Arxiu d'etiquetes: frares

Cano, Alonso

Deixa un comentari

(Jaén, Andalusia, segle XVI – ? , segle XVII)

Historiador. Monjo de Sant Feliu de Guíxols, d’on fou prior, abat (1617-21, 1629-33) i president fins que el 1641 en fou expulsat pels jurats de la vila pel fet que no era català.

Escriví, entre altres obres, una extensa història de Sant Feliu des dels seus orígens pretesament carolingis fins a l’abat Sobrarías (mort el 1611). L’obra, que conté nombrosos documents, és encara inèdita, però l’han utilitzada abundosament Emili Grahit i Eduardo González Hurtebise.

Camps i Reverter, Guiu

Deixa un comentari

(Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat, 19 febrer 1915 – Montserrat, Bages, 15 maig 2001)

(o Jordi)  Biblista. Monjo de Montserrat, doctor en teologia i llicenciat en Escriptura. Estudià a Jerusalem. Ensenyà a Montserrat i a la facultat de teologia de Barcelona.

Ha col·laborat a la Bíblia de Montserrat, a l’Enciclopedia de la Biblia (Barcelona), al Dictionnaire de la Bible (París 1961), a l’edició de butxaca de la Bíblia de Montserrat (1960-69).

Fou l’encarregat de la secció bíblica de la Comissió Interdiocesana de Versions Litúrgiques al Català i coautor de l’edició crítica internacional del Llibre de Proverbis, de la Pesittà (versió siríaca de la Bíblia).

Burgos, Pere Alfons de

Deixa un comentari

(Holanda, segle XVI – Montserrat, Bages, 1572)

Escriptor. Estudià a Lovaina i es féu monjo a Montserrat el 1533. El 1545 es retirà en una ermita.

Compongué diversos tractats espirituals, en llatí i castellà, impresos a Barcelona entre el 1561 i el 1569, entre els quals De Eucharistia (1562), on recomana la pràctica de la comunió freqüent.

Boixadors, Ramon de -segle XII-

2 Respostes

(Catalunya, segle XII)

Senyor de Boixadors. Germà de Berenguer.

Ramon Berenguer IV de Barcelona li encomanà Tarrés per repoblar i defensar la zona de les Garrigues (1149), i Ponç de Cervera, també amb la mateixa finalitat, li donà terres a Riu de Pruners i a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) i el terme de Fulleda (Garrigues).

Es féu monjo de Poblet el 1182 i fou succeït pel seu fill:

Ramon de Boixadors  (Catalunya, segle XII)  Prengué part en una expedició contra València comandada per Ermengol VII d’Urgell (1184).

Baraut i Obiols, Cebrià

1 Resposta

(el Vilar de Cabó, Alt Urgell, 21 maig 1917 – Montserrat, Bages, 8 juny 2003)

Historiador i monjo de Montserrat.

Ha publicat diversos estudis d’història monàstica, especialment catalana, així com texts catalans (Llibre Vermell de Montserrat), texts llatins (Miracula Beatae Mariae Virginis de Monteserrato, comentaris de Joaquim de Fiore), l’estudi Santa Maria del Miracle (1972) i les obres completes de García Jiménez de Cisneros, i ha reeditat, anotant-la, l’obra de Brutails La coutume d’Andorre (1965).

Fou fundador (1976) i director de “Quaderns d’Estudis Andorrans” i d’“Urgellia” (1979).

Almenara, Berenguer d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Frare hospitaler. Possiblement es tracta de l’homònim que, en 1244, rebé del rei Jaume I el Conqueridor algunes donacions petites al regne de València, com a recompensa probable d’un bon servei militar. Fou castellà de la fortalesa d’Amposta, pertanyent al seu orde, i també mestre d’aquest.

En 1273 s’enemistà amb l’infant Pere, el futur Pere II el Gran, el qual el detingué i empresonà. Aquesta circumstància agreuja les relacions tibants que sostingueren per aquest temps l’infant i el rei. El monarca arribà a fonamentar per un temps la seva enemistat amb el promogènit sobre l’empresonament de Berenguer d’Almenara. En reclamà iradament la llibertat.

Arran de la conciliació entre pare i fill, el 22 desembre del mateix any, l’infant Pere dugué amb ell Almenara davant el monarca, com a prova d’haver-lo alliberat.

L’any següent representà el vescomte Ramon Folc V de Cardona en els tractes que aquest tingué amb Jaume I poc abans de trencar-hi.

Alfaig, Antoni

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XVI – Montserrat, Bages, 1572)

Monjo de Montserrat. Estudià filosofia i teologia a Salamanca. El 1541 professà a Montserrat, on fou professor de teologia.

Durant 15 anys exercí el mateix càrrec al monestir de Sant Feliu de Guíxols.

Ha quedat en la seva obra un Sermonari amb 74 sermons en català i unes Notationes in sanctam regulam; la seva obra castellana, Camino de perfección, s’ha perdut.

Formà part de l’escola de la devotio moderna de Montserrat.

Abat, Bonaventura

Deixa un comentari

(Cardona, Bages, segle XVIII – Marsella, França, 1766 ?)

Matemàtic i físic. Interessat especialment per l’òptica (microscopis i miralls ustoris). Era frare del convent de Sant Francesc de Barcelona i per desavinences filosòfiques es traslladà a Marsella.

Publicà a Amsterdam una Amusements philosophiques sur diverses parties des sciencies et principalement de la physique et des mathématiques (1763).

Segarra i Malla, Ireneu

Deixa un comentari

(Ivars d’Urgell, Pla d’Urgell, 30 setembre 1917 – Montserrat, Bages, 19 novembre 2005)

Músic. Format a l’Escolania de Montserrat, ingressà al monestir. Ha estudiat amb Josep Barberà, Cristòfor Taltabull i Nadia Boulanger. Des del 1953 fins al 1997 fou mestre de l’Escolania i de la Capella de Montserrat.

Amb l’Escolania ha fet molts concerts a diversos països europeus i ha realitzat un centenar d’enregistraments molt notables. Ha creat els Encontres Internacionals de Compositors (1968 i 1973) per impulsar la composició d’obres litúrgiques en la llengua de cada poble.

Ha publicat el mètode La voz del niño cantor (1966) i és el creador de l’Escola Musical de Pedagogia.

El 1986 rebé la Creu de Sant Jordi.

Bruguera i Talleda, Jordi

1 Resposta

(Barcelona, 18 setembre 1926 – 21 juny 2010)

Lingüista. Monjo de Montserrat (1944) i prevere (1952), estudià filologia romànica a la universitat de Munic i es llicencià en filologia catalana a la Universitat de Barcelona (1973).

Fou professor de català al monestir de Montserrat, director de les Publicacions de l’Abadia (1954-61) i director literari de l’edició de La Bíblia de Montserrat (1957-70), dins la qual traduí diversos llibres bíblics. Professor de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials des del 1976, ho fou també de la Universitat Autònoma de Barcelona (1984-85).

Membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC) i de la Société de Linguistique Romane, ha publicat diversos treballs sobre història de la llengua i lexicologia, entre els quals: Història del lèxic català (1985). Periodista, ha publicat: “Qüestions de vida cristiana”. Setze anys d’una reflexió cristiana a Catalunya (1974).