(Santa Eugènia de Berga, Osona, 4 desembre 1882 – Roma, Itàlia, 2 octubre 1961)
Historiador franciscà.
Residí a Roma on ensenyà, durant molts anys, ciències històriques i inventarià els arxius de l’ambaixada d’Espanya a la Santa Seu. Fou un dels primers consultors de la secció històrica de la Congregació de Ritus.
Publicà diverses obres, entre les quals es destaquen una notable Història de la ciutat de Balaguer (1913) i Visionarios, beguinos y fraticelos catalanes (siglos XIII-XV) (1930).
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Hebraista i frare franciscà.
Era professor de teologia, sagrada escriptura i hebreu a la Universitat de Barcelona.
El 1705 enllestí una gramàtica hebraica i una altra de caldaica, que no foren publicades.
(Porrera, Priorat, 1769 – Barcelona ?, 1840)
Missioner franciscà.
Des del 1796 treballà a Califòrnia, primer al centre de San Luis Obispo i després al de San Luis Rey (1798-1831), que fundà.
Malgrat haver jurat fidelitat a les noves autoritats mexicanes (1826), el 1832 sortí de les missions i anà a Mèxic i després a Barcelona (1834).
(Peratallada ?, Baix Empordà, 1310 – Avinyó, França, 1365)
Predicador franciscà. Conegut també amb els noms de Joan de Ribatallada i Johannes de Rupescissa. Predicà a Viena.
Influït per Gioacchino da Fiore i altres autors, s’avesà a introduir en les seves prèdiques i escrits vaticinis i interpretacions arbitràries de l’Apocalipsi, motiu pel qual fou empresonat a Avinyó pels seus superiors.
Hom conserva a la Bibliothèque Nationale, de París, el còdex més complet de les seves Visiones fratris Johannis de Rupescissa, escrites a la presó i en les quals predeia l’aparició d’un anticrist en la descendència de Pere II de Catalunya, seguit d’un mil·lenni de pau i d’un segon anticrist, abans del judici final.
Menéndez Pelayo comparà aquest autor amb Arnau de Vilanova i l’inclogué en la Historia de los heterodoxos españoles, bé que afirmà que potser no era herètic.
(Perpinyà, novembre 1540 – Roma, Itàlia, 23 agost 1596)
(o Delpàs) Teòleg, orador i reformador franciscà, de nom Joan Carles fins a professar.
Estudià a Alcalá de Henares, passà de predicador a Figueres i ensenyà teologia als convents de Vic i filosofia al de Tortosa (del qual fou guardià); fou definidor i guardià del convent de Perpinyà.
Profundament influït per les idees ascètiques de la Contrareforma (viatjava sempre descalç), procurà l’extensió de l’observança reformada dintre els franciscans catalans.
El 1580 establí un convent a Sant Miquel d’Escornalbou (Baix Camp) i el 1581 obtingué l’aprovació d’una custòdia amb els convents reformats del Principat de Catalunya i dels regnes de València i d’Aragó (1581), de la qual fou elegit custodi.
Tanmateix, per tal d’evitar la separació d’aquests convents de la província de l’antiga observança, el general Francisco de Gonzaga obtingué que fos obligat a residir a Gènova dos anys, des d’on passà a Sicília, fins que fou cridat a Roma per Sixt V (1585) a causa de la fama de les seves obres (especialment l’Expositio Symboli Apostolorum, editada a Roma el 1595).
Aleshores, per encàrrec del papa es retirà a Tívoli per redactar els comentaris dels quatre evangelis (editats en 1623-25); passà a San Pietro in Montorio els darrers nou anys de la seva vida.
Entre les seves nombroses obres destaquen Comentario sobre la régula de San Francisco (Barcelona, 1579), De los fundamentos del buen espíritu y de toda perfección espiritual (Gènova, 1583), Tractatus de restituenda disciplina vetuste religionis Sancti Francisci (Gènova, 1583), Breve trattato della preparazione del Santissimo Sacramento dell’altare (Roma, 1595) i De divino amore captando (tractat ascètic que deixà inèdit a la seva mort).
Fou declarat venerable el 1863.
(Perpinyà, 1463 – Barcelona, 1492)
Escriptor. Va servir, de molt jove, com a patge del rei Joan II el Sense Fe, després va romandre a França, i posteriorment va prendre part en la guerra de Granada.
Establert a Barcelona, va estar al servei del duc de Cardona, i ingressà l’any 1490 a l’orde franciscà.
Escriptor bilingüe, de les seves poesies catalanes escrites segons el model de l’escondit provençal, que es conserven gràcies a una edició del 1528, es destaquen Les cobles de les estisores, de to festiu.
Té més relleu dins la seva obra catalana la prosa, formada per un petit conjunt d’escrits adreçats a diferents personatges, i la narració en prosa de forma dialogada L’ànima d’Oliver.
La seva producció castellana, compren letrillas d’estil senzill, molt semblant a les de Juan del Encina. En prosa destaca l’al·legoria La noche.
(Mont-roig del Camp, Baix Camp, 30 desembre 1815 – Lima, Perú, 15 gener 1902)
Prelat. Franciscà (1831), després de l’exclaustració es traslladà a Itàlia (1835).
El 1853 passà a El Callao i a Lima, i fou comissari general de l’orde al Perú i a l’Equador (1872).
Oposat al govern liberal del Perú, el 1874 fou desterrat, i passà a l’Equador, on fou nomenat bisbe de Loja (1875), diòcesi que presidí, després d’una altra interrupció, del 1877 al 1895.
El 1909 en fou incoat el procés de beatificació.
(Reus, Baix Camp, 18 desembre 1671 – Madrid, després 1734)
Organista i teòric. Ingressà al convent de franciscans d’Alcalá de Henares, on fou organista, càrrec que exercí més tard a San Francisco el Grande, de Madrid. Fou amic de l’organista de la cort, Josep Elies.
Del 1706 al 1709 compilà quatre col·leccions d’obres per a orgue d’ell i d’altres autors.
Publicà dos tractats teòrics: Arte de canto llano (1714) i Breve suma de todas las reglas de canto llano y su interpretación (1734).
(Olot, Garrotxa, segle XVIII)
Historiador. Franciscà, entre el 1744 i el 1764 fou lector, definidor i comissari provincial de l’orde. Residí molt de temps al col·legi de Sant Bonaventura de Barcelona.
És autor de la meritòria Crónica seráfica de la santa provincia de Cataluña, segunda parte, desde 1400 a 1759 (1764) i d’una història de la província de Catalunya del 1500 al 1600, en llatí, que el 1746 envià a Roma perquè fos inclosa als annals de l’orde; en deixà una còpia a Barcelona.
(Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1730 – Vic, Osona, 1798)
Frare franciscà i filòleg. Deixà inèdita una relació de la seva estada a Palestina (1726-44) titulada Relació de la peregrinació a Jerusalem per un frare franciscà.
També va escriure una gramàtica aràbiga i un vocabulari àrab-castellà.
Dades dels Països Catalans 