Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Estelrich i Perelló, Joan Lluís

(Artà, Mallorca, 12 febrer 1856 – Palma de Mallorca, 10 agost 1923)

Escriptor i traductor. Estudià dret a Barcelona i Madrid. Catedràtic de literatura, traduí al castellà Heine (Cuadernos de viaje, 1892), Schiller (Poesías líricas, 1909), una antologia de poetes lírics italians (1889) i edità els estudis Fundaciones españolas en Roma (1911) i Influència de la lengua y la literatura italiana en el castellano (1913).

Escriví Páginas mallorquinas (1912), visió contrària al moviment de la Renaixença. Poeta en llengua castellana, les seves obres Primicias (1884), Saludos (1887), Poesías (1900) foren traduïdes a diversos idiomes. Fou membre de l’Academia Española i de la de San Fernando, entre d’altres.

Estellés i Rams, Salvador

(València, 1839 – 1861)

Escriptor i litògraf. Fou un dels primers que establí la litografia a València.

Col·laborà com a poeta humorístic a la premsa valenciana, sobretot a “El Rubí”, i escriví l’obra teatral en vers Un assumpte de família (1863).

Estela i Ponç, Miquel

(Palma de Mallorca, 1666 – Jaca, Osca, Aragó, 1721)

Eclesiàstic i escriptor. Religiós mínim. Filipista, fou confinat a Campos (Mallorca) pel govern de Carles III.

Després del triomf de Felip V de Borbó ocupà els càrrecs de provincial, visitador general, a la Toscana, a Nàpols i a Sicília, i general del seu orde (1716). Fou nomenat bisbe de Jaca el 1721.

Escriví El angélico doctor santo Tomás de Aquino… (1702), a més d’altres obres en llatí.

Estanya -escriptor-

(País Valencià ?, segle XV)

Escriptor. No n’és conegut de fonts, i tampoc no hi ha notícies sobre la seva personalitat, fora del títol de mossèn amb què signa, i que l’identifica com a cavaller.

Una família de cavallers d’aquest nom és situada a Xàtiva en aquest període.

La seva obra conservada es redueix a una poesia breu, encara que de qualitat estimable.

Estada, Ramon

(Illes Balears, segle XVI – segle XVII)

Escriptor i religiós. Seguí la carrera eclesiàstica. Als cinquanta anys ingressà a l’orde de Predicadors.

És autor de poesies.

Esquerdo i Pastor, Vicent

(València, 1597 – 1630)

Escriptor i ciutadà. Credencier de la generalitat de València. Germanastre d’Onofre Esquerdo i Sapena.

És autor de diverses comèdies (Marte y Venus en París, La Ilustre Fregona, entre altres), representades a València el 1619 i el 1620, i d’un bon nombre de poesies, generalment en castellà, premiades en els certàmens de l’època i publicades en les relacions d’aquests (1620-26).

Esquerdo, Vicent

(València, segle XVII – 1689)

Eclesiàstic i escriptor. Capellà de la diputació del general, de València.

Deixà escrit un recull de notícies sobre la ciutat i el regne de València, en especial sobre la seu valenciana i els seus bisbes i arquebisbes, i el Sant Calze.

Espina, Antoni

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Frare. És autor d’un Arte caligràfico (1800) que assolí notable difusió.

Espejo, Lope de

(Oriola, Baix Segura, segle XV – Nàpols ?, Itàlia, segle XV)

Poeta i literat. Estudià humanitats a València i es doctorà en teologia. Posteriorment passà a viure a Itàlia. El 1453 residia a Nàpols.

És autor d’una Historia de primi Ré delli Regni de Napoli e d’Aragona, obra que dedicà a Alfons, duc de Calàbria (després Alfons II de Nàpols), i de nombroses poesies en llatí.

Espasa i Signes, Josep

(Dénia, Marina Alta, 9 gener 1914 – 23 març 1980)

Eclesiàstic. Doctor en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma (1937), fou, des del 1950, canonge de la catedral de València i ha estat rector (1945-70) del Col·legi Major de Sant Tomàs de Villanueva, institució que renovà tant en l’aspecte material (edificacions, economia, etc) com en el docent.

Delegat diocesà d’ecumenisme, és fundador del Centre Ecumènic Interconfessional de València. Considerat com un dels principals promotors del moviment d’obertura de l’Església valentina arran del Concili Vaticà II.

Ha publicat Falsejaments i (1969), i féu de redactor religiós del setmanari “La Marina”, d’Alacant.