Arxiu d'etiquetes: fets bèl·lics

Almenara, batalla d’ -1521-

4 Respostes

(Almenara, Plana Baixa, 18 juliol 1521)

Batalla entre Alfons d’Aragó i els agermanats, que tingué lloc al sud de la vila. Fou el primer enfrontament entre les tropes del duc de Sogorb i les forces agermanades -més de sis mil homes- comandades pel jurat de València Jaume Ros.

Constituí, malgrat el nombre superior d’aquests darrers i l’entusiasme de “guerra santa” suscitat per la presència de moriscs entre les tropes ducals, la primera derrota important dels agermanats valencians, a causa de la qual perderen definitivament el ja insegur control que havien adquirit al Maestrat.

Sembla que la sort favorable al duc fou ocasionada per la intervenció de la cavalleria, comandada pel mestre racional de València Joan Escrivà de Romaní i pel comanador de Montesa Francesc Despuig.

Almedíxer, batalla d’ -1526-

Deixa un comentari

(Almedíxer, Alt Palància, finals setembre 1526)

Enfrontament que tingué lloc entre les tropes del duc de Sogorb, Alfons d’Aragó, i els moriscs revoltats de la serra d’Espadà, comandats per Selim Almansor.

L’acció acabà definitivament amb la revolta morisca.

Albaida, batalla d’ -1836-

Deixa un comentari

(Albaida, Vall d’Albaida, 25 juliol 1836)

Ofensiva que tingué lloc durant la Primera Guerra Carlina, llançada pel guerriller Quílez sobre Xàtiva i Albaida, des de la base de Xelva, centre d’operacions de les partides carlines sobre l’Horta i la Ribera.

Fou derrotat en aquesta localitat pel brigadier marquès de Villacampo.

Aín (Plana Baixa)

8 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 12,40 km2, 495 m alt, 129 hab (2014)

(cast: Ahín) Situat a la serra d’Espadà, a la frontera lingüística amb el castellà. El riu d’Artana rega el terme. Hi ha grans extensions amb boscs de pins i d’alzines sureres, les quals són explotades econòmicament.

Predomina l’agricultura de secà (vinya, fruiters, garrofers i ametllers); el regadiu és molt limitat. Complementen l’economia la ramaderia ovina i l’avicultura. Àrea comercial de Sogorb. La població ha experimentat una forta baixada a partir del 1900.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, fou conquerit el 1239 per Jaume I. El 1526, durant la rebel·lió dels moriscos de la serra d’Espadà, es lliurà la batalla d’Aín, decisiva d’aquella guerra, favorable a Gaspar de Montsoriu.

Dins el terme hi ha restes d’un castell d’època musulmana i els despoblats de Beniali i de l’Aiola.

Enllaç web: Ajuntament

Aiguaviva de Bergantes (Matarranya)

2 Respostes

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 41,86 km2, 549 m alt, 605 hab (2014)

Situat al límit històric dels regnes d’Aragó i de València, a la confluència dels rius Guadalop i Bergantes.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (vinya, cereals i oliveres) i el regadiu, el qual aprofita les aigües del Guadalop a través de sèquies. Al territori no conreat, cobert en part de romaní, hi pasturen habitualment més de mil caps de bestiar, especialment oví i cabrum. La població ha disminuït a la meitat des del 1930.

La vila és situada gairebé equidistant dels dos rius; l’església parroquial de Sant Llorenç, del segle XVIII, va substituir l’antiga església, destruïda per un incendi. El 29 d’abril de 1838 tingué lloc la batalla d’Aiguaviva, en que fou batuda la partida del guerriller carlí Lluís Badoy.

El parlar d’Aiguaviva, al límit lingüístic del català amb el castellà, té algunes peculiaritats fonètiques a causa de l’aïllament de la vila de la resta del territori de parla catalana.

Secessió, guerra de *

Deixa un comentari

Veure> guerra dels Segadors (aixecament armat de Catalunya, 1640 – 1652).

Salses, setge de -1639-

2 Respostes

(Salses, Rosselló, juny 1639 – 19 juliol 1639)

Operació bèl·lica. Empresa arran de la caiguda de la població en poder de França. El govern de Felip IV de Catalunya atribuí aquesta derrota a desídia i mala voluntat dels catalans i els exigí tota mena de sacrificis per a reconquerir la plaça, fet que enverinà les relacions, ja prou tenses, entre la cort madrilenya i les institucions del Principat.

El rei eximí els funcionaris castellans de respectar les constitucions catalanes que havien jurat, si això afavoria el proveïment de l’exèrcit. Els mals tractes soferts pels catalans provocaren abundoses desercions d’oficials i soldats (tant catalans com castellans), i la prostració econòmica del país, agreujada per les requises de queviures, bestiar, etc, mogué les autoritats catalanes a refusar d’enviar noves forces al front.

Amb tot, el setge prengué un caire favorable per manca de reforços de França, i en algunes poblacions, com Barcelona, el poble, atret per promeses de privilegis personals (privilegi de noblesa per als militars, de ciutadà honrat per als ciutadans) fetes per Felip IV, s’alçà contra les autoritats i exigí d’anar al front (desembre 1640).

El 6 de gener de 1641, el comandant francès M. Espenan lliurava la plaça als catalans.

L’èxit assolit no pogué impedir la definitiva ruptura entre el Principat i Felip IV, que desembocaria, pocs mesos després, en la guerra dels Segadors.

Rosselló, guerra del * -1793/95-

Deixa un comentari

Veure> Guerra Gran (conflicte bèl·lic, 1793-95).

Reialista, Insurrecció *

Deixa un comentari

(Catalunya, 1822)

Veure> Insurrecció Reialista  (moviment absolutista).

Puig de Santa Maria, batalla del -1237-

4 Respostes

(el Puig de Santa Maria, Horta, 15 agost 1237)

Combat lliurat durant la conquesta de València per Jaume I de Catalunya, entre un gran exèrcit de sarraïns valencians i una petita host catalano-aragonesa que, a les ordres de Bernat Guillem d’Entença i Guillem d’Aguiló, defensava el puig que tenia el nom d’Enesa o de Juballa (Sebolla), i que poc després seria anomenat Santa Maria. La batalla tingué lloc durant la primera quinzena d’agost.

La derrota dels sarraïns fou total i el nombre de baixes sofertes per aquests fou molt gran, i molt petit el dels cristians. Els darrers s’havien establert al Puig vers el 25 d’abril anterior amb l’objecte d’hostilitzar la ciutat de València i de madurar la seva ocupació.

Una llegenda tardana feia aparèixer sant Jordi combatent al costat dels cristians.