(Girona, segle XIV)
Jurista. Fou vice-canceller de Pere III de Catalunya i del príncep Joan, duc de Girona, des d’aquest darrer càrrec intervingué en el procès contra Bernat II de Cabrera i contribuí a la seva sentència de mort.
(Girona, segle XIV)
Jurista. Fou vice-canceller de Pere III de Catalunya i del príncep Joan, duc de Girona, des d’aquest darrer càrrec intervingué en el procès contra Bernat II de Cabrera i contribuí a la seva sentència de mort.
(Girona, segle XVI)
Jurista. Representà el Braç Militar a les gestions per tractar d’una recopilació de les Constitucions de Catalunya (1589).
(Girona, segle XV)
Metge. El 1450 fundà a Montpeller el col·legi de Girona, perquè els estudiants gironins poguessin acudir més fàcilment a aquella ciutat provençal, tan prestigiosa com a centre d’estudis mèdics.
(Girona, segle XVIII)
Gravador, impressor i llibreter. Documentat a Girona entre el 1704 i el 1733.
El seu fill, Jaume Bro, i el seu nét, Josep Bro (actiu entre 1767 i 1784), mantingueren la tradició familiar de gravadors i d’impressors.
(Girona ?, segle XIV – segle XV)
Rabí de Girona. Intervingué activament en la controvèrsia de Tortosa.
Té un escrit conservat en l’obra Sébet Yëhudà de Sëlomó ibn Verga.
(Girona, segle XVIII)
Escriptor. Publicà versions al castellà de l’Art Poètica d’Horaci (1768) i de les Bucòliques de Virgili (1773).
(Girona, segle XVIII)
Escultor i pintor. Treballà per al monestir de Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols, així com per a d’altres temples.
Fou el pare de Josep Barnoya (Girona, segle XVIII – segle XIX) Escultor. Fou deixeble de Lluís Bonifaç i Massó, a Valls. Tornà a Girona posteriorment. Entre les seves obres figura el reliquiari de Santa Cristina, a Lloret de Mar.
(Girona ?, segle XVIII)
Poeta. Autor de la Cançó nova (1791), composició de disset estrofes, que apareix al final del Parnàs català de Narcís Julià.
(Catalunya, segle XIV – Girona ?, segle XV)
Orfebre. Fou membre d’una important família d’argenters gironins.
Cisellà, entre altres, la custòdia d’or de la seu de Girona (1430-38) i és autor de les joies per a la coronació d’Alfons IV de Catalunya (1416) i, probablement, de l’arqueta de sant Martirià del monestir de Sant Esteve de Banyoles.
(Girona, 9 setembre 1377 – octubre 1377)
Fill de l’infant Joan, duc de Girona i futur rei Joan I de Catalunya-Aragó, i de la primera muller d’aquest, Mata d’Armanyac.
Era el quart dels infants haguts d’aquest matrimoni. Nasqué prematur.