Arxiu d'etiquetes: esdeveniments

Quintes, saragata de les -1845-

(Valls, Alt Camp, 16 juliol 1845)

Aldarull que es produí amb motiu de la Llei de quintes i reemplaçament de l’exèrcit.

L’origen fou un trasllat de presos liberals a Tarragona, entre els quals hi havia alguns polítics, com Antoni Escoda (Escoda d’Alió) i Pere Sales (el Cego del Tint), el poble protestà de manera radical i als crits de “morin advocats i procuradors” i “morin els que saben llegir i escriure!” sortí al carrer i mostra l’inadversió cap a les classes altes.

El dia 16 de juliol, un grup armat de Vilafranca del Penedès, sota el comandament d’Emeteri Huguet (l’Armanté) juntament amb vallencs liberals, desarmaren els mossos d’esquadra i tragueren els presos de la garjola, i a més, els van armar.

Un cop van tornar els mossos de Tarragona a Valls, ara ja rearmats, sotmeteren els revoltats després d’una ferotge nit de lluita.

La revolta va propiciar la mort de diversos combatents dels dos bàndols.

Quintes, avalot de les -1773-

(Barcelona, maig 1773)

Revolta popular. Esdevinguda quan el comte de Ricla (antic capità general de Catalunya), com a secretari de guerra de Carles III de Borbó, decretà l’aplicació del sistema de quintes per sorteig al Principat.

Fins aleshores, el reclutament havia estat per voluntariat, i quan el capità general O’Connor Phaly ordenà d’establir les llistes de minyons per al sorteig, aparegueren un gran nombre de pasquins que incitaven a la revolta, mentre l’ajuntament de Barcelona i delegats dels dotze corregiments del Principat demanaven al govern la derogació de la mesura.

El 4 de maig un grup de joves penetrà a la catedral i tocà a sometent; altres grups recorrien la ciutat en senyal de protesta i més tard intentaren de sortir de Barcelona per la força; els guardians del Portal Nou els repel·liren a trets i hi hagué morts i ferits.

L’ajuntament envià un nou informe a Madrid on expressava que la incorporació forçosa a l’exèrcit repugnava el caràcter català i que milers de joves fugien a França per evitar-lo. L’intendent, per la seva part, detallava els perjudicis que la nova mesura causaria a l’agricultura i a la indústria, molt més florents que no a Castella.

En cessar els avalots, per haver-se tornat al sistema de voluntariat, el govern intentà d’esbrinar-ne els promotors, però no s’atreví a castigar-los, bé que abolí la diputació de gremis i col·legis professionals que s’havia negat a cooperar en la formació de les llistes de quintes.

Hom formà una Junta de Govern del Principat amb les autoritats locals (1774), per al reclutament de l’any següent, però hom eximí la ciutat de Barcelona del sorteig i la tàctica oficial fou de dissimular el fet que a la resta del Principat es continuava aplicant el sistema de voluntaris pagats, en lloc del sorteig.

Port Aventura

(Salou / Vila-seca, Tarragonès, 1 maig 1995)

Parc temàtic d’atraccions, obert el 1995. Té 1.150.000 m2 de superfície, dada que el converteix en el primer d’Espanya i el segon d’Europa.

Les seves atraccions -com el Dragon Khan, única muntanya russa del món amb 8 bucles- és distribueixen en cinc àrees temàtiques (Mediterrani, Polinèsia, Xina, Mèxic i Far West) on es desenvolupen moltes representacions diàries.

A partir del 1998 va dependre de l’empresa Universal Studios.

Enllaç web: Port Aventura

Pirena

(Països Catalans, 1990 – 2013)

Travessia de moixings que recorre d’oest a est la serralada dels Pirineus.

Té una durada de quinze dies i un recorregut de 500 km que passa pels cims blancs de Navarra, Aragó, França, Andorra i Catalunya.

Des del seu començament s’ha anat consolidant dins del calendari mundial d’esports d’hivern fins a esdevenir la prova més important de trineus amb gossos a Europa.

L’any 1997 assolí tots els records: el de participació (175 moixers i 500 gossos), el de nivell esportiu (hi participaren els millors moixers del món) i el d’audiència per televisió (60 milions).

Peralada, Festival de *

(Peralada, Alt Empordà)

Veure> Festival Internacional de Música Castell de Peralada (esdeveniment musical, 1986- ).

Palau, fets del -1960-

(Barcelona, 19 maig 1960)

Incidents nacionalistes ocorreguts durant la visita del general Franco a la ciutat. Dins el programa de la visita, el 19 de maig es va celebrar un concert a càrrec de l’Orfeó Català al Palau de la Música.

Del programa previst inicialment, en fou exclosa la interpretació de “El Cant de la senyera”. Aquesta prohibició va motivar com a resposta que un nombrós grup d’activistes catalanistes varen llançar octavetes i van entonar la cançó durant el concert, seguits per una bona part del públic present.

L’actuació de la policia aconseguí detenir alguns dels promotors de l’acció, entre els quals hi havia Jordi Pujol, que no era en aquells moments al Palau. Com a conseqüència de la detenció de Pujol, es va iniciar una activa campanya en favor del seu alliberament, cosa que va fer que el seu nom es conegués arreu de Catalunya i també a l’exili.

Els fets de Palau, tan propers en el temps al cas Galinsoga, testimoniaven l’aparició d’un nou sector -generacional i polític- opositor.

Onze de Setembre, Diada de l’

(Catalunya, 1976 – )

Diada Nacional de Catalunya, aprovada pel Parlament de Catalunya el 1980.

Jornada que simbolitza la resistència a la pèrdua dels drets propis de Catalunya, que tingué lloc el 11 de setembre de 1714.

Des de la fi del segle XIX la diada fou commemorada a Barcelona amb ofrenes florals al monument de Rafael Casanova, i amb manifestacions que sovint foren reprimides per les autoritats governatives durant els anys de la monarquia, i totalment prohibides després de la guerra civil de 1936-39, amb la retirada del monument, bé que el seu emplaçament continuà essent visitat en els darrers anys en commemoració d’aquella data.

El 1976 fou novament permesa la commemoració pública del fet en un míting multitudinari a Sant Boi de Llobregat, lloc on és enterrat Casanova, i l’any següent amb una manifestació de més d’un milió de persones a Barcelona.

Olimpíada Cultural

(Barcelona, 1988 – 1992)

Conjunt d’actes artístics i culturals celebrats entre el Pòrtic Cultural (1988) i els Jocs Olímpics de Barcelona.

Es presentà el Festival Olímpic de les Arts: exposicions (Barcelona, la ciutat i el 92, Planeta Esport, El Modernisme) i els Premis Internacionals de Barcelona, amb noms de personatges molt vinculats a la ciutat: Joan Antoni Samaranch (esport); Joan Miró (arts plàstiques); Pau Casals (música); Antoni Gaudí (arquitectura); Narcís Monturiol (innovació tecnològica) i El Brusi (periodisme).

Nit de Santa Llúcia

(Barcelona, 13 desembre 1951 – )

(o Festa de les Lletres Catalanes)  Festa literària que se celebra anualment el 13 de desembre.

Del 1928 al 1938 fou la data -aniversari de la mort de Joan Crexells– de la concessió del premi Crexells de novel·la.

Creada per l’editor Josep M. Cruzet, començà el 1951 als locals de l’antiga Llibreria Catalònia, i amb caire íntim, amb la concessió dels premis Joanot Martorell de novel·la i Óssa Menor de poesia de l’editor Josep Pedreira.

El 1953 hom hi afegí els premis Víctor Català (narracions) i Aedos (biografia), i el 1959 el Maspons i Camarasa, després Catalònia (monografies comarcals).

El 1960 hi fou incorporat el Sant Jordi (novel·la) -i deixà d’ésser convocat el Joanot Martorell-, i s’incrementaren la concurrència i la projecció pública de la festa (consistent en un sopar mentre pel sistema de votacions successives els jurats atorguen els premis).

Des del 1963 se’n féu càrrec Òmnium Cultural i, a més de continuar el Sant Jordi, fundà els premis Josep M. Folch i Torres (narrativa infantil), Joaquim Ruyra (narrativa juvenil) i Josep M. de Sagarra (teatre), i cercà la col·laboració d’altres editorials.

De la Llibreria Catalònia la festa passà a diversos hotels de Barcelona. El 1970 no se celebrà, perquè els organitzadors hi renunciaren per motius cívics (coincidència amb l’anomenat procés de Burgos), bé que hom donà els premis a la seu d’Òmnium Cultural, i el 1971 es féu sense el sopar, al Palau de Congressos de Montjuïc. Des del 1972 ha estat itinerant, sempre precedida d’altres actes culturals.

Enllaç web: Nit de Santa Llúcia

Memorial Joaquim Blume

(Barcelona, 1969 – )

Competició de gimnàstica artística. Reservada a gimnastes d’èlit que hom celebra en memòria del gimnasta Joaquim Blume i organitzada anualment per la Federació Catalana de Gimnàstica.

Hom disputa a la vegada el Critèrium Internacional Ciutat de Barcelona per a la categoria masculina i el Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona per a la femenina.

En aquesta competició no hi ha exercicis obligatoris, només se’n fan de lliures en tots els aparells seguint el reglament de la Federació Internacional.