(València, 29 novembre 1571 – Saragossa, 7 abril 1649)
Escriptora carmelitana. Fundadora del convent de l’orde a Saragossa (1615).
Escriví una autobiografia i tres tractats espirituals publicats el 1675.
(Biniamar, Selva de Mallorca, 30 novembre 1908 – Palma de Mallorca, juny 1994)
Botànic i escriptor. Religiós dels Sagrats Cors, fou professor de ciències naturals a Sóller i autor d’una Flora de Mallorca (1977-81) en quatre volums.
Traductor de Jacint Verdaguer al castellà, poeta i recopilador de cultura popular, ha publicat, entre altres obres, Vols d’orenetes (1982).
(Xàtiva, Costera, 27 abril 1813 – València, 7 març 1880)
Historiador i literat romàntic. Estudià a l’Escola Pia, i hi ingressà com a religiós l’any 1827; l’amistat amb Joan Arolas l’inicià en la literatura. Abandonà el convent l’any 1837. Fou catedràtic d’història (1847) a la Universitat, i de geografia i història a l’institut de València. El 1848 fou nomenat cronista de la ciutat.
Entre els seus treballs històrics destacà la Historia de la Ciudad y Reyno de Valencia (1847). Fou partidari decidit de les idees liberals i molt popular a la ciutat de València. El 1854 fou nomenat corresponsal a València del diari barceloní “La Corona de Aragón”.
Nomenat membre de la junta cantonal l’any 1873, no volgué acceptar el càrrec i fugí de València. Fou jutjat per un consell de guerra, que l’absolgué.
Del sector liberal de la renaixença valenciana, escriví en castellà drames, obres de teatre i novel·les històriques, i en català algunes poesies, que signava amb el pseudònim de Lo Trobador del Túria. Fou membre del consistori dels Jocs Florals de Barcelona l’any 1877.
(València, 25 novembre 1842 – Alcoi, Alcoià, 1 maig 1912)
Escriptor. Alumne de l’Acadèmia de Belles Arts, fou restaurador de nombroses obres d’art. Després d’escriure en castellà, el 1872 publicà el seu primer poema en català a “Il·lustració Popular Econòmica”.
Fou un dels fundadors de Lo Rat Penat, i va participar en lloc destacat al renaixement de les lletres valencianes des del 1872.
És autor dels volums de poesies, de caràcter popular i de temàtica sentimental, Roselles (1895) i Fulles seques (1900), del Llibret de records i del recull de costums populars Festes de carrer (1906).
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 1582/83 – Villena, Alt Vinalopó, 1636)
Escriptor. Conegut també com a Miquel Joan Vimbodí. Fou secretari del cardenal Agustí Spinola.
Escriví en llatí diverses obres de caràcter religiós i erudit, i deixà inèdites Bibliotheca valentina de viris doctis et scriptoribus (perduda) i Flos sanctorum valentinorum.
(Elna, Rosselló, 3 setembre 1896 – Neuilly-sur-Seine, França, 27 març 1975)
Escriptora en francès.
Les seves obres La palombe (1947), Jep le trabucaire (1951), Rencontre à Grenade (1956) i Les griffes du destin (1959), han merescut premis de l’Académie Française.
(Algemesí, Ribera Alta, 1550 – 3 desembre 1622)
Escriptor i dominicà. Predicador general de València, qualificador i consultor del Sant Ofici i fundador del convent d’Algemesí.
Fou des del 1591 un decidit partidari de l’expulsió dels moriscs (1609), prop del rei, dels seus ministres i dels papes, i amb aquest fi va escriure Defensio fidei in causa neophytorum sive morischorum regni Valentiae, totiusque Hispaniae (València 1610), juntament amb un Tractatus de iusta marischorum ob Hispania expulsione (1610) i una Breve relación de la expulsión de los moriscos del reyno de Valencia.
És, a més, autor, entre altres obres, d’una Coronica de los moros de España (1618).
(València, 8 abril 1840 – 1863)
Escriptor. Fill d’Agustí Blat i Blat. Fou d’activitat molt precoç.
Escriví en castellà dues obres de teatre i col·laborà al setmanari humorístic “El Tio Nelo”.
(València, 1806 – 1874)
Impressor i escriptor. Establí la seva impremta el 1841 i publicà el periòdic “El Tabalet” (1847), així com molta literatura popular dialectal.
Col·laborà en diversos diaris valencians i va escriure, entre altres obres, Idea del lemosín o sea la lengua valenciana comparada con otros idiomas (1846).
Fou el pare de Josep Manuel Blat i Soto.
(Oriola, Baix Segura, 3 agost 1836 – Castelló de la Plana, 22 juny 1884)
Escriptor i polític. Afiliat al partit liberal, en triomfar la revolució del 1868, fou nomenat secretari de la Junta revolucionària i de l’ajuntament de València.
Es dedicà més tard a la literatura (autor de la novel·la Dos artistas), al teatre (De un tiro dos pájaros, La tentación, Por tejados y azoteas) i nombrosos poemes, articles i contes. És autor també de l’obra erudita Sobre las inscripciones romanas encontradas en València.
També escriví en llengua catalana.
Dades dels Països Catalans 