(Montblanc, Conca de Barberà, 25 febrer 1921 – Prenafeta, Conca de Barberà, 5 gener 2000)
Pintor i gravador. Es formà amb el seu pare i a l’Escola Massana de Barcelona, ja a la post-guerra.
Entre 1945 i 1948 residí a París i amb posterioritat realitzà la decoració mural de diverses capelles. Aprofundí en aquesta especialitat i l’any 1965 en fou nomenat professor a l’Escola Massana.
La seva pintura es basa en un figurativisme descompost amb el qual conrea unes temàtiques convencionals.
(l’Estartit, Baix Empordà, 27 octubre 1900 – Buenos Aires, Argentina, 16 gener 1977)
Gravador. Traslladat de petit amb la seva família a Buenos Aires, fou nacionalitzat argentí.
Estudià per propi impuls pintura i dibuix, però no trigà a lliurar-se de ple al gravat, dins una estètica propera al superrealisme. Des del 1929 exposà als salons argentins i ha obtingut premis arreu del món.
És autor de diverses edicions de gravats i de publicacions, com Gravat català al boix (Méxic 1947), Técnica del grabado al buril (Mèxic 1948).
(Barcelona, 1768 – Madrid, 1841)
Gravador. Pensionat a Madrid per la Junta de Comerç de Barcelona, treballà en aquella ciutat fins a la seva mort. Fou acadèmic de San Fernando (1797) i gravador de cambra (vers 1821).
Col·laborà amb preferència en les obres mestres de la pintura barroca espanyola.
(Barcelona, 1804 – 1860)
Gravador. Germà de Ramon i pare de Camil Alabern i Casas, fou un dels gravadors més coneguts i apreciats de la seva època.
Il·lustrà la majoria de les obres publicades a Catalunya del 1823 al 1850.
(Barcelona, 18 desembre 1811 – Madrid, 1888)
Gravador i fotògraf. Germà de Pau i oncle de Camil Alabern i Casas.
Va dur de París un daguerreotip, amb el qual va fer la primera fotografia a la Península als Pòrtics d’en Xifré, de Barcelona (10 novembre 1839). La màquina se la va quedar l’Acadèmia de Ciències i Arts per tal d’ensenyar-ne l’ús.
Autor de gravats per a l’obra España de Pi i Margall, i de mapes de l’Atlas de Delamare.
(Barcelona, 1825 – Madrid, 14 setembre 1876)
Gravador. Fou deixeble del seu pare, Pau Alabert i Moles i nebot de Ramon. Intervingué en la il·lustració de l’Atlas Geográfico de España i realitzà una gran quantitat de làmines per a llibres de versos. Marxà a l’estranger per tal de perfeccionar-se en l’ofici.
Treballà en un mètode que impedís la falsificació de bitllets de banc i de documents de crèdit. Contribuí notablement a la revaloració del gravat a Catalunya.
A Madrid, ocupà el càrrec de primer gravador a la Fábrica del Sello.
(Barcelona, 24 abril 1946 – )
Escultor. Es formà a l’Escola Massana i al Conservatori de les Arts del Llibre. Es dedicà per un temps al disseny de joies (1968-73) i féu també gravats i dibuixos.
Vers l’any 1972 es dedicà a l’escultura, on aplicà conceptes semblants als que aplicava a les joies. Realitzà peces de petit format, la majoria en marbre negre. Posteriorment treballà el ferro i s’interessà per la intersecció de plans.
Des del 1977 fou professor de l’escola Eina. Fou seleccionat amb altres artistes de l’estat espanyol per exposar al museu Guggenheim de Nova York (1979). Ha presentat la seva obra en diversos espais.
Cal destacar l’exposició retrospectiva Sergi Aguilar. Zul, que mostrava papers i cartrons des del 1974 fins al 1994 primer a la sala Rekalde de Bilbao (1994) i després a la Fundació Gulbenkian de Lisboa (1995).
L’any 1998 presentà l’exposició Pas d’ombra a les sales d’exposicions de Can Palauet de Mataró.
Fou president de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya des del 1995.
(Barcelona, 1924 – 3 maig 2021)
Pintora i gravadora. Formada a Barcelona (Escola de Belles Arts) i a Roma.
La seva obra ha evolucionat des d’un figurativisme delicat basat en un dibuix estilitzat, que ha emprat en extenses sèries de nadales i il·lustracions, fins a un simbolisme que combina elements abstractes i signes amb al·lusions explícites a la realitat. Hi predomina sempre el caràcter poètic o al·legòric.
Exposa sovint amb el seu marit, Jaume Muxart i Domènech.
(Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 26 desembre 1922 – Barcelona, 25 desembre 2008)
Pintor, gravador i col·leccionista d’art. Deixeble de l’Acadèmia Baixas i de Pere Pruna, sobresortí com a paisatgista.
El seu estil és de base postimpressionista, amb tendència vers l’expressionisme.
Col·leccionista d’art, l’any 1999 s’inaugurà, a Mollet del Vallès, el Museu Municipal Joan Abelló. Des del 2002 la seva casa natal acull un taller de restauració i un centre d’estudis artístics.
Fou membre del Rotary Club de Barcelona (1985), de la Junta del Cercle Artístic de Barcelona (1988), d’on fou president (1993-2001), patró nat de la Fundació Güell (1993) i acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi el 2002, any que rebé la Creu de Sant Jordi.
(Barcelona, 14 desembre 1917 – París, França, 11 febrer 1998)
Pintor i gravador. Es formà a l’Escola de Belles Arts i amb Xavier Nogués. La seva primera exposició individual fou a Barcelona, el 1943, i fou presentat per Adrià Gual.
Militant catalanista, s’exilià el 1948 a Perpinyà, on féu una exposició el 1954. El 1956 s’establí a París, on exposà individualment, així com a Barcelona, a diversos llocs de França, a Londres i als EUA.
El 1979 fou inculpat per la policia espanyola en activitats terroristes, però els tribunals francesos en denegaren l’extradició per manca de proves.
La seva pintura es basa en una figuració esquematitzada, preciosista i un punt candorosa, amb predomini de la línia corba i un empastament textual, i se centra en la figura femenina, els animals i les flors.
Com a gravador destaca la seva acuradíssima sèrie al carborúndum que il·lustra els Exemples de Ramon Llull (París 1978). Dirigí, des del 1986, uns cursos d’història del gravat a Andorra.
Casat amb la pintora i escultora Gertrudis Galí.
Dades dels Països Catalans 