Arxiu d'etiquetes: gòtic

Llotja de Mallorca

(Palma de Mallorca, 1426 – 1447)

Edifici gòtic. Obra de Guillem Sagrera. De planta rectangular, les sis columnes helicoïdals formant tres naus reben les nervadures directament, sense capitell, i fan l’efecte d’un bosc de palmeres.

A l’exterior, uns contraforts octagonals alineats amb les columnes i una cornisa que corre a mitja altura harmonitzen la façana, que conté una porta i dos finestrals a llevant i a ponent, dues portes a tramuntana i dues finestres a migjorn. Als angles hi ha quatre torres també octagonals amb una estàtua. Una galeria de finestres emmerletades corona l’edifici.

La decadència del comerç reduí durant molts d’anys la seva utilitat a simple dipòsit de mercaderies. Durant la guerra del Francès fou usada com a fàbrica d’artilleria. Més tard passà a jurisdicció de la diputació provincial, que la restaurà i hi instal·là, a la fi del segle XIX, un museu de pintures i d’arqueologia.

Lloert, Joan

(Illes Balears, segle XIII – segle XIV)

(o Lluert)  Pintor gòtic. Actiu a Mallorca entre el 1308 i el 1349.

És autor dels retaules de Santa Quitèria (1332) i de Santa Eulàlia (1349), de la seu de Mallorca, de clara filiació italianitzant i d’estreta relació amb Pietro Lorenzetti.

Ha estat identificat amb l’anomenat Mestre del Llibre de Privilegis de Mallorca; també il·lustrà el Llibre de Lleis Palatines de Jaume III de Mallorca.

Jean de Tournai *

Veure> Tournai, Jean de  (escultor gòtic actiu a Girona el segle XIV).

Font, la -Matarranya-

(Pena-roja, Matarranya)

Santuari (la Mare de Déu de la Font), a la dreta del Tastavins.

L’església, monument nacional des del 1931, és un notable edifici gòtic (segle XIV), d’una sola nau, amb cinc grans arcs de diafragma i una coberta de fusta decorada; el portal conserva la porta primitiva.

Estopanyà, retaule d’

(Estopanyà, Ribagorça, segle XIV)

Tríptic gòtic, procedent de l’església parroquial de la vila i conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Dedicat a sant Vicenç, té escenes pintades de la vida d’aquest i de sant Valeri, d’una gran qualitat.

D’autor desconegut, presenta fortes característiques italianes postgiottesques que han fet pensar en un possible origen florentí (mestre d’Estopanyà).

És una de les peces clau de la penetració de l’italo-gòtic fora de Barcelona.

Bellús, balneari de

(Bellús, Vall d’Albaida)

Balneari, a l’est de la serra Grossa, al costat de la font d’Alfama, d’aigües bicarbonatades, que surt a 39ºC.

Fou construït a la fi del segle XVIII pel marquès de Bèlgida i modernitzat posteriorment.

La tradició balneària, però, és molt anterior; dins el terme hi ha les restes de l’aqüeducte de Bellús, gòtic, obra del segle XV.

Alcanyís, Miquel

(València, segle XV – Illes Balears, segle XV)

Pintor de l’escola valenciana. Documentat entre el 1421 i el 1434, a Mallorca. D’estil naturalista propi del gòtic internacional i influït per Marçal de Sax.

Li són atribuïts els retaules de la Santa Creu (vers 1432, Museu de Belles Arts de València) i el de Sant Joan (repartit entre el Metropolitan Museum i la Hispanic Society, de Nova York).

També era conegut per Mestre de Gil i Pujades o Mestre d’Alcúdia.

Torroella de Montgrí, mestre de

(Catalunya, segle XIV)

Pintor gòtic anònim. Autor d’una taula amb la representació de la Verge de la Llet, que pel seu estil palesa la influència dels germans Serra, encara que mostra una original expressivitat.

Solives, Francesc

(Banyoles, Pla de l’Estany, segle XV)

(o Sesolives)  Pintor gòtic. Autor del Retaule de la Pietat de Sant Llorenç de Morunys.

El seu estil palesa la influència de Jaume Huguet.

Solà, Jaume

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Arquitecte gòtic. Ajudant de mestre d’Arnau Bargués, amb el qual treballà durant bastants anys a les obres de la seu de Barcelona.

En fou mestre major del 1407 al 1412.