Antiga parròquia (Santa Creu de Roteros) de la ciutat. Creada després de la conquesta cristiana fora el primitiu recinte murallat.
En aquest indret el mur passava per l’actual carrer de Roteros, a ponent de la porta de Serrans.
Veure> Santa Maria de Gallecs (nom d’un projecte de ciutat).
(València, segle XIV – 1811)
Palau construït per Jaume II el Just a l’Almúnia o parc que havia bastit Abd al-Aziz ibn Abi-Amir al segle XI, a l’esquerra del Túria, juntament amb un palau reial del qual no resten vestigis i on el 1093 s’havia instal·lat el Cid. El palau de Jaume II contenia una sala on el rei rebia els seus assessors, i al jardí hi havia un vivari per a la cria de falcons i d’aviram comú.
Constança, ex-emperadriu de Grècia -a qui Jaume II, besnebot seu deixà el Real en usdefruit-, hi sojornà sovint. Pere III el Cerimoniós hi fou obligat a dansar amb els plebeus avalotats partidaris de la Unió el 1348. Saquejat pels castellans de Pere el Cruel (1364), Pere el Cerimoniós -que no el volgué fortificar-, considerant-lo alberg delitós, el restaurà i millorà molt els seus jardins.
Altres millores i ampliacions foren fetes per Joan I el Caçador, Alfons IV el Magnànim (l’abandonada muller del qual, Maria de Castella, hi tingué la seva cort) i Ferran II el Catòlic. El duc de Calàbria i Germana de Foix milloraren intensament les seves instal·lacions.
El conjunt tenia dues torres i moltes finestres a la façana del davant, dos patis -el primer amb l’escala principal exterior- i diversos annexos, grans jardins amb estanys i plantes exòtiques dutes a posta d’Amèrica i amb la col·lecció zoològica iniciada per Joan I.
Després d’ésser residència dels virreis (segles XVI i XVII), ho fou dels capitans generals (segle XVIII) i sofrí diverses reformes. Els seus jardins foren escenari de les primeres òperes representades a València, per iniciativa del príncep de Campofiorito.
El 1811 la Regència de les Corts de Cadis ordenà l’enderrocament total del Real per raons militars. Al seu emplaçament hi ha el parc dels Vivers Municipals o jardins del Real. Amb l’enderrocament del palau reial es formaren els turons dits muntanyetes d’Elio, pel fet d’haver-hi estat ajusticiat el famós capità general absolutista el 1822.
Antic municipi, que comprenia els barris marítims del Cabanyal (que n’era el centre) i del Canyamelar, i el més petit del Cap de França, creat el 1837, fou annexat a l’actual el 1897.
Originàriament eren dos petits nuclis de cases de pescadors i d’esbarjo dins el terme de la parròquia de Sant Tomàs de la ciutat de València.
Conjunt monumental, a imitació del Poble Espanyol de Barcelona, construït el 1967 sota la direcció de Fernando Chueca Goitia.
Té una extensió de 25.000 m2, i reprodueix un centenar d’edificis, majoritàriament d’Andalusia i Castella. Té una sala de congressos.
Deficitari des del primer dia, fou adquirit pel ministeri d’informació i turisme.
Sector costaner, al sud del terme, enfront del Palmar i al nord del Perelló (Sueca), on hi ha la gola del Perellonet, el segon dels canals de desguàs de l’Albufera, al costat de la qual hi ha un petit nucli urbà.
La població es dedica al conreu de l’arròs i d’hortalisses i, en petit nombre, a la pesca. A partir del desenvolupament del turisme hom ha bastit a la platja blocs d’apartaments i ha construït un petit port esportiu.
Nom popular del passeig principal de la ciutat.
Una de les sortides a la mar de la ciutat, a la zona de marjal dita l’Estany, al sector meridional del municipi, al nord de la gola de l’Estany.
Passeig de la vila, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, vora l’areny.
Barri marítim, situat vora la desembocadura del riu d’Alcoi, prop del port de Gandia. Activitats de pesca.
El sector dit el Grau Nou, al nord del port, és de caire residencial i enllaça amb el sector conegut per la platja de Gandia, important centre turístic.
Dades dels Països Catalans 