Colònia industrial, situada vora l’Ebre, fora del meandre.
Hi ha una capella dedicada a sant Jaume.
Fàbrica, la -Ribera d’Ebre-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Flix
Bantonella, la
Flix, embassament de
Embassament de l’Ebre. Té una capacitat d’11,4 milions de m3, i més de 40.000 kWh de mitjana.
Gairebé tota l’energia elèctrica es dirigeix cap a Reus i Barcelona.
És un pantà molt contaminat pels vessaments químics d’Ercros entre abans del 1988 i el 1993, el que donà lloc a un faraònic projecte de descontaminació valorat en 165 milions d’euros.
Ferrús i Estopà, Jaume
(Flix, Ribera d’Ebre, 24 octubre 1943 – )
Enginyer industrial. Es dedicà a la realització de projectes d’implantació industrial i transferència de tecnologia a països en procés de desenvolupament fins el 1982, que es féu càrrec de l’estudi de viabilitat d’un canal de televisió per a la Generalitat de Catalunya.
En el procés de creació de Televisió de Catalunya, ocupà els càrrecs de director tècnic, subdirector i, des del 1989 fins al 1995, de director.
Col·laborà en l’estudi de la candidatura dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992 i formà part del Consell assessor de la Ràdio i la Televisió Olímpica; participà en la creació de la Torre de telecomunicacions de Collserola i del Centre de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya.
El 1996 fou nomenat director general de Canal Satélite Digital, primera operadora de televisió digital via satèl·lit de l’estat.
Electroquímica de Flix SA
(Flix, Ribera d’Ebre, 2 juny 1897 – 1973)
Empresa. Constituïda amb capital alemany procedent de Chemische Fabrik Elektron i Elektrizitäts AG per a la fabricació de productes químics, especialment clorur de calci i altres derivats del clor o de la sosa càustica.
Tingué el sosteniment financer de la companyia Ehinger de Basilea. L’any 1904 començà la col·laboració amb la Cros, que es convertí posteriorment en accionista majoritària.
Adquirí la mina Andresinta de lignit, de Mequinensa, salines a Almeria i la producció de les de Torrevella.
Patí dificultats durant la guerra civil espanyola, especialment durant la batalla de l’Ebre.
Reconstruïda el 1941, durant la Segona Guerra Mundial i anys posteriors fou sotmesa a controls aliats rigorosos per raó dels seus capitals alemanys.
El 1973 fou absorbida per la Cros.
Agramunt i Llecha, Josep
(Flix, Ribera d’Ebre, 1826 – Clichy, França, 11 novembre 1887)
“el Capellà de Flix” Sacerdot i guerriller. Fou cap d’una guerrilla durant la tercera guerra carlina (1872-76).
Amb el grau de coronel participà a la campanya de Navarra (1876) i s’exilià a França, on exercí de sacerdot al cementiri de Clichy.
Manà afusellar gran nombre de liberals a la Tercera Guerra Carlina.
Flix (Ribera d’Ebre)
Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 116,90 km2, 47 m alt, 3.677 hab (2016)
Situat en un gran meandre de l’Ebre, a la Depressió Central, al peu de la serra de la Fatarella, estenent-se a banda i banda del riu. El terreny és abundant en vegetació natural, especialment pinedes.
Tradicionalment l’agricultura ha estat l’activitat econòmica principal; s’hi conreen, de secà, vinya, gra, ametllers i, sobretot, oliveres. Al regadiu, aprofitant les aigües de l’Ebre, arbres fruiters i hortalisses. Ramaderia de bestiar oví, boví, porcí, cavallí i cabrum. La indústria, però, és l’activitat econòmica que ocupa una part més gran de la població activa (electroquímica, metal·lúrgica, construcció, confecció, arts gràfiques). També hi ha l’embassament de Flix, amb la central elèctrica de Flix. El municipi té una cooperativa agrícola. Àrea comercial de Móra d’Ebre. La població, en ascens des de mitjan segle XIX, s’ha estabilitzat a partir del 1980.
La vila és al lloc de més estrangulament d’un pronunciat meandre de l’Ebre; es va formar al voltant del castell de Flix, esmentat ja el 1154, avui en ruïnes; l’església parroquial de Santa Maria és d’estil gòtico-tardà. Ja fora del meandre hi ha la colònia fabril (la Fàbrica) i dos barris nous: els Comellarets i la Bantonella. L’any 1398 la ciutat de Barcelona adquirí la baronia de Flix per tal de dominar el tràfic de l’Ebre.
Dins el terme hi ha, a més, la caseria de Vingalis, el despoblat del Mas de Flix i el santuari del Remei de Flix.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Institut
Dades dels Països Catalans 