Arxiu d'etiquetes: guerra Francès

Whittingham, Santiago

4 Respostes

(Bristol, Anglaterra, 29 gener 1772 – Madràs, Índia, 19 gener 1841)

Militar. El seu nom de fonts original era Samuel Ford. Es casà amb Margalida Creus i Soler, de Maó, on residí un cert temps, i més tard s’establí a Mallorca. Participà en la guerra del Francès i col·laborà en l’enllaç entre les tropes angleses i les estacionades a Mallorca, motiu pel qual féu viatges a Gibraltar.

El 1811 tornà a Mallorca, on fundà el Col·legi Militar de Palma, i fou comandant general de l’exèrcit de reserva. Formà amb aquest l’anomenada Divisió Mallorquina, amb la qual passà a la Península i derrotà Suchet a l’acció de Castalla (1813), per la qual fou condecorada tota la divisió.

El 1822 fou nomenat cap d’estat major de l’exèrcit britànic a l’Índia.

Vives i Planes, Francesc Dionís de

1 Resposta

(València ?, segle XVIII – País Valencià ?, segle XIX)

Militar. Es distingí en la guerra del Francès. Més tard fou capità general de Cuba, i el 1833 li fou concedit el títol de comte de Cuba, i fou nomenat capità general de València (1833-34).

Fou ajudant del general Joan Prim; quan aquest abandonà l’expedició de Mèxic (1862), el denuncià a Isabel II de Borbó, però la reina no en féu cas.

Villalonga i Escalada, Joan de

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 14 gener 1794 – Madrid. 20 març 1880)

Cavaller i militar. Prengué part a la guerra contra els napoleònics, essent molt jove. Ascendí a brigadier durant la primera guerra Carlina. El 1842 rebé els títols de marquès del Maestrat i de mariscal de camp. Fou capità general de València i vice-president del Tribunal Suprem de Guerra i Marina.

Publicà un opuscle de caràcter polèmic, titulat Vindicación que hace el teniente general marqués del Maestrazgo de algunos cargos que la prensa periódica le ha imputado con respecto a sus hechos militares.

Sangenís i Torres, Antoni

Deixa un comentari

(Albelda, Llitera, 12 juliol 1767 – Saragossa, 12 gener 1809)

Militar. Pertanyia al cos d’enginyers. Lluità contra els francesos a la Guerra Gran. Fou professor de l’Academia de Ingenieros d’Alcalà de Henares. Durant la invasió napoleònica participà a la defensa de Saragossa, als dos setges soferts per la ciutat. Morí d’una bala de canó, després d’haver actuat amb heroisme. Tenia aleshores el grau de coronel.

És autor d’un Tratado de fortificación de campaña, que restà inèdit, i d’altres escrits sobre temes militars.

Sada i Montaner, Ferran

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 22 agost 1790 – Madrid, 16 juliol 1861)

Militar. Cinquè marquès de Campo Real (1831) i comte de Cabatillas. S’incorporà a l’exèrcit per combatre les tropes napoleòniques de la Guerra del Francès; posteriorment lluità contra els carlins i assolí el grau de mariscal de camp.

Fou comandant general de Segòvia (1849) i membre del tribunal suprem de guerra i marina (1856).

Romeu i Parres, Josep

2 Respostes

(Sagunt, Camp de Morvedre, 26 gener 1778 – València, 12 juny 1812)

Guerriller. Fill d’un banquer, creà a Sagunt una junta contra la intervenció francesa (1808) i formà una partida molt nombrosa anomenada Cos de Granaders Saguntins que recorregué el País Valencià.

Prengué part en accions contra el mariscal Suchet a Novelda, Cabdet, Ibi, Cocentaina, Ontinyent, Alcoi, Albaida, Saix, etc, i contra Jacomart a Bunyol, Dosaigües i altres punts.

Pres a Sot de Xera, fou jutjat i penjat.

Puçol, batalla de -1811-

Deixa un comentari

(Puçol, Horta, 25 octubre 1811)

(o de Sagunt)  Fet d’armes de la guerra del Francès que tingué lloc vora aquesta població valenciana. Les tropes espanyoles comandades pel general Blake, sumaven 25.000 homes, mentre que les franceses, dirigides pel general Suchet, comptaven amb uns 22.000 homes.

Malgrat la diferència numèrica, els francesos, que disposaven d’abundant artilleria, guanyaren la batalla i prengueren posteriorment la ciutat de València.

Hi moriren 4.681 espanyols i uns 1.000 francesos.

Panses, avalot de la placeta de les -1808-

Deixa un comentari

(València, 23 maig 1808)

Alçament popular antinapoleònic. S’originà en arribar a la placeta de les Panses -on era exhibida al públic- la “Gazeta de Valencia” del dia 20, que duia la nova de les abdicacions de Baiona.

Aixó provocà una manifestació popular que anà al palau reial i d’allí a l’audiència, i que culminà amb el cèlebre Crit del Palleter.

Pajazo, batalla del pont -1808-

1 Resposta

(Villargordo del Cabriel, Plana d’Utiel, 23 juny 1808)

Fet d’armes durant la Guerra del Francès. Ocorregut al pont Pajazo, damunt el Cabriol, entre les forces de la Junta de València, manades pel mariscal Pere Adorno, i les napoleòniques del mariscal Moncey, les quals, assolida la victòria, comprometeren la seguretat de València i del País Valencià.

Mondedéu i Jover, Josep

Deixa un comentari

(Ibi, Alcoià, 11 abril 1786 – Aranzueque, Guadalajara, 5 novembre 1848)

Guerriller. Durant la guerra contra Napoleó lluità amb les forces de Juan Martín Díaz, el Empecinado, i fou considerat, per les seves gestes, un dels millors oficials de les guerrilles.