Pseudònim de l’escriptor valencià Joan Baptista Mengual i Llull (1945-92).
Isa Tròlec *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: escriptors/es
Irles i Garrigós, Eduard
(Alacant, 21 desembre 1883 – 5 febrer 1954)
Escriptor. És autor de l’assaig El espíritu europeo de Larra (1926) i d’un bon nombre d’articles i poesies, en català i en castellà, apareguts en publicacions locals.
Ijar Portugal i Mompalau, Onofre Vicent
(València, segle XVII – 1688)
Escriptor. Era comte de l’Alcúdia i baró de Jalon.
És autor d’una Historia Universal de España i d’una Genealogía de las casas de Escrivá, Hijar, Mompalau y Ferrer, entre d’altres obres.
Iborra i Martínez, Josep
(Benissa, Marina Alta, 14 octubre 1929 – 24 febrer 2011)
Escriptor. Llicenciat en dret i en lletres. Ha treballat per la renovació cultural catalana al País Valencià.
Publicà el recull de narracions Paràboles i prou (1955); assaigs: La nova poesia catalana del País Valencià (1977-78), Fuster portàtil (1982), La trinxera literària (1974-1990) (1995), dietaris: Inflexions (2004) i Breviari d’un bizantí (2006), i diversos reculls d’estudis literaris.
Ibn -varis bio-
Ibn ad-Dabag (Onda, Plana Baixa, 1088 – 1151) Historiador àrab.
Ibn Affiun al-Gafiqï (Xàtiva, Costera, 1124 – 1188) Escriptor andalusí. És autor d’un repertori biogràfic dels ascetes andalusins. Es destacà a la literatura pel fet d’haver recopilat i conservat el dïwän d’Ibn Gubair.
Ibn al-Labbana (Dénia, Marina Alta, segle XI) Historiador àrab.
Ibn ‘Alqama (València, 1036 – 1115) Historiador. És autor d’una història de València a l’època del Cid, avui perduda, però utilitzada per les fonts àrabs posteriors (especialment per Bayän al-mugrib d’ibn ‘Idärï). La Primera crónica general i la Crónica de veinte reyes n’inclogueren traduccions parcials.
Ibn al-Zaqqäq (Alzira, Ribera Alta, 1096 ? – 1135) Poeta andalusí. Fou deixeble d’Ibn al-Sïd al-Batalyawsï i del seu oncle Ibn Hafäga. És considerat un dels més insignes representants del gènere floral (poesia dedicada al paisatge) a la literatura àrab.
Ibn ‘Amira (Alzira, Ribera Alta, 1186 – 1251) Historiador àrab.
Ibn ‘Ayyad (Llíria, Camp de Túria, 1149 – 1206) Historiador àrab.
Ibn Fathun (Oriola, Baix Segura, segle XI – 1125) Historiador àrab.
Ibn Waqqäs Al-lamtï, ‘Abd Alläh (Illes Balears, segle XII – 1185) Jurista andalusí. Imam i hätïb de Palma de Mallorca, on també dirigí una escola de jurisprudència. Sembla que morí màrtir a l’alcàsser durant l’aixecament dels presoners cristians contra Ishäq ibn Muhammad ibn Gäniya.
Ibn Gubair al-Kinani
(València, 1145 – Alexandria, Egipte, 1217)
Viatger andalusí. Fill d’un funcionari de Xàtiva. Fou secretari del governador Abü Sa’id ‘Utmän ibn ‘Abd al-Mu’min de Granada.
Féu tres viatges a Orient (1183-85, 1189-91 i 1217), la descripció (al-Rihla al-Kinani) del primer dels quals constitueix un amè anecdotari i alhora un valuós tractat de geografia i història, font important per a la història de les croades i especialment per a la penetració musulmana a Sicília.
Visità Sardenya, Sicília, Ceuta, la Meca, Medina, Kufa, Bagdad, Alep, Damasc i Sant Joan d’Acre.
Ibn al-Faradzí
(València, 926 – Còrdova, Andalusia, segle X)
Escriptor àrab. Fou valí de València sota el califat de Muhammad II.
Lluità al costat d’aquest i dels seus aliats catalans contra el partir bereber, durant la guerra civil que determinà la famosa expedició de Ramon Borrell I de Barcelona a Còrdova (1010). Quan els berebers recuperaren la ciutat, el mataren.
És autor d’unes biografies de sarraïns il·lustres.
Ibars i Ibars, Maria
(València, 29 febrer 1892 – 9 gener 1965)
Escriptora i mestra. Destacà com a poetessa. També ha conreat la novel·la.
Ha escrit, entre altres, Vides planes (1961), Flor de nisperer (1962), Graciamar (1963) i L’últim serv (1965). La darrera és d’edició pòstuma.
Ibáñez i Marín, Josep
(Ènguera, Canal de Navarrés, 8 març 1862 – Marroc, 23 juliol 1909)
Militar i escriptor. Estudià a l’acadèmia d’infanteria (1880-83); el 1890 fou nomenat secretari de la Junta de Reclutamiento y Reemplazo. Fou col·laborador de la “Revista Técnica de Infantería y Caballería.
Lluità a Cuba (1895-98) contra el moviment independentista i, ascendit a tinent coronel el 1908, fou destinat al Marroc, on morí en combat.
Fou un bon escriptor de temes militars, autor de diverses obres.
Humaydï, Abü ‘Abd-Alläh Muhammad
(Illes Balears, vers 1029 – Bagdad, Pèrsia, 1095)
Escriptor andalusí. Fou deixeble d’Ibn Hazm quan aquest es refugià a Mallorca.
Establert a Bagdad (1056), escriví un diccionari biogràfic de savis andalusins precedit d’una introducció històrica que arriba al 1058.
Dades dels Països Catalans 