presoner a Perpinyà, el mariscal Marchin li permeté la llibertat de moviments dins la ciutat, desaprovant la detenció de què era objecte Amat.

Alemany, Dalmau

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Militar. Mestre de camp de l’exèrcit català a l’Empordà durant la guerra dels Segadors.

A la fi del 1640, quan el Diputat Militar Francesc de Tamarit passà a Barcelona per assumir el comandament de la defensa contra l’avanç del marquès de los Vélez, Alemany fou un dels caps superiors que restaren cobrint el front del nord.

Montjuïc, batalla de (1641)

16 Respostes

(Barcelona, 26 gener 1641)

Fet d’armes durant la guerra dels Segadors que tingué lloc a la muntanya de Montjuïc.

Les forces catalano-franceses, organitzades a tota presa per Duplessis-Besançon, representant de Richelieu a Barcelona, rebutjaren l’exèrcit de Felip IV, manat pel marquès de Los Vélez, que havia atacat desordenadament el castell de Montjuïc. Desmoralitzat, l’exèrcit castellà es retirà a Tarragona.

L’èxit tingué un ressò enorme (fins i tot en teatre popular, com la peça bilingüe Famosa comedia de la entrada del marqués de Los Vélez en Cathaluña, 1641) i consolidà la revolta catalana, fet que, afegit a l’alçament de Portugal, féu la situació de Felip IV desesperada.