(Barcelona, 21 novembre 1913 – 28 desembre 1968)
Historiadora del gravat. Encarregada de la secció de gravats del Museu d’Art Modern de Barcelona des del 1950.
Col·laborà en L’art català; la seva obra més important és el Catálogo de la colección de Grabados de la Biblioteca de El Escorial (1964).
(Barcelona, 13 novembre 1871 – Badalona, Barcelonès, 5 setembre 1944)
Dibuixant, gravador i pintor. Estudià a l’Escola de Llotja i al Cercle Artístic de Barcelona i amplià estudis en diversos països europeus.
Fou un dels fundadors dels Amics de l’Art Vell, president del Cercle Artístic (1921) i del Foment de les Arts Decoratives (1923).
Excel·lí en el dibuix a llapis i les litografies del port d’Andratx i de la Barcelona vella, publicats en part a Barcelona Artística Monumental (1930). Es caracteritzà per un realisme minuciós. Al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona hi ha una sala dedicada a ell.
Pare de l’esmaltadora i ceramista Amèrica Cardunets i Tallada.
(Barcelona, 1936 – 1995)
Pintor, dibuixant i gravador. Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, viatjà a París becat pel Cercle Maillol.
Participà en els Salons de Maig. Ha exposat individualment per primera vegada l’any 1959 a Barcelona i també a Palma de Mallorca, Madrid, Santander i Gènova. Té obres als museus d’Art Contemporani i d’Art Modern de Barcelona.
La seva obra, el tema central del qual és el cos humà, es basa en un dibuix de traços molt precisos.
També és autor d’il·lustracions per a llibres i de dissenys d’estampes.
(Canet de Mar, Maresme, 3 juliol 1899 – Barcelona, 20 gener 1992)
Pintor, gravador i bibliòfil. Deixeble de Francesc Labarta a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Membre del grup dels Evolucionistes, la seva obra se centra en el paisatge del Montseny i en la Barcelona vella.
Obtingué el premi de la Travelling Exhibition, de Nova York (1926), i la medalla d’Or de Barcelona (1931).
Com a gravador, destacà per les il·lustracions en edicions de bibliòfil.
(Barcelona, segle XIX – París, França, segle XIX)
Gravador. Excel·lí amb els seus treballs a l’acer.
Obtingué distincions a les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Barcelona. És autor de bons treballs editorials.
Devers el 1880 s’establí a París, on dirigí la secció tipogràfica de la casa Hachette.
Fou germà seu, Manuel Buxó i Bes (Barcelona, segle XIX) Gravador. Col·laborà amb el seu germà en notables treballs per a llibres.
(Girona, 27 juliol 1903 – Barcelona, 21 novembre 1968)
Pintor. Dirigí l’Escola Massana de Barcelona. És autor de nombroses pintures murals.
Posteriorment s’ha dedicat també al gravat i a l’escultura, amb realitzacions de notable encert.
(Barcelona, 15 febrer 1923 – Santiago de Xile, Xile, 26 maig 2021)
Artista, pintora i gravadora. El 1939 va anar a viure a Xile. Des del 1958 féu estades periòdiques a Barcelona. S’inicià en el gravat al taller “99”.
Ha il·lustrat importants llibres de poesia. Diez odas para diex grabados de Roser Bru, de Pablo Neruda.
Té obres als museus d’art contemporani de Santiago de Xile, Río de Janeiro, Concepción i al Metropolitan de Nova York. Fou professora a la universitat catòlica de Santiago de Xile.
(Barcelona, 1840 – 1910)
Gravador. Fou deixeble de Santiago Farriols. Excel·lí en treballs al coure, a l’acer i al boix. Des del 1865 gravà dibuixos d’Eusebi Planas per il·lustrar revistes i novel·les.
Sobresortí per la matisació d’ambient que donava a les escenes i per la dignitat gairebé insòlita de les figures dels protagonistes.
Fou mestre dels seus fills Josep Brangulí i Emili Brangulí (Barcelona, segle XIX), també destacats gravadors.
(Manlleu, Osona, 8 gener 1892 – París, França, 27 juliol 1961)
Gravador i lacador. Les primeres obres que hom li coneix són ex-libris.
A París aprengué de Jean Dunand la tècnica de la laca japonesa, que féu conèixer després a Catalunya com a professor de l’Escola Superior dels Bells Oficis.
L’any 1925 guanyà el gran premi de l’Exposició d’Arts Decoratives de París per un tríptic que representava sant Jordi. Moltes de les seves obres (capçals de llit, arquetes, paravents, plafons, etc) foren realitzades sobre dissenys de Francesc d’Assís Galí.
Al final de la dècada del 1920 es relacionà amb Suzanne Duplessis i, després d’una estada a Mallorca, s’establiren a París (1937), on dugueren a terme una important tasca com a gravadors.
El taller Bracons-Duplessis fou freqüentat per artistes com J. Cocteau, Foujita, Antoni Clavé, Salvador Dalí o Joan Barbarà.
(Barcelona, 1927 – 7 desembre 2013)
Gravador i pintor. Format a Barcelona, l’any 1957 anà a París becat pel Cercle Maillol. Hi establí contacte amb el gravador català Lluís Bracons i treballà en diversos tallers calcogràfics.
Novament a Barcelona, treballà als obradors de l’editor Gustau Gili i obrí taller propi.
Ha intervingut en l’estampació d’obres dels més importants artistes contemporanis. Col·laborà sovint amb les edicions d’A. Maeght. És també autor d’il·lustracions per a llibres de bibliòfil.
Dades dels Països Catalans 