Arxiu d'etiquetes: geògrafs/es

Nel·lo i Colom, Oriol

(Barcelona, 19 novembre 1957 – )

Geògraf. Germà de David. Professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (des del 1988) i director de l’Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona.

Ha publicat, juntament amb Enric Lluch, La gènesi de la Divisió Territorial de Catalunya (1983) i El debat de la Divisió Territorial de Catalunya (1984). Co-dirigí la col·lecció Clàssics del Pensament territorial a Catalunya i fou editor de la revista “Papers”.

Els seus estudis s’han centrat especialment en les transformacions de la ciutat contemporània, en l’ordenació del territori des d’una perspectiva històrica, i en la planificació urbana i regional actual de Barcelona i Catalunya, respectivament.

Mundó i Freixes, Joan Maria

(Barcelona, 27 març 1879 – Ciudad Bolívar, Veneçuela, 30 abril 1932)

Explorador i topògraf. Comerciant, el 1907 s’exilià a Veneçuela, on s’interessà per l’exploració del riu Caroní. El 1926, amb Fèlix Cardona, en descobrí les cascades del Salt de l’Àngel.

Féu diversos mapes de les àrees explorades, que F. Cardona publicà el 1930.

Mediterrània, mar

(Països Catalans)

Mar continental, bressol de tots els països de parla catalana.

La corona Catalano-aragonesa inicià amb Jaume I el Conqueridor la seva política d’expansió a la Mediterrània amb la conquesta de Mallorca (1229) i València (1238).

Després Pere II conquerí Sicília (1282) i Jaume II, Sardenya (1321), i arribà fins a Grècia amb la campanya dels almogàvers, mentre, al sud de la conca, eren oberts consolats a Tunis i a Alexandria.

Finalment (1442-43), Alfons el Magnànim conquerí Nàpols.

Martí i de Solà, Modest

(Catalunya, segle XIX)

Geògraf.

És autor de dues obres didàctiques remarcables, la Geografía histórica de Cataluña, publicada el 1887 per l’Ateneu d’Arenys de Mar, i la Guía de Barcelona y su provincia, editada amb motiu de l’Exposició Universal del 1888, informació força detallada de les comarques de la província.

Marca Hispanica Sive Limes Hispanicus

(París, França, 1688)

Descripció històrica i geogràfica de Catalunya. Escrita en llatí per Pèire de Marca els darrers anys d’exercir el càrrec de visitador general del govern francès a Barcelona i impresa per François Muguet.

L’obra consta de tres llibres: el primer és una descripció geogràfica dels comtats de Rosselló i Cerdanya i de les terres limítrofes, encaminada a demostrar la tesi favorable a Lluís XIV de França (i aplicada en el tractat dels Pirineus, el 1659, i en la conferència de Ceret, el 1660), basada en la teoria dels límits geogràfics naturals, sovint emprada per la diplomàcia centralista francesa, que menystenia la unitat ètnica i lingüística dels Països Catalans.

El segon llibre és una descripció geogràfica del Principat, amb abundants referències als historiadors i geògrafs grecs i romans, i una detallada descripció dels pobles que habitaven el Principat en sobrevenir la conquesta romana.

El tercer llibre és una història de les relacions dels Països Catalans amb França, més important pels documents que transcriu que no pas pel text.

L’obra, encara inèdita a la mort de Marca, fou editada pel seu antic secretari, Étienne Baluze, que hi afegí un quart llibre (probablement redactat amb materials aplegats per Marca), un prefaci i una dedicatòria a Jean-Baptiste Colbert.

A més, inclogué en l’edició la Historia sicula de Niccolò Speciale, un Cronicó Barcinonense i el Cronicó Ulianense. En l’extens Appendix reuní la documentació de l’alta edat mitjana aplegada per Marca.

Modernament n’ha estat publicada una traducció catalana de Joaquim Icart (1965) i una edició facsímil (1972).

López i Fabra, Francesc

(Barcelona, segle XIX – 2 febrer 1891)

Militar, geògraf i gravador. Assolí el grau de coronel per mèrits de guerra.

Per encàrrec del Ministeri de la Guerra féu un mapa militar d’Europa.

Fou director general de correus i president de l’Ateneu Barcelonès.

Introduí a la Península la tècnica del fotogravat, amb la qual reproduí en 1871-73 la primera edició del Quixot.

Cresques, Jafuda

5 Respostes

(Palma de Mallorca, 1360 – Sagres, Portugal, segle XV)

Cartògraf hebreu. Fill i deixeble del també cartògraf Abraham Cresques. Ambdós treballaren en estreta col·laboració. Hi ha documents sobre llur activitat a partir del 1380. Anteriorment havien confeccionat el famós Atlas Català del 1375.

L’any 1391, i a conseqüència d’una sèrie de persecucions, es convertí al cristianisme i adoptà el nom de Jaume Ribes. Posteriorment abandonà Mallorca i s’instal·là a Barcelona, des d’on passà a Portugal.

Protegit per Enric el Navegant, dirigí l’escola cartogràfica de Sagres fins que morí.

Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, 1982 – )

(ICGC)  Organisme de la Generalitat. Creat amb el nom d’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), en substitució del Servei Cartogràfic (1978).

Té com a objecte la gestió dels serveis cartogràfics, així com la confecció, conservació i publicació de diferents productes cartogràfics (mapes a escala, mapes temàtics, ortofotomapes, perfeccionament de la toponímia, etc), i l’organització i el manteniment de la cartoteca de Catalunya.

Des del 1985 publica la “Revista Catalana de Geografia”.

El 2014 adoptà el nom actual.

Enllaç web: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Huguet i Serratacó, Emili

2 Respostes

(Granollers, Vallès Oriental, 17 agost 1871 – Rabat, Marroc, 21 gener 1951)

Geògraf, botànic i edafòleg. Conegut també per Huguet del Villar.

Viatjà per l’Amèrica llatina durant la seva joventut i l’any 1907 fou editada la seva Geografía general, que representà la introducció de les noves tendències de l’escola antropogeogràfica alemanya, i també de la nova terminologia.

El 1923 fou nomenat per la Mancomunitat de Catalunya regent de fitogeografia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. El 1936 deixà el país i s’establí al Marroc.

Cal esmentar, entre les seves obres, un manual de Geobotánica, Los suelos de la Península Luso-Ibérica i Types de sol de l’Afrique du Nord.

Huguet del Villar *

Deixa un comentari

Nom amb el qual fou conegut el geògraf i botànic català Emili Huguet i Serratacó  (1871-1951).