Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Huguet i Breva, Gaietà

2 Respostes

(Castelló de la Plana, 24 juliol 1848 – 26 novembre 1926)

Escriptor i polític. Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. Cap al 1865 se n’anà a Sud-Amèrica, i fou professor de francès al Fort Edwards Institute (Nova York).

Retornat a Castelló fou propietari rural i cap al 1874 entrà al partit federal de Francesc Pi i Margall, i fou president de la Lliga de Contribuents, diputat provincial i regidor.

Escriví nombrosos articles en català, a la premsa valenciana, sobre temes econòmics, històrics i lingüístics. També és autor de l’opuscle Orientacions valencianes (1905).

Amb la seva fortuna personal, subvencionà diverses iniciatives culturals.

Homar

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Religiós agustí. És autor d’escrits de caràcter històrico-polític.

Hoffmann, Yves

1 Resposta

(Maruéjols, França, 21 agost 1915 – Perpinyà, 1 maig 2011)

Escriptor. Director dels serveis de la Cambra de Comerç i d’Indústria dels Pirineus Orientals.

És autor de nombroses obres: Roussillon Catalogue Française, Roussillon aux cent visages, Ermitages du Roussillon, Perpignan et l’èvolution du tourisme roussillonnais, Le Roussillon au coeur d’un ensemble euro-méditarranéen, etc.

Ha estat un dels fomentadors de l’obertura vers les empreses del sud de l’Albera per tal d’industrialitzar el Rosselló.

Híxar i Ramírez de Arellano, Lluís (II) Ferrandis d’

2 Respostes

(Aragó, segle XV – segle XVI)

Duc d’Híxar i de Lécera. Fou el successor del seu avi Lluís Ferrandis d’Híxar i de Beaumont, puix que el seu pare, Joan Ferrandis d’Híxar i Enríquez havia mort el 1509.

Esdevingué famós per les disputes amb Joan d’Aragó, arquebisbe de Saragossa, que duraren fins el 1523.

Del seu segon matrimoni, amb Hipòlita Fernández de Heredia, nasqué el successor:

Joan (III) Francesc Cristòfor Ferrandis d’Híxar i Fernández de Heredia (Aragó, segle XVI – segle XVII)  Escriptor i duc d’Híxar i de Lécera. Veié als seus dominis l’expulsió dels moriscs (1611) i la repoblació per cristians vells. Tingué un llarg plet familiar per la successió. El seu hereu fou:

Martí Ferrandis d’Híxar i Mendoza de la Cerda (Aragó, segle XVII)  Duc d’Híxar i de Lécera. A la seva mort, sense descendència, heretà una filla d’un segon matrimoni del duc:

Isabel Margarida Ferrandis d’Híxar i de Castre-Pinós (Aragó, segle XVII)  Duquesa d’Híxar i de Lécera, que heretà del seu pare. Heretà de la seva mare els comtats de Vallfogona i Guimerà i els vescomtats de Canet i Évol, i per dret foral heretà els títols aragonesos el seu marit, Rodrigo de Silva y Sarmiento de Villandrando, segon marquès d’Alenquer i comte de Salinas i Ribadeo. El ducat continuà en la descendència d’aquesta família, bé que el cognom Ferrandis d’Híxar no romangué extingit.

Himes, Chester Bomar

Deixa un comentari

(Jefferson City, EUA, 29 juliol 1909 – Moraira, Marina Alta, 12 novembre 1984)

Escriptor. El 1929 complí set anys de presó per atracament i el 1954 es traslladà a París, on escriví narracions policíaques i creà dos personatges de gran èxit: els detectius negres Coffin Ed Johnson i Grave Digget Jones.

Posteriorment s’instal·là definitivament al País Valencià.

Entre les seves obres cal esmentar The Third Generation (1954), Run, Man, Run (1966) i l’autobiografia The Primitive (1955).

Herreros i Schwager, Francesc Manuel de los

1 Resposta

(El Pedernoso, Cuenca, 1817 – Valldemossa, Mallorca, 26 octubre 1903)

Escriptor i matemàtic. És abundant la seva producció de publicista a la premsa balear.

Publicà diverses monografies.

Herrero i Sánchez, Josep Joaquim

Deixa un comentari

(Requena, Plana d’Utiel, 1859 – Madrid, 20 juny 1944)

Escriptor. Visqué a Madrid des de la seva joventut, on col·laborà en diverses publicacions periòdiques.

Fou diputat a corts pel districte de Vilademuls (1898) i senador per la Universitat de València.

Publicà els reculls poètics Estrofas i Leyendas y fantasías i diverses traduccions.

Hernández i Guasco, Andreu

1 Resposta

(Maó, Menorca, 12 març 1817 – 21 agost 1886)

Metge. Era fill de Rafael Hernández i Mercadal i nét, per tant, d’Andreu Hernández i Basili.

Escriví poesia i teatre en castellà, així com alguns treballs professionals.

Harmsen i Garcia, Alexandre

Deixa un comentari

(Alacant, 18 maig 1840 – 11 desembre 1898)

Escriptor. Tenia el títol nobiliari de baró de Maials.

És autor, entre d’altres obres, dels assaigs Ensayos literario (1870) i Cervantes, i dels llibres poètics Cien composiciones en verso (1886) i La historia de mis ángeles (1895), aquest darrer dedicat als seus familiars ja morts.

Harïrï, al-

Deixa un comentari

(Alzira, Ribera Alta, 1164 – Sevilla, Andalusia, 1248)

Literat andalusí. És autor d’un diccionari biogràfic titulat Llibre de les perles i de les utilitats sobre les tradicions escollides.