(Illes Balears, segle XV)
Pintor gòtic anònim. Instal·lat a Mallorca a principi del segle XV, on realitzà un retaule dedicat a la Verge per a l’església de Monti-sion, a Palma de Mallorca, d’un extraordinari valor decoratiu i relacionat amb l’estil de l’anomenat mestre de Santa Eulàlia.
Se li atribueixen dues taules votives a la seu de Mallorca i dos retaules, dedicats a la Magdalena i a Santa Isabel.
(Illes Balears, segle XIV)
Pintor gòtic anònim. Col·laborà amb Ramon Destorrents en la decoració dels pinacles del retaule de l’Almudaina de Palma de Mallorca, on probablement s’establí.
Realitzà un retaule per encàrrec del bisbe Antoni de Galiana, dedicat a sant Pau, una Crucifixió i una Anunciació.
El seu estil revela l’influx de Destorrents i una gran relació amb els mestres de Santa Eulàlia i Montsió.
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
(o Manut) Possessió, a la capçalera de la vall de Lluc.
Vora seu hi ha la creu de Menut, obra gòtica de la segona meitat del segle XV, que ha estat tradicionalment un lloc de rogatives en demanda de pluja.
(Illes Balears, segle XIV)
Pintor. Un dels primers documentats a Mallorca. Pertany a la primera fase de la pintura gòtica mallorquina, d’influència italiana. Pintor decorador d’escuts per a armadures, fou força considerat a la fi del segle.
Col·laborà amb Cavaller a les pintures del castell de Bellver, el 1309. Decorà la catedral de Mallorca (1328-29).
Els seus fills Pere, Bernat i Martí dit el Jove, foren també pintors. La seva filla es casà amb el pintor Joan Daurer.
(Mallorca ?, segle XIV – segle XV)
Arquitecte gòtic. Durant els anys 1401-07 fou mestre de les obres de la catedral de Palma de Mallorca. Sota la seva direcció (1406) foren aixecats els pilars del centre del temple.
(País Valencià ?, segle XV)
Pintor gòtic. Documentalment, consta que el 1492 finalitzà un retaule conservat a Sant Pere de Dénia, començat el 1481 per Joan Reixac i probablement pintat pel seu fill, Pere Reixac.
Agustí Martí (País Valencià, segle XVI) Metge i escriptor. Estudià a diversos països europeus. Fou catedràtic de la Universitat de València, on assolí un gran prestigi professional. Concorregué com a poeta al certamen literari a honor de la Immaculada Concepció.
Gabriel Martí (País Valencià ?, segle XIV – segle XV) Pintor gòtic. Pertanyent al cercle artístic de Pere Nicolau. Consta documentalment que realitzà el retaule dedicat a sant Nicolau, avui incomplet, de la parròquia d’Albal (Horta).
Jaume Martí (València, segle XV – 1503) Religiós cartoixà. Professà a Portaceli el 1448. En seria prior dues vegades. Deixà diverses obres religioses.
Jeroni Martí (País Valencià, segle XV) Escriptor. N’ha restat la poesia amb què guanyà un premi al concurs en honor de Sant Cristòfol celebrat a València el 1488. És de caràcter amorós.
Joan Martí (País Valencià, segle XVIII – segle XIX) Capitost popular. De l’orde franciscà, era vicari de Beniferri. El 20 de maig de 1808 es posà al capdavant de la revolta de València contra els francesos, però cedí el lloc al franciscà Joan Rico, amb el qual col·laborà en la tasca d’arengar el poble.
Joan Martí (País Valencià, segle XV – segle XVI) Pintor. Fou nomenat pintor del Consell de València el 1501. L’any següent pintava la decoració de la sala daurada del Consell, així com les banderes d’unes galeres noves construïdes a les drassanes del Grau de València.
Josep Vicent Martí (País Valencià, segle XIX – 1869) Escultor.
Lluís Martí (València, segle XVI – segle XVII) Frare dominicà. Professà el 1563. És autor d’alguns treballs de caràcter històric, que han restat inèdits, i de poesies que foren aplegades en un recull de publicació pòstuma.
Pere Martí (País Valencià, segle XV – segle XVI) Escriptor. Era metge. Participà al concurs celebrat a València el 1511 en honor de santa Caterina de Siena. Fou fou dels redactors del Llibre d’Antiquitats (1523-40).
(Saxònia ?, Alemanya, segle XIV – València, 1410)
Pintor. Actiu a València entre el 1393 i el 1410. Se’l considera el fundador de l’escola valenciana, que representà la tendència gòtica internacional.
Li són atribuïts dos dels més importants retaules valencians de la primera meitat del segle XV: el gran Retaule de Sant Jordi, que es conserva el Museu de Victòria i Albert, de Londres, i que representa amb gran dinamisme escenes de la vida del sant, i el Retaule de la Santa Creu (vers 1403).
(València, 1482 – 1498)
Edifici gòtic de la ciutat, destinat a llotja de contractació dels mercaders valencians. En disposà la construcció el Consell General de València, que confirmà, així, acords previs.
Fou construïda pel gironí Pere Comte entre el 1482 i el 1498, seguint el model de la Llotja de Mallorca.
La sala, de tres naus separades per vuit columnes helicoïdals, té una façana emmerletada que limita amb una torre també emmerletada, a l’altra banda de la qual hi ha adossat l’edifici del Consolat de Mar, iniciat pel mateix Comte el 1498.
La decoració escultòrica, extraordinàriament rica, conté, a part peces de caire religiós, detalls d’un gran erotisme.
Dades dels Països Catalans 