(Banyoles, Pla de l’Estany, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Escriptor hebreu.
Harai, Abraham
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: escriptors/es
Haleví, Samuel Xasdai ben
(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Escriptor en llengua hebraica. És autor d’obres de caràcter moral.
Gutiérrez Santamarina, Luis *
Nom real de l’escriptor de Cantàbria, conegut pel pseudònim de Luys Santamarina (1898-1980).
Guiter, Enric
(Ceret, Vallespir, 14 juny 1909 – 15 abril 1994)
Escriptor, lingüista i científic. Es doctorà en física a Montpeller (1939), i en lletres (1943) amb la tesi Linguistique historique du dialecte minorquin. Professor a Orà, Besiers, Montpeller i Perpinyà, dirigí l’Atlas linguistique des Pyrénées-Orientales (1966).
Ha publicat, a més de nombrosos articles, Preverbes et dictions catalans (1969), els llibres de poesia Cançó de juny (1951) i De porpra i d’or (1957), la peça teatral Teló de boca (1952) i les narracions Contes a Pipiu (1960).
Guiraud i Rotger, Joan
(Pollença, Mallorca, 1862 – 1887)
Escriptor. La seva breu activitat poètica revela una forta influència de Miquel Costa i Llobera.
El 1888 fou publicada, amb pròleg de Costa, una edició pòstuma de les Poesies de Guiraud.
Guinot i Vilar, Salvador
(Castelló de la Plana, 31 desembre 1866 – 30 juny 1944)
Polític i escriptor. Es llicencià en lletres a Madrid i milità en el partit conservador. Fou diputat a corts, alcalde de Castelló i president de la diputació.
Fundà a la seva ciutat el Sindicat Catòlic i el Cercle Artístic i figurà entre els fundadors de la Societat Castellonenca de Cultura, al butlletí de la qual col·laborà assíduament.
Publicà, a part diversos treballs sobre Joan Roís de Corella, Joanot Martorell i Jaume Roig, les narracions costumistes Capolls mustigats (1899), refoses sota el títol d’Escenes Castellonenques (1902); Fuentes lierarias de la lengua valenciana (1922) i El poeta Jaime Gazull (1924).
Guilla, Lluís
(Perpinyà, segle XVII – 1702)
Escriptor i notari. Publicà un Manual de la doctrina cristiana (1695) i Ales per volar a Déu (1695).
Guastavino i Gallent, Guillem
(València, 24 octubre 1904 – Benidorm, Marina Baixa, 23 març 1977)
Escriptor i bibliotecari. Fill de Severí Guastavino i Robba. Estudià filosofia i lletres a Madrid. El 1931 ingressà al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. Del 1932 al 1939 fou director del Museu Arqueològic de Tarragona.
El 1939 fou destinat al servei del Protectorat d’Espanya al Marroc com a director d’Arxius i Biblioteques d’aquell país. Amb la independència del Marroc el 1957 fou nomenat cap del nou Servicio de Depósito Legal de Obras Impresas en España (1958-67). Per oposició guanyà la direcció de la Biblioteca Nacional de Madrid i fou director després de la “Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos”.
Publicà entre altres les obres: Síntesis de historia de Marruecos, Un siglo de teatro valenciano, Algunos astrólogos valencianos de los siglos XVI y XVII, Onomástica escalantina, i diversos articles sobre València i d’altres sobre les festes de Moros i Cristians.
Guasp i Gelabert, Bartomeu
(Alaró, Mallorca, 1893 – Palma de Mallorca, 1976)
Escriptor. Fou ordenat sacerdot el 1920.
Ha publicat articles i llibres, en català i castellà, sobre història eclesiàstica de Mallorca, entre els quals cal remarcar La vida ermitana a Mallorca des del segle XIII a l’actualitat (1946).
Poeta menor, adscrit a l’Escola Mallorquina, ha recollit la seva obra a Poesies (1972).
Guardiola i Ortiz, Josep
(Alacant, 19 gener 1872 – 13 juliol 1946)
Escriptor i advocat. Fou membre corresponent de l’Academia de San Fernando de Madrid. Presidí la Comissió Provincial de Monuments d’Alacant. Fou governador civil de Valladolid. Actuà de mantenidor als Jocs Florals d’Alacant el 1934.
És autor de les obres Després de les Fogueres (1934), Gastronomía alicantina (1936, amb reedicions de 1944 i 1959) i Platos de guerra (1937), a més d’altres escrits breus i discursos.
Dades dels Països Catalans 