Arxiu d'etiquetes: guerra Francès

Venes i Clusas, Rosa

(Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 1 maig 1784 – Tarragona, 13 setembre 1845)

Heroïna, més coneguda pel nom de casada, Rosa Venes i de Llovera.

En iniciar-se la guerra del Francès residia a Tarragona. Col·laborà amb els defensors de la ciutat fabricant municions i prestant altres serveis.

S’incorporà a una sortida, durant el setge de 1811, i causà personalment diverses baixes a l’enemic, fet pel qual fou recompensada amb el grau de sots-tinent.

Hom li ha atribuït erròniament el sobrenom de la Rossa.

Traggia y Urribarri, Domingo Mariano de

(Saragossa, Aragó, vers 1750 – Aragó ?, després 1813)

Militar i inventor. Germà de Manuel. Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (des del 1788).

Inventà una màquina de bregar cànem (premiada per la Societat Econòmica Valenciana d’Amics del País) i un model de baló aerostàtic, que descriví en el seu opuscle Regio Faetonte aereostático (1788).

Fou comandant general de Menorca, càrrec que ocupava el 1808, quan fou nomenat capità general de Catalunya per la Junta formada a Lleida, en iniciar-se la guerra del Francès. Fou substituït aviat pel general Joan Miquel de Vives.

El 1811 la Junta de Cadis el nomenà capità general conjuntament d’Aragó i València i president de les respectives audiències. Preparà València per a resistir l’imminent atac del general Suchet, però fou aviat substituït pel general J. Blake i passà a Alzira, on organitzà una segona línia defensiva.

Tigres de Catalunya, Els

(Barcelona, 1808 – segle XIX)

Societat secreta. Fundada per combatre l’ocupació napoleònica, durant la Guerra del Francès.

Publicava les seves proclames en català i incitava els barcelonins a resistir l’invasor i a seguir l’exemple de Girona.

No se sap quan desaparegué.

Ter, departament del

(Catalunya, 1812 – 1814)

Nom donat a un dels quatre departaments en que fou dividit el Principat durant la seva annexió a l’Imperi Francès.

Comprenia els corregiments de Girona i de Vic i la vall de Ribes, del de Puigcerdà. El prefecte residia a Girona; fou dividit en tres districtes: Girona, Figueres i Vic.

El districte de Vic corresponia a l’antic corregiment i a la vall de Ribes, encara que, provisionalment, el cap d’aquest districte fou Olot; els districtes de Figueres i de Girona eren separats pel curs del Fluvià.

Suchet, Louis-Gabriel

(Lió, França, 2 març 1770 – Marsella, França, 3 gener 1826)

Militar. Al capdavant del cinquè exèrcit prengué part durant la guerra del Francès en el setge de Saragossa i, com a general en cap de l’exèrcit francès a l’Aragó, va prendre Lleida i Mequinensa (1810), Tortosa (gener 1811) i Tarragona (juny 1811).

Fou ascendit a mariscal de camp i rebé l’orde d’internar-se al País Valencià, on s’apoderà de Morella, Morvedre i de València (gener 1812), que li valgué el títol de duc de l’Albufera.

Les diverses derrotes napoleòniques l’obligaren a abandonar València (juny 1813) i situar-se a Tarragona, fins que decidí evacuar les seves tropes (primavera de 1814) cap a l’estat francès.

El 1823 participà en l’expedició dels Cent Mil Fills de Sant Lluís que envaí l’estat espanyol per a restaurar l’absolutisme.

Segre, departament del

(Catalunya, 1812 – 1814)

Un dels quatre departaments en què fou dividit el Principat durant la seva annexió a l’imperi Francès.

Comprenia els corregiments de Talarn i Puigcerdà (els quals esdevingueren districtes del nou departament) i el sector septentrional dels de Cervera i Manresa (amb els quals fou constituït el districte de Solsona). El prefecte residia a Puigcerdà.

Andorra li fou annexada, dins el districte de Puigcerdà.

Saleta, Silvestre

(Sant Hilari Sacalm, Selva, segle XVIII – segle XIX)

Ciutadà.

El 1809, durant la Guerra del Francès, organitzà a la seva casa pairal els auxilis per a 1.200 persones que, procedents de Vic, fugien dels napoleònics. Aquests cremaren després la casa de Saleta i l’obligaren a fugir.

En recompensa per la seva generosa actitud li fou atorgada una condecoració especial i rebé el nomenament de secretari de guerra.

Sagrera i Domènech, Joaquim de

(Terrassa, Vallès Occidental, 1777 – 1825)

Guerriller. Era fabricant de draps. Fill d’Antoni de Sagrera i Casanoves, que fou sabater i després batlle reial de Terrassa.

Durant la guerra del Francès, lluità contra l’exèrcit napoleònic. A les ordres del comte de Càldagues, assaltà als francesos que assetjaven Girona per primer cop.

Ferit en un combat prop d’Òdena, el van fer presoner i el van condemnar a mort (1811). La pena li va ésser commutada per intervenció del general Manso, i després va ésser alliberat.

El 1817 Ferran VII va concedir-li el títol de cavaller i noble del Principat, i alcalde de Terrassa.

Rovira, Xavier

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Guerriller i eclesiàstic. Es llençà al camp per resistir la invasió napoleònica. Comandà una partida pròpia.

El 1809 dirigí part del sometent que protegia l’entrada d’un comboi d’auxili a Girona, durant el tercer setge de la ciutat.

La seva acció més important fou l’ocupació, per sorpresa, del castell de Figueres (1811).

Roses, setge de -1808-

(Roses, Alt Empordà, 6 novembre 1808 – 5 desembre 1808)

Acció bèl·lica ocorreguda durant la Guerra del Francès.

Les tropes franceses, a les ordres dels generals Reille i Pino, bombardejaren de primer la plaça i la flota anglesa que patrullava les aigües pròximes a aquesta (6-16 novembre).

Els defensors, manats pel governador interí Pedro O’Daiy, feren diverses sortides, però no pogueren impedir la formalització del setge.

Aïllats definitivament dels anglesos i mancats d’armes i queviures, els defensors capitularen.