(Girona, 29 juny 1783 – Barcelona, 31 gener 1868)

Militar. Lluità a la guerra del Francès contra Napoleó. El juliol de 1835, en revoltar-se Barcelona, el capità general Manuel de Llauder, en fugir, li confià el comandament del Principat mentre arribava el general Pere Nolasc de Bassa. Pastors li recomanà que no entrés a Barcelona i quan Bassa fou atacat pels revoltats, fou ferit mentre intentava de protegir-lo.

Proclamat comandant general interí del Principat, fou poc hàbil en els intents de calmar la revolta i no pogué evitar l’incendi de la fàbrica de Josep Bonaplata.

Contribuí a formar la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona per a reunir recursos i combatre els carlins i, amb el pretext de dirigir les operacions, abandonà la ciutat. Quan morí era tinent general.

Foren germans seus:

Narcís Antoni de Pastors i de Sala  (Girona, 1782 – 1859)  Militar. Fou mestrant de Ronda i tinent coronel. El 1809 era ajudant d’Álvarez de Castro durant el setge de Girona.

Anaclet Joaquim de Pastors i de Sala  (Girona, 1794 – 1884)  Militar. Ocupà càrrecs importants a l’exèrcit. Fou brigadier.