(València, 1911 – )
Processó que es fa a la ciutat al matí de la festa de la Mare de Déu dels Desemparats (segon diumenge de maig), en què hom porta una imatge de la patrona, de la seva basílica a la catedral.
Prengué caràcter multitudinari des del 1911, com a reacció a un discurs de Feliu Azzati al congrés de diputats, en què valorava la força política del blasquisme per damunt de la dels creients.
Fira de joguets i divertiments, que se celebra des del diumenge de Rams fins després de Pasqua.
Fou originada el segle XVIII per les petites parades de terrissa i fruites, entorn del convent de Santa Margalida, on es conservava un vel de la Verònica dut de Roma el segle XV i que s’exposava amb tal ocasió.
Posteriorment s’ha celebrat en altres indrets de Palma, com a les Avingudes i, sobretot, a la Rambla.
(València, 1972 – )
Certamen literari anual en llengua catalana. Inicialment fou constituït el 1972 pel premi d’assaig Joan Fuster a iniciativa d’E. Tàrrega, i convocat per la llibreria Concret, amb el concurs d’Edicions 62.
El 1973 fou convocat per la llibreria Tres i Quatre, i inclogué ja el premi Vicent Andrés i Estellés de poesia, l’Andròmina de narració, i el 1974 i amb caràcter excepcional, el Camí a un treball periodístic.
Veure> fets del Sis d’Octubre (moviment revolucionari, 1934).
(València, 1879 – )
Certàmens poètics anuals. Creats per l’entitat Lo Rat Penat. A semblança dels Jocs Florals de Barcelona foren, tanmateix, un acte més social que una potenciació de la Renaixença valenciana. Han tingut sempre un caràcter bilingüe.
N’han estat mantenidors personatges tan heterogenis i contradictoris com Víctor Balaguer, Francesc Pi i Margall, Teodor Llorente, Ignasi Iglésias, Jaume Bofill i Mates, Alcalá Zamora, Josep Maria de Sagarra, Millán Astray, Silva Muñoz, etc. Només han sofert la interrupció de la guerra civil (1936-39).
A part els premis ordinaris, han estat atorgats guardons de prosa literària, de música i de teatre i història. El valor literari de les composicions premiades és molt fluctuant, amb un floralisme accentuat.
Darrerament tendeixen a premiar autors de tot el domini lingüístic català.
(València, 1971 – )
Fira d’horticultura ornamental i elements auxiliars, integrada a la Fira Mostrari Internacional. Té lloc cada any al palau firal de Benimàmet a nivell de l’estat espanyol i és internacional cada quadre anys.
Té com a objectius propiciar les relacions personals i els intercanvis tècnics, professionals i comercials de les empreses de producció i comercialització, d’associacions d’horticultura ornamental i jardineria, així com d’institucions científiques i professionals.
(Perpinyà, 1960 – )
(GREC) Associació cultural fundada per difondre el català al Rosselló, d’acord amb la línia normativa de Pompeu Fabra i aprofitant les migrades lleis franceses referents a les llengües regionals.
Ha organitzat diades, commemoracions, festes culturals i la publicació de la revista cultural “Sant Joan i Barres”.
El 1968 hi hagué una escissió minoritària d’elements conservadors que fundaren l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans.
El 1969 inicià la Universitat Catalana d’Estiu a Prada (Conflent), conjuntament amb el Grup Cultural de Joventut Catalana.
(València, 1917 – )
Fira de mostres. Creat per la Unió Gremial (associació de comerciants), la quarta d’Europa. Celebrà 19 certàmens, fins el 1936; el 1925 participà com a fundadora de la Unió de Fires Internacionals.
El 1942 reprengué el funcionament i inicià una etapa caracteritzada pel foment del comerç internacional.
El 1962 promogué la creació de fires especialitzades, com la de joguines, mobles, maquinària per a la fusta, ceràmica i vidre, art del metall, taronges, moda infantil, tèxtils de la casa i jardineria i floricultura.
El 1969 inaugurà un modern palau de fires de 200.000 m2.
Enllaç web: Fira de València
(Barcelona, 1937)
Veure> Maig, Fets de (esdeveniments entre anarquistes i comunistes).
Veure> Llum, Festa de la (festa anual, des del segle XVI).
Dades dels Països Catalans 