(Manresa, Bages, segle XVIII – segle XIX)
Comerciant i militar. Conegut amb el malnom de Noi de la botigueta, fou un dels promotors de la Crema del Paper Segellat francès, el 2 de juny de 1808.
Intervingué en el primer combat del Bruc, i hi fou ferit. Com a capità del terç de miquelets de Manresa, prengué part en diverses accions de la guerra del Francès.
Ascendit a tinent coronel d’infanteria, el 1816 es retirà de l’exèrcit.
(Grenoble, França, 22 setembre 1768 – París, França, 18 juny 1846)
Militar. Era general de brigada en iniciar-se la invasió napoleònica de Catalunya (1808), en la qual participà.
Fou governador general interí de Catalunya (febrer-març 1810) durant l’absència del mariscal Augereau. D’acord amb la política apaivagadora d’aquest, decretà la reobertura de les esglésies clausurades. L’abril de 1810 participà en el setge d’Hostalric.
Més tard (1813) fou governador de Sant Sebastià, al País Basc.
(Catalunya)
Demarcació administrativa (6 març 1810).
Prevista pel decret del governador francès Augereau, però que no arribà a estructurar-se.
(Catalunya, 26 gener 1812 – 1814)
Nom de l’etapa de dominació napoleònica, en què el Principat fou incorporat a França.
Creat pel decret de Napoleó, suposà la igualació del Principat amb els altres territoris de l’estat francès i, per tant, l’adopció de divisions administratives (departament, sots-prefectura, mereria) i de càrrecs semblants, bé que en molts punts restaren inefectius pel fet que els francesos no en controlaven el territori.
El nou règim suposà també la introducció del Codi Civil de Napoleó, que fou aplicat amb moderació, per tal que no topés massa amb els costums catalans.
El Règim Civil perdurà, més o menys, alterat, fins a la fi de la Guerra del Francès.
(Schwyz, Suïssa, 3 juliol 1755 – Tarragona, 23 abril 1809)
Militar. Mogut per l’antipatia a Napoleó, passà al servei de la Junta Central de Sevilla per combatre’l.
Ascendit a tinent general, lluità a Bailèn (juliol 1808), on tingué una part decisiva en la victòria. Destinat a Catalunya, intentà de deturar l’exèrcit de Saint-Cyr a la batalla de Llinars (o de Cardedeu, desembre 1808), juntament amb Joan Miquel Vives i Feliu, el qual substituí com a capità general de la Catalunya antibonapartista.
Novament enfrontat a Saint-Cyr, a la batalla del pont de Goi, als afores de Valls, fou ferit en el combat i morí poc després.
(Figueres, Alt Empordà, 1771 – 1835)
Polític il·lustrat. Estudià a Cervera i a Osca, on es doctorà en cànons.
Durant la Guerra Gran fou capità de sometents. L’any 1799 Carles IV li concedí el títol de ciutadà honrat de Barcelona. El 1804 féu un viatge llarg per França, Bèlgica, Holanda i Anglaterra.
El 1808 durant la Guerra del Francès es posà al servei de la causa francesa, portat per les seves idees avançades, i exercí els càrrecs de corregidor de Figueres i de Girona, i de president de la cort d’apel·lació de Barcelona.
Exiliat el 1814 a Montpeller, on estudià ciències naturals, el 1816 tornà a Catalunya, però fins el 1821 no recuperà els béns confiscats i restà a Figueres exercint d’advocat i allunyat de la política.
(Girona, 29 juny 1783 – Barcelona, 31 gener 1868)
Militar. Lluità a la guerra del Francès contra Napoleó. El juliol de 1835, en revoltar-se Barcelona, el capità general Manuel de Llauder, en fugir, li confià el comandament del Principat mentre arribava el general Pere Nolasc de Bassa. Pastors li recomanà que no entrés a Barcelona i quan Bassa fou atacat pels revoltats, fou ferit mentre intentava de protegir-lo.
Proclamat comandant general interí del Principat, fou poc hàbil en els intents de calmar la revolta i no pogué evitar l’incendi de la fàbrica de Josep Bonaplata.
Contribuí a formar la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona per a reunir recursos i combatre els carlins i, amb el pretext de dirigir les operacions, abandonà la ciutat. Quan morí era tinent general.
Foren germans seus:
Narcís Antoni de Pastors i de Sala (Girona, 1782 – 1859) Militar. Fou mestrant de Ronda i tinent coronel. El 1809 era ajudant d’Álvarez de Castro durant el setge de Girona.
Anaclet Joaquim de Pastors i de Sala (Girona, 1794 – 1884) Militar. Ocupà càrrecs importants a l’exèrcit. Fou brigadier.
(Ordal, Subirats, Alt Penedès, 9 setembre 1813)
Fet d’armes durant la Guerra del Francès.
Entre les forces franceses manades per Suchet i les catalanes del general Manso, amb l’ajuda dels anglesos i calabresos manats per Bentinck.
Els francesos foren rebutjats, bé que quatre dies més tard, en un nou atac, assoliren d’obrir-se pas i de retirar-se cap al nord.
(Palma de Mallorca, 18 març 1775 – Barcelona, 1 agost 1839)
Home d’empresa i polític. Durant la guerra del Francès es va encarregar d’equipar l’exèrcit del Principat.
Va ésser diputat a corts (1820) i, com a vocal de la Junta Governativa de Barcelona del 1835, va redactar el manifest que aquesta va adreçar als catalans incitant-los a combatre per les idees liberals. L’any 1837 va ésser batlle de Barcelona.
Coneixedor de diversos idiomes, es va dedicar a l’estudi de les ciències exactes i polítiques.
Va escriure unes Memorias económico-patológicas (1820), entre altres obres.
(Catalunya, 1812 – 1814)
Un dels quatre departaments en que fou dividit el Principat durant la seva annexió a l’imperi Francès.
Comprenia els corregiments de Barcelona, de Mataró, el sector meridional del de Manresa i el de Vilafranca del Penedès. El prefecte residia a Barcelona.
Els antics corregiments, una mica modificats i amb l’agregació del de Mataró i el de Barcelona, esdevingueren els districtes de Barcelona, Manresa i Vilafranca del Penedès.
En fou el primer prefecte el comte Treilhard.
Dades dels Països Catalans 