Poble (1.049 m alt), situat a la riba esquerra de la Garona.
L’església parroquial, romànica (Sant Pere), originàriament del segle XII, té un portal de gran vàlua. El casal de Perejoan és del 1393, i d’altres són del segle XV.
Fins el 1970 fou municipi independent. L’antic terme comprenia també els pobles de Casarill i de Betrén i el despoblat de Castell.
Veïnat i antiga església parroquial (Sant Esteve), a l’esquerra del Congost, davant el poble, en un coster.
Documentada des del 966, el 1139 fou posada sota el patronatge del monestir de l’Estany. Era regida per dos domers: el major i el menor. A partir del 1737, que fou beneïda la nova parròquia, hi restà el domer menor (després fou regida per un vicari) i centrà el cementiri parroquial.
L’edifici, voltat per les antigues domeries, conserva alguns elements romànics tardans; fou reformat els segles XV i XVI en estil gòtic. Es destaca el retaule major de Sant Esteve, notable obra pintada del taller de Vergós (fi del segle XV), imitació del de Granollers, i el retaule esculpit renaixentista del Roser.
(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)
Poble (711 m alt), 1 km a la dreta del riu de Conques (on hi ha l’antic hostal de les Mores, al camí de Tremp a Cervera).
Els pobles de Llordà i de Siall i la caseria dels Masos de Sant Martí depenen de la seva església parroquial de Santa Maria, romànica (segle XII), de planta de creu llatina, amb tres absis, una galeria interior situada darrera la rosassa de la façana i una notable portada esculpida (el Crist, al timpà; àngels músics, monstres i saltimbanquis, a les arquivoltes, presidits per la Sagrada Família i el Pecat Original; als flancs, lleons devorant personatges).
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Antic priorat de l’orde de l’Hospital (Santa Maria de Costoja), a la vall de Castellbó, prop del poble de Vilamitjana.
El 1220 era centre de la comanda de Costoja, de la qual depenia també l’hospital de Sant Joan de Berga. Passà a dependre dels comanadors de Susterris.
Al seu voltant es formà una petita caseria, que, com el priorat, que havia esdevingut santuari, era abandonada i arruïnada a mitjan segle XIX.
(la Pobla de Claramunt, Anoia)
Castell i església (Santa Margarida), a la dreta de l’Anoia, a l’aiguabarreig amb la riera de Carme, assentats en el turó (452 m alt) que, juntament amb el cingle de Mollons, a l’esquerra de l’Anoia, forma l’estret de la Pobla, entrada del congost de Capellades i límit de la conca d’Òdena.
Són esmentats ja el segle X com a pertanyents al monestir de Sant Cugat del Vallès; a mitjan segle XIII passà als vescomtes de Cardona.
Al peu del turó es formà la Pobla de Claramunt i, aigua amunt de la riera de Carme, la Torre de Claramunt.
(Castell de Mur, Pallars Jussà)
Poble, a la vora occidental del pantà de Terradets. Prop seu hi ha les ruïnes de l’antic priorat de Cellers.
Té estació del ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur.
Antic castell, situat a l’extrem oriental de la serra de Sant Miquel (945 m alt), contrafort meridional del Puigsacalm, encinglerat damunt la plana d’en Bas.
Esmentat ja a mitjan segle XI, fou l’origen de la casa vescomtal de Bas i centre dels seus dominis.
En resten escassos vestigis; en canvi, se’n conserva l’església com a santuari (Sant Miquel de Castelló).
Antiga comunitat canonical (Santa Maria de Caselles), regida per un paborde, dependent de Santa Maria de l’Estany, situada prop de Caselles.
Fou fundada pels senyors de Fals el 1221; l’església, romànica, que encara es conserva, fou consagrada per Bernat Calbó el 1235.
Perdurà fins al 1770, que fou unida al seminari de Vic, però des de mitjan segle només hi residien dos sacerdots.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
Antic priorat (Santa Maria de Càrcer), del monestir d’Amer, en un turó, a 2 km de la mar, a l’Estartit.
És esmentat ja el 844; rebé el nom de Sant Pere (889) o de Sant Pere i Santa Maria (1187) de Càrcer, bé que popularment era conegut com a Santa Maria de la Mar.
Al començament del segle XV era quasi derruït; actualment és una ermita coneguda amb el nom de Santa Maria dels Massos.
Església romànica (Sant Salvador) i masia (mas de Canadell) de la comarca, a la dreta de la riera de Calders, vora Viladecavalls de Calders.
Dades dels Països Catalans 