Arxiu d'etiquetes: escultors/es

Cartes i Yerro, Ferran

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 1943 – )

Dissenyador gràfic i escultor. De formació autodidàctica treballà inicialment en el camp del disseny industrial.

S’introduí posteriorment en el grafisme i manifestà una especial sensibilitat envers els problemes teòrics. En aquest sentit dirigí una secció especialitzada de la revista “CAU” i fou professor de teoria de la comunicació a l’Escola Massana (1972-85).

És especialment conegut per les seves aportacions al camp de la comunicació visual polític i institucional. Així, col·laborà amb diversos partits polítics i molt especialment amb el PSUC, ja des de la clandestinitat (1965).

Ha fet algunes exposicions de pintura.

Cardona i Furró, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 juliol 1878 – Moià, Moianès, 23 octubre 1922)

Escultor. Fou deixeble de Manuel Fuxà a l’escola de Llotja de Barcelona, i estudià després a París.

Conreà l’escultura costumista i, sobretot, els retrats, en estatuetes per a ésser foses en bronze. El seu art, influït pel de Trubeckoj, és fugaç i elegant.

Treballà uns quants anys (1909-18) a l’Argentina, on féu monuments i mausoleus (monument al general Sanmartín, a Buenos Aires).

Cardona i Abelló, Tomàs

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 22 setembre 1856 – 18 gener 1901)

Escultor. Estudià a Barcelona.

Per un temps treballà a Madrid, abans d’instal·lar-se definitivament a la seva ciutat natal.

Destacà com a imatger. Més tard es dedicà, amb èxit, a treballar en fang busts i grups de figures. A València, en una exposició de Lo Rat Penat, li fou premiat un bust del marquès de Campo.

Carcassó i Font, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 21 març 1851 – novembre 1921)

Escultor. Deixeble dels germans Vallmitjana. Exposà des del 1872.

Esculpí l’al·legoria de Castella (1888) del monument a Colom (Barcelona) i l’estàtua sedent Enyorança (1889, Museu d’Art Modern de Barcelona).

Morí en la indigència.

Fou germà seu Julià Carcassó i Font  (Barcelona, 1856 – 1916)  Comediògraf. Estrenà i publicà La Tornaboda (1893-94) i estrenà també altres obres: Entre armats i congregants (1894-95), etc.

Carbonell i Huguet, Pere

1 Resposta

(Sarrià, Barcelona, 1854 – Barcelona, 1927)

Escultor. Havia estat deixeble de l’Escola de Llotja barcelonina, i en fou posteriorment professor en la disciplina d’anatomia artística.

Entre les seves obres: una estàtua que representa Catalunya (en el monument a Colom, a Barcelona, 1887) i la de Joan Lluís Vives (1895).

Premiat amb una segona medalla a l’Exposició Universal del 1888 i amb una de plata a la de París del 1900.

Canudas, Jordi

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 1963 – )

Artista. Inicià el seu treball al final de la dècada de 1980 en l’àmbit de l’escultura i dels plantejaments espacials, fent del silenci un dels temes dominants en la seva obra.

Utilitzà indistintament diferents llenguatges com l’escultura, l’objecte, la fotografia, i construí un discurs existencialista entorn de la identitat i la ubicació del jo, del subjecte en relació amb el món exterior.

Cal destacar les exposicions individuals Res.Nada.Nothing (1990), al Centre de Lectura de Reus, i Tête a tête (1993), als Ateliers d’Artistes de Marsella, i la de les sèries Ànimes i somnis i Claroscuros y balbuceos, a Espais Centre d’Art Contemporani de Girona (2000).

Antoni Canet

Canet, Antoni

4 Respostes

(Barcelona, segle XIV – 1431)

Escultor. Treballà a la catedral de Barcelona, on tallà el sepulcre del bisbe Ramon d’Escales (1411), amb imatge jacent i fris de personatges adolorits al sarcòfag, obra d’alabastre íntegrament conservada que acredita l’autor com una dels millors escultors catalans de l’època.

També és obra seva el portal del Mirador de la seu de Palma de Mallorca (1397). Essent mestre de la catedral d’Urgell, el 1417 aconsellà la nau única en la reunió que decidí la continuació de la catedral de Girona.

El 1406 havia acceptat l’encàrrec de tallar en fusta una imatge de la Mare de Déu destinada al retaule major de l’església de Santa Maria de Tamarit de Llitera.

Canalias i Vintró, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 29 maig 1876 – segle XX)

Escultor. En la seva obra perviuen els temes anecdòtics pintorescs a la manera de Marià Benlliure o Agustí Querol (Amor al proïsme, 1907; Home de mar, 1908).

És autor del bust de Joaquim Vayreda a la façana posterior del Museu d’Art Modern de Barcelona.

Camps i Arnau, Josep Maria

Deixa un comentari

(Sarrià, Barcelona, 29 octubre 1879 – Barcelona, 6 febrer 1968)

Escultor imatger. Estudià a l’Escola de Llotja sota el mestratge d’Agapit Vallmitjana, i treballà a l’estudi de Pere Carbonell i Huguet.

És autor del monument al Cardenal Vives i Tutó (Sant Andreu de Llavaneres, 1950), projectat per Josep M. Pericas, i de Ruth, a la font de la plaça de la Virreina (Barcelona, 1949).

Campeny i Santamaria, Josep

2 Respostes

(Igualada, Anoia, 5 agost 1858 – Barcelona, 22 gener 1922)

Escultor. Format a l’Escola de Llotja i a París.

Conreà un realisme anecdòtic amb una certa preferència pels temes animalístics (Epilog, 1908; Cérvol atacat per una àguila, 1894, Museu d’Art Modern de Barcelona) i la monumentalitat (General Lasarte, a Ipique, Perú).