Arxiu d'etiquetes: frares

Dalmau Moner

Deixa un comentari

(Santa Coloma de Farners, Selva, 1291 – Girona, 24 setembre 1341)

Frare dominicà i sant. Estudià a Girona i a Montpeller.

Ingressà al convent de predicadors de Girona, on excel·lí per la seva vida austera i humil. Féu gran penitència a la Cova de Marsella, on visqué com a ermità fins que la seva precària salut motivà que els seus superiors el reclamessin.

No trigà a reprendre l’ermitatge en una cova propera a Girona, on es lliurà a les mortificacions més dures. Morí en olor de santedar.

La seva memòria fou objecte de veneració popular. Innocent XIII el canonitzà.

Corrons, Ignasi

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 1808 – Nàpols, Itàlia, 1874)

Monjo de Montserrat des del 1826.

Durant l’exclaustració es refugià a Montecassino (1836-41). Fou nomenat superior del priorat montserratí de Nàpols (1841), on residí fins a la mort, llevat dels anys 1853-55, que ocupà accidentalment la presidència de Montserrat.

És autor d’un poema titulat Joan Garí, l’ermità de Montserrat (Manresa 1868).

Cessoles, Jaume de

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XIII – Barcelona ?, segle XIV)

Frare dominicà. Resident al convent de Barcelona.

És autor de la traducció catalana de l’obra llatina De moribus hominum et de officiis nobilium super ludo scarorum, a la qual extreu conseqüències morals i polítiques del joc dels escacs. Hi ha avui quatre manuscrits de la versió catalana, que no fou impresa fins al 1900.

Cessoles ha estat situat a la comunitat dominicana de Reims per algun investigador francès.

Capellades, Josep

Deixa un comentari

(Martorell, Baix Llobregat, segle XVII – Montserrat, Bages, 1 gener 1688)

Escriptor i monjo de Montserrat.

Escriví, entre altres llibres, tres volums d’addicions a l’obra del seu mestre Jeroni Lloret Sylva Allegoriarum Sacrae Scripturae (1570). Només se n’ha conservat, però, l’Onomatologia Beatae Virginis Mariae, inèdita, en la qual recollí 7.640 epitets donats a la Mare de Déu pels autors eclesiàstics.

Cano, Alonso

Deixa un comentari

(Jaén, Andalusia, segle XVI – ? , segle XVII)

Historiador. Monjo de Sant Feliu de Guíxols, d’on fou prior, abat (1617-21, 1629-33) i president fins que el 1641 en fou expulsat pels jurats de la vila pel fet que no era català.

Escriví, entre altres obres, una extensa història de Sant Feliu des dels seus orígens pretesament carolingis fins a l’abat Sobrarías (mort el 1611). L’obra, que conté nombrosos documents, és encara inèdita, però l’han utilitzada abundosament Emili Grahit i Eduardo González Hurtebise.

Camps i Reverter, Guiu

Deixa un comentari

(Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat, 19 febrer 1915 – Montserrat, Bages, 15 maig 2001)

(o Jordi)  Biblista. Monjo de Montserrat, doctor en teologia i llicenciat en Escriptura. Estudià a Jerusalem. Ensenyà a Montserrat i a la facultat de teologia de Barcelona.

Ha col·laborat a la Bíblia de Montserrat, a l’Enciclopedia de la Biblia (Barcelona), al Dictionnaire de la Bible (París 1961), a l’edició de butxaca de la Bíblia de Montserrat (1960-69).

Fou l’encarregat de la secció bíblica de la Comissió Interdiocesana de Versions Litúrgiques al Català i coautor de l’edició crítica internacional del Llibre de Proverbis, de la Pesittà (versió siríaca de la Bíblia).

Burgos, Pere Alfons de

Deixa un comentari

(Holanda, segle XVI – Montserrat, Bages, 1572)

Escriptor. Estudià a Lovaina i es féu monjo a Montserrat el 1533. El 1545 es retirà en una ermita.

Compongué diversos tractats espirituals, en llatí i castellà, impresos a Barcelona entre el 1561 i el 1569, entre els quals De Eucharistia (1562), on recomana la pràctica de la comunió freqüent.

Boixadors, Ramon de -segle XII-

2 Respostes

(Catalunya, segle XII)

Senyor de Boixadors. Germà de Berenguer.

Ramon Berenguer IV de Barcelona li encomanà Tarrés per repoblar i defensar la zona de les Garrigues (1149), i Ponç de Cervera, també amb la mateixa finalitat, li donà terres a Riu de Pruners i a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) i el terme de Fulleda (Garrigues).

Es féu monjo de Poblet el 1182 i fou succeït pel seu fill:

Ramon de Boixadors  (Catalunya, segle XII)  Prengué part en una expedició contra València comandada per Ermengol VII d’Urgell (1184).

Baraut i Obiols, Cebrià

1 Resposta

(el Vilar de Cabó, Alt Urgell, 21 maig 1917 – Montserrat, Bages, 8 juny 2003)

Historiador i monjo de Montserrat.

Ha publicat diversos estudis d’història monàstica, especialment catalana, així com texts catalans (Llibre Vermell de Montserrat), texts llatins (Miracula Beatae Mariae Virginis de Monteserrato, comentaris de Joaquim de Fiore), l’estudi Santa Maria del Miracle (1972) i les obres completes de García Jiménez de Cisneros, i ha reeditat, anotant-la, l’obra de Brutails La coutume d’Andorre (1965).

Fou fundador (1976) i director de “Quaderns d’Estudis Andorrans” i d’“Urgellia” (1979).

Almenara, Berenguer d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Frare hospitaler. Possiblement es tracta de l’homònim que, en 1244, rebé del rei Jaume I el Conqueridor algunes donacions petites al regne de València, com a recompensa probable d’un bon servei militar. Fou castellà de la fortalesa d’Amposta, pertanyent al seu orde, i també mestre d’aquest.

En 1273 s’enemistà amb l’infant Pere, el futur Pere II el Gran, el qual el detingué i empresonà. Aquesta circumstància agreuja les relacions tibants que sostingueren per aquest temps l’infant i el rei. El monarca arribà a fonamentar per un temps la seva enemistat amb el promogènit sobre l’empresonament de Berenguer d’Almenara. En reclamà iradament la llibertat.

Arran de la conciliació entre pare i fill, el 22 desembre del mateix any, l’infant Pere dugué amb ell Almenara davant el monarca, com a prova d’haver-lo alliberat.

L’any següent representà el vescomte Ramon Folc V de Cardona en els tractes que aquest tingué amb Jaume I poc abans de trencar-hi.