Arxiu d'etiquetes: estanys

Llobregat, reserva natural del delta del

(el Prat de Llobregat / Viladecans, Baix Llobregat)

Zona humida deltaica, situada a la dreta del Llobregat. Comprèn una àrea fortament antropitzada on resten encara alguns estanys d’aigua salabrosa, aiguamolls litorals i maresmes.

llobregat_reserva2

Aquesta àrea és considerada la tercera gran zona humida de Catalunya i presenta un gran valor tant per l’important nombre d’espècies d’ocells que hi hivernen i crien, com per la vegetació halòfila i d’aiguamolls.

L’any 1988 la Generalitat declarà reserves naturals parcials el sector de la Ricarda-ca l’Arana (111 ha) i el del Remolar-Filipines (177 ha). L’any 1994 aquestes reserves i la platja del Prat de Llobregat, l’estany de la Murtra i el dels Reguerons foren declarats zones d’especial protecció per als ocells d’acord amb la directriu europea 79/409 de 1979.

Els projectes d’ampliació de l’aeroport de Barcelona i del desviament del tram final del curs del Llobregat podrien afectar part de les reserves esmentades.

Lladres. estany de

(Alins, Pallars Sobirà)

Petit pantà de la vall de Peguera (tributària, per la dreta, de la vall d’Espot), aigua avall dels estanys de Peguera, sota el pic de Lladres (2.555 m alt).

Alimenta, a través del canal de Lladres, la central de Lladres, situada a 1.900 m alt, damunt d’Espot, que té una potència instal·lada de 1.300 kW/A i una producció mitjana de tres milions de kWh.

Liat, rasos de

(Naut Aran / Canejan / Viella, Vall d’Aran)

Altiplà, entre els tres municipis, a la divisòria d’aigües de l’Unyòla i del riu de Toran, estès entre les serres de pica Palomera i d’Es Armeros, al sud, i el portilló d’Albi, al nord.

És centrat per l’estany de Liat, capçalera de l’Unyòla.

Al seu extrem meridional hi ha les mines de Liat o de pica Palomera.

Ivars, estany d’

5 Respostes

(Urgell)

(o d’Utxafava)  Antic estany arreic del pla d’Urgell, avui dessecat. S’havia originat en temps quaternaris com a dipòsit d’aiguamoll.

En ésser establerts els regatges del canal d’Urgell fou aprofitat per a abocar-hi escorrialles d’un sector del canal, en relació amb la sèquia segona. Així s’enfondí fins a 4 m i assolí unes dimensions de 2,5 x 1,8 km.

Hom emprengué el sanejament d’aquestes aigües residuals, que, en les llargues secades, deixaven una capa de sals (clorurs i sulfats).

Enllaç web: estany d’Ivars

Guiló, coma de

1 Resposta

(Lladorre, Pallars Sobirà)

(o d’Aguiló)  Coma (2.330 m alt) de la vall de Cardós, al vessant meridional del port d’Aulus i del port de Guiló (2.380 m alt); el pic de Trespuntes i el cap de Guiló (2.318 m) la dominen pel nord-est.

És drenada pel riu de Guiló, emissari dels estanys de Guiló, que aflueix a l’estany de Romedo.

Güerri, tuc de

4 Respostes

(Vall d’Aran)

Cim (2.400 m alt) del massís que separa les valls de Toran (el barranc de Güerri n’és la capçalera) i de Varradòs (amb els estanys de Güerri a la capçalera), i els rasos de Liat, on es forma la vall de l’Unyòla.

Hi havia hagut fargues com l’Harga de Güerri.

Guerosso, riu de

1 Resposta

(Lladorre, Pallars Sobirà)

Curs d’aigua de la vall de Cardós.

Capçalera del riu de Noarre; és emissari de l’estany Guerosso (2.425 m alt), que amb els estanys Blaus i l’estany Blanc forma un circ lacustre dominat pel pic de Certascan.

Guarbes, serra de

Deixa un comentari

(Canejan / Viella, Vall d’Aran)

Alineació muntanyosa, que separa la vall de Toran de la de Varradòs, a llevant de Montlude.

Culmina la tuc de Guarbes (2.356 m alt), que domina pel nord l’estany de Guarbes, a la capçalera de la coma de Guarbes.

Goarbes, serra de

2 Respostes

(Viella / Canejan, Vall d’Aran)

Alineació muntanyosa que separa la vall de Toran de la de Varradòs, a llevant del Montlude.

Culmina al tuc de Goarbes (2.356 m alt), que domina pel nord l’estany de Goarbes, a la capçalera de la coma de Goarbes.

Gerber, estany

4 Respostes

(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

(o de Sant Gerber)  Estany d’origen glacial (2.270 m alt), a la capçalera de la vall d’Àneu, al vessant septentrional dels pics de Bassiero i del massís de Saboredo, dins el terme de la Mancomunitat dels Quatre Pobles.

Centra la vall de Gerber, que aflueix a la vall de la Bonaigua prop del santuari de les Ares.