Arxiu d'etiquetes: escultures

Baró -artistes-

1 Resposta

(Perpinyà, segle XIV – segle XV)

Família d’artistes. Els més coneguts són:

Pere Baró  (Perpinyà, segle XIV – 1399)  (el Vell) Pintor i escultor. Seguidor dels Serra. Pintà per a les esglésies de Santa Eugènia d’Ortafà (1371), per a la Procuradoria reial de Perpinyà (1379), per a l’església de Sant Esteve de Salses (1383) i per a la de Sant Cebrià (1388). Fou el pare de:

  • Pere Baró  (Perpinyà, segle XIV – 1400)  (el Jove) Artista. Autor del retaule de Santa Maria de la Mar.
  • Joan Baró  (Perpinyà, segle XV – 1458)  Artista. Es dedicà a la pintura de vidrieres. Pintà les vidrieres de la capella del Palau Reial de Perpinyà (1402) i les de la seu d’Elna (1448).

Costitx (Mallorca Pla)

6 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 15,35 km2, 138 m alt, 1.183 hab (2014)

Situat al sud-est d’Inca, dalt d’un pujol al sector central des Pla. Al sud-est el relleu és lleugerament accidentat per petits turons, amb pinedes, alzinars i matollar.

Les principals activitats econòmiques del municipi són l’agricultura, predominantment de secà (cereals, ametllers, figueres, garrovers, arbres fruiters i vinya), la ramaderia (bovina i porcina) i l’avicultura. Àrea comercial d’Inca.

La vila és d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, del segle XVIII, on és venerada la imatge de la Mare de Déu de Costitx, és dels primers temps de la conquesta catalana.

Dins el terme hi ha les restes del poblat talaiòtic des Turassot i la finca de Son Corró, d’on són originàries les peces arqueològiques dites els toros de Costitx, actualment a Madrid.

Enllaç web: Ajuntament

Balones, toros de

1 Resposta

(Balones, Comtat)

Nom de dues escultures ibèriques de pedra, trobades per atzar prop del poble, les quals són conservades al Museu de Prehistòria de València.

Són citades també amb el nom de Bichas de Balones.

Agost, esfinxs d’

1 Resposta

(Agost, Alacantí)

Nom de dues escultures de pedra, d’art ibèric, trobades per atzar, a la fi del segle XIX, al lloc anomenat el camp de l’Escultor, prop del poble. Tenen cos de lleó amb ales i cap de dona.

Foren portades al Museu del Louvre de París, però una d’elles (la més ben conservada) passà el 1941 al Museo Arqueológico Nacional de Madrid.

Junt amb les dues esfinxs, aparegué també un toro de pedra, avui perdut.

Vimpesol, la Mare de Déu de

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre)

Antiga imatge de la Mare de Déu que és venerada a la ciutat, a la porta de Remolins.

Profeta, El

(Catalunya, 1933)

Escultura de Pau Gargallo, de 2,35 m d’altura. Treballada en guix, per manca de recursos econòmics no fou fosa en bronze fins molt temps després de la mort de l’artista.

És la seva obra principal, en què treballà tota la vida: en resten dibuixos previs molt primerencs (1904), i el 1926 féu l’important Cap de profeta, que ve a ésser l’immediat precedent de la gran peça.

Ha estat exposada en guix i després en bronze diverses vegades des del 1934 (Nova York, Barcelona, Madrid, París, Amsterdam, Venècia, Duisburg, etc).

Els exemplars més coneguts són el del Musée d’Art Moderne de París i el del Museo Español de Arte Contemporáneo de Madrid.

Misteri, Santíssim -Ripollès-

(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, segle XIII)

Nom del conjunt escultòric romànic del Davallament de la Creu, del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

El 1251 fou posada al cap del Crist una hòstia consagrada, que fou descoberta incorrupta el 1426, quan foren repintades les imatges.

Es conservà incorrupta fins al 1936 i fou objecte de culte, la qual cosa obligà a construir unes escales d’accés (1686) i una capella-cambril el 1710, obra de Jacint Moretó, que mutilà amb aquesta finalitat l’absis major de l’església del monestir.

Lucrècia -escultura-

(Roma, Itàlia, 1804)

(o Lucrècia morta)  Escultura de guix de Damià Campeny. Fou enviada a Barcelona, com a tramesa reglamentària de pensionat, a l’Acadèmia de Sant Jordi.

El 1833 l’autor la féu de marbre -es conserva a la Llotja de Barcelona-, i també n’hi ha una rèplica de bronze (Museu d’Art Modern de Barcelona).

Figura sedent d’una gran perfecció, uneix un estricte classicisme a una suau melangia, i és considerada l’obra mestra de l’escultura neoclàssica catalana.

Lledó, el -Alt Camp-

(Valls, Alt Camp)

Santuari de la ciutat on és venerada la Mare de Déu del Lledó, imatge gòtica d’alabastre trobada el 1366; és situat al passeig dels Caputxins.

Des del 1585 fins a la desamortització del 1835 estigué a càrrec dels caputxins.

Actualment és parròquia.

Hipòlit, sarcòfag d’

Deixa un comentari

(a la mar, punta de la Móra, Tarragona, segle III aC)

Sarcòfag romà, de marbre. Trobat el 1948 en mar, prop de la punta de la Móra, al nord de Tarragona. Es conservat al Museu Arqueològic de Tarragona.

Decorat amb relleus que representen la llegenda d’Hipòlit i Fedra, és considerat obra de taller grec de la primeria del segle III aC i una de les millors peces d’art d’aquesta època trobades a Catalunya.