Empordà, aiguamolls de l’ *
Deixa un comentari
(Alt Empordà)
Veure> Aiguamolls de l’Empordà (conjunt de maresmes i parc natural).
Arxiu d'etiquetes: estanys
Dellui
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Coma de la vall de Boí, a l’antic terme de Barruera.
La seva capçalera és limitada per les agulles de Dellui (2.542 m alt), al nord, el tuc de la Muntanyeta (2.673 m), les pales de Cubieso (2.782 m) i la collada de Dellui (2.595 m) (que comunica aquesta zona amb la vall Fosca), a l’est, i la pala de Dellui (2.803 m) i la pala de Morrano (2.636 m), al sud.
El barranc de Dellui, afluent, per la dreta, del riu de Sant Nicolau, és emissari de l’estany de Dellui.
Cubeso, estany
(la Torre de Capdella, Pallars Jussà)
Estany (2.350 m alt) de la capçalera del Flamicell, a la vall Fosca, que forma gairebé sempre una sola massa d’aigua amb l’estany d’Eixerola.
Forma part d’un important circ lacustre juntament amb els estanys Morto i Castieso, més alts, i els de Neriolo i Tort (el més extens), més baixos.
Crabes, coma de
Coma de la vall d’Espot, una de les dues que dominen l’estany superior de Ratera d’Espot, centrada en els estanyols de Crabes i limitada a l’oest per la serra de Crabes, a la línia de crestes que separa els vessants pallarès i ribagorçà, entre el pic de Bergús i el pic del Pontarró.
El cim culminant és el pic de Crabes (2.790 m alt), del qual es desprèn vers l’est la cresta de les agulles de Crabes.
Contraix, coma de
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Coma de la vall de Boí, a l’antic municipi de Barruera, centrada en el gran estany de Contraix (2.570 m alt i 62 m de profunditat), l’emissari del qual, el barranc de Contraix, és tributari, per la dreta, del riu de Sant Nicolau.
És dominada, a l’oest, pel pic de Contraix (2.957 m) i, a l’est, pel gran tuc de Colomers (2.932 m).
El coll de Contraix (2.770 m) comunica aquesta vall amb la coma de Colieto.
Concròs
Coma de la vall de Camprodon, que forma a la seva capçalera el circ de Concròs, entre el puig de la Llosa i roca Colom, al centre del qual hi ha els estanyols de Concròs.
El torrent de Concròs forma, juntament amb el torrent de la Llosa, la ribera de Carboners, afluent, per l’esquerra, del Ter.
Conangles, vall de
Vall de capçalera de la Noguera Ribagorçana, drenada pel barranc de Conangles o de l’Hospital, que, unit amb el Mulieres sota l’hospital de Viella, forma la Noguera Ribagorçana.
És tancada, a l’est, per la carena que parteix aigües amb la conca de la Garona, des del port de Rius, pel pic de Conangles (2.785 m alt) i pel coll de Conangles (obert damunt el circ de capçalera de Valarties), al tossal dels Estanyets (2.882 m), que domina el petit grup d’estanyets de Conangles, a l’oest.
Pel nord l’aïllen els circs dels estanys Redó i de Rius, separats pel tuc de l’estany Redó (2.540 m), i al sud, el tuc de Comtessa (2.775 m).
A l’obaga s’estén el bosc de Conangles.
Colomer, calm
Calm (2.802 m alt) modelada al muntanyam al límit entre les valls de la Llosa i del riu Duran, entre els termes de Bellver de Cerdanya, Meranges i Lles.
Domina, a l’oest, l’estany de calm Colomer, l’emissari del qual, la riera del clot d’en Colomer, desguassa al Segre a través del riu de la Llosa.
Colieto, coma de
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Coma de la vall de Boí, a l’antic terme de Barruera, a la capçalera de la Noguera de Tor, aigua amunt de l’estany Negre.
Limiten el circ de Colieto: les agulles de Travessani al nord, el port de Colomers (que comunica aquesta vall amb el circ aranès de Colomers) i la creu de Colomers a l’est, el pic de Colieto (2.803 m alt), el coll de Contraix (pas vers la coma de Contraix), el pic de Contraix i les crestes de Colieto (2.967 m) al sud, i els pics de coma les Bienes i Comalespada a l’oest.
Els estanys de la Roca, Glaçat i Tort, els estanyets de Colieto, l’estany Gran de Colieto (format per dos grans llacs quasi units a 2.200 m) i l’estany de Colieto (el més baix, a 2.140 m) en constitueixen el sistema lacustre.
Certascan, estany de
Estany del Pirineu, prop de la frontera amb França, al peu del port de Lladorre, al començament de la vall de Cardós, a l’est del pic de Certascan (2.853 m alt). Pel riu de Certascan desguassa al de Lladorre.
Ha estat construïda una resclosa per a l’aprofitament hidroelèctric de l’estany a través d’un canal subterrani de conducció de l’aigua a la central de Tavascan.
Dades dels Països Catalans 