(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Coma de la vall de Boí, a l’antic municipi de Barruera, centrada en el gran estany de Contraix (2.570 m alt i 62 m de profunditat), l’emissari del qual, el barranc de Contraix, és tributari, per la dreta, del riu de Sant Nicolau.
És dominada, a l’oest, pel pic de Contraix (2.957 m) i, a l’est, pel gran tuc de Colomers (2.932 m).
El coll de Contraix (2.770 m) comunica aquesta vall amb la coma de Colieto.
Coma de la vall de Camprodon, que forma a la seva capçalera el circ de Concròs, entre el puig de la Llosa i roca Colom, al centre del qual hi ha els estanyols de Concròs.
El torrent de Concròs forma, juntament amb el torrent de la Llosa, la ribera de Carboners, afluent, per l’esquerra, del Ter.
Vall de capçalera de la Noguera Ribagorçana, drenada pel barranc de Conangles o de l’Hospital, que, unit amb el Mulieres sota l’hospital de Viella, forma la Noguera Ribagorçana.
És tancada, a l’est, per la carena que parteix aigües amb la conca de la Garona, des del port de Rius, pel pic de Conangles (2.785 m alt) i pel coll de Conangles (obert damunt el circ de capçalera de Valarties), al tossal dels Estanyets (2.882 m), que domina el petit grup d’estanyets de Conangles, a l’oest.
Pel nord l’aïllen els circs dels estanys Redó i de Rius, separats pel tuc de l’estany Redó (2.540 m), i al sud, el tuc de Comtessa (2.775 m).
A l’obaga s’estén el bosc de Conangles.
Calm (2.802 m alt) modelada al muntanyam al límit entre les valls de la Llosa i del riu Duran, entre els termes de Bellver de Cerdanya, Meranges i Lles.
Domina, a l’oest, l’estany de calm Colomer, l’emissari del qual, la riera del clot d’en Colomer, desguassa al Segre a través del riu de la Llosa.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Coma de la vall de Boí, a l’antic terme de Barruera, a la capçalera de la Noguera de Tor, aigua amunt de l’estany Negre.
Limiten el circ de Colieto: les agulles de Travessani al nord, el port de Colomers (que comunica aquesta vall amb el circ aranès de Colomers) i la creu de Colomers a l’est, el pic de Colieto (2.803 m alt), el coll de Contraix (pas vers la coma de Contraix), el pic de Contraix i les crestes de Colieto (2.967 m) al sud, i els pics de coma les Bienes i Comalespada a l’oest.
Els estanys de la Roca, Glaçat i Tort, els estanyets de Colieto, l’estany Gran de Colieto (format per dos grans llacs quasi units a 2.200 m) i l’estany de Colieto (el més baix, a 2.140 m) en constitueixen el sistema lacustre.
Estany del Pirineu, prop de la frontera amb França, al peu del port de Lladorre, al començament de la vall de Cardós, a l’est del pic de Certascan (2.853 m alt). Pel riu de Certascan desguassa al de Lladorre.
Ha estat construïda una resclosa per a l’aprofitament hidroelèctric de l’estany a través d’un canal subterrani de conducció de l’aigua a la central de Tavascan.
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
(ort ant: Servi) Poble de l’antic municipi d’Unarre, a la vall d’Àneu, a la dreta del riu d’Unarre, al peu del Mont-roig.
A la capçalera de la vall d’Unarre hi ha el cercle dels estanys de Cerbi, format pels de la Gola i el de Calberante, i, al capdamunt, l’estany Curiós.
L’església parroquial és dedicada a sant Serni. El lloc és esmentat el 839.
Antic estany d’origen glacial del Pirineu central, situat a la capçalera de la Noguera de Tor (1.723 m alt), a la vall de Boí, al peu del pic de Comaloforno.
Convertit en l’embassament de Cavallers per una presa de 70 m d’alçada, acumula uns 15.754.000 m3 d’aigua i alimenta la central de Caldes de Boí.
(la Torre de Capdella, Pallars Jussà)
Estany, a la capçalera del Flamicell.
A llevant s’enllaça amb l’estany Morto; al sud. amb l’estany Cubeso.
Pel nord és dominat pel pic de Subenuix (2.949 m alt).
(Castelló d’Empúries, Alt Empordà)
Estany, reduït actualment, per dessecament, a alguns fragments costaners (Aiguamolls de l’Empordà).
Als segles IX i X s’estenia probablement fins al peu de la serra de Rodes (el 945 el comte Gausfred I d’Empúries concedi drets exclusius de pesca al monestir de Sant Pere), voltant tres illes, amb altres estanyols perifèrics als termes de Rodes i Palau-saverdera.
Al començament del segle XIX un dels estanys principals arribava encara a Sant Joan Sescloses; la Mugueta n’enllaçava dos més, actualment aiguamolls, que desguassaven per la riera de les Salines i el grau de la Muga.
Dades dels Països Catalans 