Arxiu d'etiquetes: estanys

Ivars, estany d’

5 Respostes

(Urgell)

(o d’Utxafava)  Antic estany arreic del pla d’Urgell, avui dessecat. S’havia originat en temps quaternaris com a dipòsit d’aiguamoll.

En ésser establerts els regatges del canal d’Urgell fou aprofitat per a abocar-hi escorrialles d’un sector del canal, en relació amb la sèquia segona. Així s’enfondí fins a 4 m i assolí unes dimensions de 2,5 x 1,8 km.

Hom emprengué el sanejament d’aquestes aigües residuals, que, en les llargues secades, deixaven una capa de sals (clorurs i sulfats).

Enllaç web: estany d’Ivars

Guiló, coma de

1 Resposta

(Lladorre, Pallars Sobirà)

(o d’Aguiló)  Coma (2.330 m alt) de la vall de Cardós, al vessant meridional del port d’Aulus i del port de Guiló (2.380 m alt); el pic de Trespuntes i el cap de Guiló (2.318 m) la dominen pel nord-est.

És drenada pel riu de Guiló, emissari dels estanys de Guiló, que aflueix a l’estany de Romedo.

Güerri, tuc de

4 Respostes

(Vall d’Aran)

Cim (2.400 m alt) del massís que separa les valls de Toran (el barranc de Güerri n’és la capçalera) i de Varradòs (amb els estanys de Güerri a la capçalera), i els rasos de Liat, on es forma la vall de l’Unyòla.

Hi havia hagut fargues com l’Harga de Güerri.

Guerosso, riu de

1 Resposta

(Lladorre, Pallars Sobirà)

Curs d’aigua de la vall de Cardós.

Capçalera del riu de Noarre; és emissari de l’estany Guerosso (2.425 m alt), que amb els estanys Blaus i l’estany Blanc forma un circ lacustre dominat pel pic de Certascan.

Guarbes, serra de

Deixa un comentari

(Canejan / Viella, Vall d’Aran)

Alineació muntanyosa, que separa la vall de Toran de la de Varradòs, a llevant de Montlude.

Culmina la tuc de Guarbes (2.356 m alt), que domina pel nord l’estany de Guarbes, a la capçalera de la coma de Guarbes.

Goarbes, serra de

2 Respostes

(Viella / Canejan, Vall d’Aran)

Alineació muntanyosa que separa la vall de Toran de la de Varradòs, a llevant del Montlude.

Culmina al tuc de Goarbes (2.356 m alt), que domina pel nord l’estany de Goarbes, a la capçalera de la coma de Goarbes.

Gerber, estany

4 Respostes

(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

(o de Sant Gerber)  Estany d’origen glacial (2.270 m alt), a la capçalera de la vall d’Àneu, al vessant septentrional dels pics de Bassiero i del massís de Saboredo, dins el terme de la Mancomunitat dels Quatre Pobles.

Centra la vall de Gerber, que aflueix a la vall de la Bonaigua prop del santuari de les Ares.

Gento, estany

10 Respostes

(la Torre de Capdella, Pallars Jussà)

Estany (2.170 m alt), a la zona axial dels Pirineus, a la zona lacustre de la capçalera de la vall Fosca.

És d’origen glacial i rep a més les aigües de 26 estanys (és, de tot el grup, el de nivell inferior). L’aigua salva un desnivell de 836 m fins a la central de Cabdella.

El 1985 fou instal·lada una nova central hidroelèctrica amb el nom de Gento-Sallente.

Gémenes, estanys -Alta Ribagorça-

Deixa un comentari

(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)

Circ lacustre de la vall de Boí, dins l’antic municipi de Barruera, al vessant meridional del pic de Comaloforno, format per l’estany Gémena de Dalt (2.270 m alt) i l’estany Gémena de Baix (2.229 m).

L’immissari, que prové dels estanys Gelats, i l’emissari (barranc de la Sallent, afluent de la Noguera de Tor per l’esquerra) neutralitzen els desnivells respectius per mitjà de grans salts d’aigua.

Gallina, estanys de la

1 Resposta

(Lladorre, Pallars Sobirà)

Circ lacustre de la capçalera del pic de Tavascan, a la vall de Cardós.

És dominat pel Mont-roig (2.864 m alt) i pel pic Major de la Gallina (2.758 m) pel cantó de ponent i pel pic de Ventolau (2.849 m) pel sud.

El més alt dels estanys, l’estany Major de la Gallina, és a 2.500 m d’altitud.