Arxiu d'etiquetes: espais urbans

Ciutadella, parc de la

36 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Conjunt de jardins públics, edificats damunt els terrenys de l’antiga Ciutadella de Barcelona. Fou planejat per Josep Fontserè i Mestre el 1872; els jardins i els passeigs, ornamentats amb escultures i monuments, foren centrats a la plaça d’armes, amb una extensió de 60 ha. Fou habilitat per a recinte d’exposicions i certàmens, especialment per a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888.

Conserva la capella de la Ciutadella (des del 1968, capella castrense de Barcelona), el palau del governador (convertit el 1932 en Institut-Escola de la Generalitat i el 1939 en institut femení per al batxillerat) i l’arsenal (habilitat el 1894 com a residència de Maria Cristina, el 1915 com a Museu d’Art i Arqueologia, transformat el 1932 en seu del Parlament de Catalunya, el 1939 en Museu d’Art Modern) i a partir del 1978 altra cop com a seu del Parlament català).

Dins el recinte hi ha el Zoo de Barcelona, el Museu de Zoologia (a l’antic restaurant del Parc, obra de Domènech i Montaner, del 1888), el Museu de Geologia o Museu Martorell, l’umbracle botànic i diversos monuments: el del general Prim (obra de Lluís Puiggener, el 1884, refet per Frederic Marès el 1940), els dels voluntaris catalans a la Primera Guerra Mundial (Josep Clarà, el 1932), el Desconsol (Josep Llimona, el 1906), la Senyoreta del paraigua (Joan Roig i Solé, el 1884) i la cascada monumental, projectada per Josep Fontserè, amb escultures de Venanci Vallmitjana, coronada per l’Aurora de Rossend Nobas (1882).

El Palau de Belles Arts, d’interessant estructura metàl·lica, d’August Font i Carreras (1888), fora del recinte del parc, fou enderrocat el 1940.

Cerdà, pla

19 Respostes

(Barcelona, 1855)

Pla de reforma i d’eixamplament de la ciutat, projectat per Ildefons Cerdà i Sunyer. Aquest pla fou imposat pel govern (1859-60) contra la decisió de l’ajuntament de Barcelona, el qual havia premiat en el concurs previ (1859) el projecte de l’arquitecte Antoni Rovira.

Consistia en l’ordenació de tot el pla de Barcelona (limitat pels pobles de Sants, les Corts, Sarrià, Sant Gervasi, Gràcia, Horta, Sant Andreu i Sant Martí) en carrers perpendiculars encreuats per dues diagonals. A la zona del barri antic preveia també una remodelació, amb el traçat de dues noves vies dirigides de mar a muntanya (Via Laietana i avinguda de les Drassanes) i tres més horitzontals, dirigides de Montjuïc a la Ciutadella.

Les illes de cases que Cerdà havia planejat no s’havien d’edificar totalment, sinó simplement en dos dels seus costats, per tal de permetre d’aquesta manera l’aprofitament de l’espai interior per fer-hi parcs i jardins. El pla, però, sofrí diverses modificacions segons els interessos polítics i econòmics de cada moment.

Catalunya, plaça de -Barcelona-

20 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Plaça de la ciutat, de grans proporcions. Constitueix el punt d’unió entre el nucli vell (per la Rambla i l’avinguda del Portal de l’Àngel) i el nou (pel carrer de Fontanella, les rondes, el passeig de Gràcia, la rambla de Catalunya, els carrers de Vergara i de Pelai). Té el caràcter alhora de zona d’esplai, de comunicació (punt de confluència de línies d’autobús, de metros i de ferrocarrils) i de serveis (bancs, grans magatzems).

Té l’origen en el pla Rovira (1859), malgrat l’aprovació del pla Cerdà per a l’eixample de la ciutat, que no preveia la plaça, el 1862 l’ajuntament en demanà la formació. El permís oficial fou concedit el 1889 (amb motiu de l’Exposició Universal del 1888 havia estat convocat un concurs, que guanyà Pere Falqués).

El 1892 foren expropiats els terrenys, les cases, els cafès, els teatres i les barraques de firaires que s’havien anat construint al mig de l’espai format en aquest indret per l’enderrocament de les muralles (1858), el qual espai ja era conegut com a plaça de Catalunya. La primera etapa d’urbanització (dues grans vies en forma d’aspa i una plaça circular al punt d’intersecció) s’inicià el 1902. La segona etapa s’inicià amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929: el projecte inicial de Puig i Cadafalch fou substituït pel de Francesc de P. Nebot i, ja iniciades les obres, pel de Joaquim Llansó.

Entre les escultures que la decoren, es destaquen la Deessa de Josep Clarà i el Pastor de Pau Gargallo, amb unes altres de Josep Llimona, Enric Casanovas, etc. Les obres del subsòl, considerades de gran valor urbanístic, comprenen les galeries comercials de l’Avinguda de la Llum.

Fins a la guerra civil, els seus cafès i restaurants (Maison Dorée, el Colón, la Lluna, el Suís) foren centre de moltes tertúlies literàries i polítiques ciutadanes. Fou també un centre de teatres, com el del Bon Retir (1876-85), el Circ Eqüestre Alegria (1879-95), Eldorado Concert (1887) o el Teatre Barcelona (1923).