(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat)
Barri residencial de la ciutat. Iniciat després del 1950, d’alt nivell urbanístic, al vessant sud-oest del turó de Sant Pere Màrtir.
Ciutat Diagonal, la
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Esplugues de Llobregat
Can Vidalet
(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat)
Barri de la ciutat, al límit amb el terme de l’Hospitalet de Llobregat (Pubilla Cases).
Gall, el -Baix Llobregat-
(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat)
Zona mixta d’indústria i habitatges, al nord-oest del municipi, a la banda dreta de la carretera de Cornellà a Fogars de Tordera.
Fou una de les zones d’expansió urbana de la ciutat; influïda pel creixement de Barcelona.
Es començà a formar els anys 1950. Té un pla parcial d’ordenació urbana del 1960.
Finestrelles -Esplugues de Llobregat-
(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat)
Barri de la ciutat, al vessant sud de la muntanya de Sant Pere Màrtir, al límit amb el terme de Barcelona.
Es formà al començament del segle XX, i el 1923 s’hi inicià la construcció d’una urbanització. Fins el 1936 fou un nucli residencial d’estiueig, burgès i menestral.
A partir del 1940 l’onada immigratòria a la comarca de Barcelona l’anà convertint en un dels barris dormitoris de la població obrera del continu urbà barceloní, però des que hom hi instal·la l’any 1973 l’Hospital Infantil de Sant Joan de Déu, el barri s’ha anat reconvertint en zona residencial.
Fàbregas i Jacas, Eulàlia
(Barcelona, 1906 – Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 27 desembre 1992)
Escultora. Dedicada especialment al nu femení de tradició mediterranista, és autora de diverses peces per a jardins públics i privats de Barcelona, Esplugues de Llobregat i Calonge de les Gavarres.
Publicà poemes en castellà.
Es casà amb l’actor Ramon de Sentmenat, i fou coneguda amb el nom de casada Eulàlia Fàbregas de Sentmenat.
Cruset i Porqué, Josep
(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 1912 – Premià de Mar, Maresme, 5 gener 1998)
Poeta i articulista en castellà. De la seva obra poètica cal citar Sombra elegida (1953), La infinita manera (1960) i la recopilació Poesía anterior (1991).
És autor de la biografia San Juan de Dios: una aventura iluminada (1957) i de Los ojos del corazón (1967).
Blume, Residència
(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 1960 – )
Centre d’esportistes d’alt nivell que porta el nom del gimnasta Joaquim Blume i Carreras. Acull esportistes de gran qualitat de Catalunya i de l’estat espanyol, seleccionats per les seves respectives federacions.
Fou adquirida l’any 1960 per la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes i entrà el funcionament el gener de 1961 amb la incorporació dels primers becaris i entrenadors. L’any 1968, hom inicià els obres d’un nou edifici amb més capacitat, el qual s’inaugurà al setembre de 1970. Des de l’any 1980 depèn de la Generalitat de Catalunya.
Disposa de 120 llits i d’unes instal·lacions esportives pròpies de manteniment i entrenament com ara pistes poliesportives, sala de musculació, piscina, recta d’atletisme i espais complementaris, i d’un centre de medicina de l’esport.
Alòs i Tormo, Angelina
(València, 3 desembre 1917 – Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 12 març 1997)
Ceramista. Filla del també ceramista Joan Baptista Alòs i Peris, als 11 anys la seva família es traslladà a Barcelona. Estudià i des del 1945 ha estat professora de l’Escola del Treball de Barcelona.
Ha exposat sovint al país i a l’estranger. Li han estat atorgades distincions d’importància. Té obres als museus de València, Ginebra i Faenza (Itàlia).
En les seves obres destaca la utilització de l’esmalt, que dóna a les superfícies una qualitat mineral.
Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat)
Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 4,60 km2, 110 m alt, 45.733 hab (2016)
Situat entre el vessant oest de la serra de Collserola i el pla del Llobregat; travessen el terme nombrosos torrents, en els quals sembla que hi hagué coves o esplugues.
El municipi forma avui pràcticament una conurbació amb la ciutat de Barcelona, a causa del gran desenvolupament industrial (siderúrgiques, metal·lúrgiques, de la construcció, tèxtils, químiques, del paper i arts gràfiques) i l’onada immigratòria que, a partir del 1950, hi han forçat un constant creixement urbanístic i n’han arraconat la tradicional activitat agrícola (vinya, cereals, llegums). Àrea comercial de Barcelona.
El terme és un conglomerat de zones d’habitatges, nuclis industrials i urbanitzacions, com la Plana, la Miranda, Finestrelles, la Mallola, Can Vidalet o la de la Ciutat Diagonal, nucli residencial que s’enfila per la serra de Collserola al voltant de l’antic castell i actual masia de Picalquers que, juntament amb diverses cases pairals, són d’origen medieval.
Al nucli primitiu hi ha l’església parroquial de Santa Magdalena, al turó anomenat antigament la Sagrera.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 