Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Abraham, Jonah ben

Deixa un comentari

(Girona, 1200 – Toledo, Castella, 1263)

Escriptor hebreu. Era cosí germà del famós Bonastruc de Porta. Estudià a terres occitanes i a França.

Fou adversari de les doctrines de Maimònides, que excomunicà enèrgicament en unió del seu mestre, el montpellerí Salomó ben Abraham, i del seu deixeble David ben Saül Jonah.

Del 1248 al 1254 tingué escola oberta a Barcelona. Residí després a Toledo. Hom creu que hi morí en 1263. Als seus darrers anys es retractà de la seva actitud anterior i en féu pública penitència damunt la tomba de Maimònides.

La seva obra més destacada és el Mixle, conjunt de comentaris filosòfics que assoliren gran ressò.

Encara que el lloc de la seva sepultura és desconegut, se’n conserva una làpida funerària plena de lloances.

Zulueta i Escolano, Lluís de

1 Resposta

(Barcelona, 8 abril 1878 – Nova York, EUA, 2 agost 1964)

Polític, pedagog i escriptor. Germà d’Antoni. Doctor en filosofia i lletres.

Fou regidor de Barcelona (1905) i diverses vegades diputat a les corts per Barcelona i altres circumscripcions de l’estat espanyol. El 1910 s’integrà a la Unió Federal Nacionalista Republicana, però dos anys després es passà al Partit Reformista de Melquiades Álvarez, i traslladà la seva residència a Madrid.

Durant la Segona República fou, com a republicà independent, ministre d’estat del govern d’Azaña (desembre 1931-juny 1933).

Era actiu publicista, i publicà treballs sobre qüestions pedagògiques; col·laborà també a “Pèl & Ploma” (1889-1903), “Forma” (1904-07), “La Publicidad”, “El Liberal” i “El Sol”. S’exilià el 1939.

Xuriguera i Parramona, Ramon

1 Resposta

(Menàrguens, Noguera, 3 abril 1901 – Brageirac, França, 22 agost 1966)

Escriptor. Germà de Joan Baptista. Dirigí la revista “Lleida” i estudià lletres a Barcelona.

S’exilià el 1939 a França, on contribuí a les activitats culturals dels emigrants i a difondre-hi els problemes de Catalunya. Fou professor d’institut.

Publicà novel·les d’arrel psicològica: Espills adormits (1932), Volves grises (1932), Desordre (1936) i Destins (1938). Dels seus assaigs cal destacar Casanovas (1933), L’aportació de la Catalunya occidental a l’obra de la Renaixença (1936) i Jacint Verdaguer, l’home i l’obra (1971).

Traduí al català Flaubert, Cocteau i Sartre. Morí a l’exili.

Xuriguera i Parramona, Joan Baptista

1 Resposta

(Menàrguens, Noguera, 17 juny 1908 – Barcelona, 17 octubre 1987)

Escriptor. Germà de Ramon. Militant del moviment catalanista a les terres de Lleida, pertanyé al Bloc Obrer i Camperol.

La seva literatura, d’arrel romàntica, destaca l’assaig El camí de Catalunya (1945), les novel·les: Desembre (1934), La vida de Joan Ventura (4 volums, 1963-71), La vida nova (1966), La guerra civil (1986), etc; teatre, més aviat de caire històric: Don Joan (1959), La reina Margarida (1966), Capses humanes (1971), Aníbal (1972), Lucrècia (1980), La veu del destí (1983), etc, i poesia: Les ales del vent, El cor vermell (1972) i Indíbil i Mandoni (1972).

És també autor d’obres històriques: Tres moments històrics: Indíbil i Mandoni, Aníbal a Catalunya, Evocació de la ciutat de Balaguer (1971), Els comtes d’Urgell i la ciutat de Balaguer (1973).

S’exilià a França el 1939, i en tornar es dedicà a l’ensenyament i a la divulgació de la llengua catalana: Els verbs catalans conjugats (1978) i Nou diccionari de la llengua catalana (1979).

Obtingué la flor natural als jocs florals de Buenos Aires el 1960.

Xirau i Subias, Ramon

1 Resposta

(Barcelona, 20 gener 1924 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 26 juliol 2017)

Filòsof i escriptor. Fill de Joaquim Xirau i Palau, amb qui s’exilià el 1939. Es llicencià en filosofia a la universitat de Mèxic, on fou professor.

Els seus assaigs s’inspiren en part en l’existencialisme i el personalisme.

Ha publicat, entre d’altres, Duración y existencia (1946), Introducción a la historia de la filosofia (1964), Epígrafes y comentarios (1985), Cuatro filósofos y lo sagrado (1986) i Antología de Ramon Xirau (1989), entre d’altres obres.

Com a poeta, influït per Éluard, Maragall i Hölderlin, ha publicat, en català, Deu poemes (Mèxic 1951), Les platges (1974), Dit i escrit (1983), Natures vives (1991), etc; el 1996 publicà la seva Poesia completa.

El 1997 rebé la Creu de Sant Jordi.

Vives i Roig, Amadeu

18 Respostes

(Collbató, Baix Llobregat, 18 novembre 1871 – Madrid, 2 desembre 1932)

Compositor. El seu germà Camil li ensenyà les primeres nocions de solfeig. Estudià harmonia i composició a Barcelona amb Josep Ribera. Després d’un quant temps d’exercir de mestre de capella en un asil de Màlaga, ocupà el mateix càrrec a Barcelona al Col·legi del Loreto.

Fou un dels fundadors de l’Orfeó Català (1891), al qual dedicà les seves obres corals. Es destacà especialment en el gènere teatral, gràcies al seu talent dramàtic i a la seva força lírica.

Algunes de les primeres obres seves són escrites en col·laboració amb J. Giménez, R. Calleja i A. Saco del Valle. El 1895 estrenà al Teatre Novetats de Barcelona Arthús, òpera en tres actes, damunt text de S. Trullol i Plana, i Euda d’Uriach (1900), basada en una obra d’Àngel Guimerà.

Es traslladà a Madrid, on triomfà com a autor de les sarsueles Don Lucas del Cigarral (basada en la comèdia Entre bobos anda el juego, de F. de Rojas i estrenada el 1899), La balada de la luz (1900), Doloretes (1901), El tirador de palomas (1902) i Bohemios (1903; transformada en òpera l’any 1920); Juegos malabares (1910), Anita la risueña (1911), Maruxa (1914; convertida també en òpera l’any 1915), El señor Pandolfo (1916), Trianerías (1919), Balada de Carnaval (1919), Doña Francisquita (1923), Talismán (1932, estrenada el 6 de desembre, quatre dies després de la mort del compositor), etc.

Escriví també una de les més notables col·leccions de lieder de l’època: Canciones epigramáticas (1915-16). Entre les seves obres corals es destaquen la cèlebre L’emigrant (1890) i Follies i paisatges, suite en cinc parts (1928).

Fou conferenciant i autor de llibres com Sofia (1923), L’entusiasme és la sal de l’ànima (1927) i el recull d’articles i conferències pòstum Julia (1971).

Vives i Miret, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 28 juny 1903 – 15 desembre 1966)

Escriptor i historiador. Autodidacte. El 1933 publicà el minuciós Historial del gremi de bastaixos de capçana i macips de ribera de la duana de Barcelona.

Instal·lat a Tarragona en la postguerra, centrà els seus estudis en Tarragona i sobretot en Santes Creus (L’escriptori de Santes Creus, 1959; Els tres palaus reials de Santes Creus, 1960); fou secretari general de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus.

La seva obra fonamental fou publicada pòstumament: Reinard des Fonoll. Escultor i arquitecte anglès renovador de l’art gòtic a Catalunya (1969).

Publicà, en l’aspecte literari, Les cançons del llibre de la pàtria (1936, texts amb música d’Enric Morera) i alguns reculls poètics. Ha deixat diversos estudis inèdits inacabats, i recollí una interessant col·lecció de pintura.

Vives i Borrell, Joan

Deixa un comentari

(Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 28 abril 1884 – 7 maig 1960)

Escriptor. Residí a Barcelona, on col·laborà a “Catalunya Artística”, “Joventut”, “La Renaixença”, “El Poble Català” i altres publicacions.

Publicà reculls de narracions, com Siluetes rusticanes (1914), Evocacions, i de poemes (Preludis lírics) i estrenà diverses peces teatrals: Pallassos de tot l’any, Camí de l’amor, camí de la glòria, etc.

Durant la Primera Guerra Mundial es distingí per les seves campanyes aliadòfiles, especialment al periòdic “Justícia”. Diverses composicions poètiques seves foren recollides a “Lectura Popular”.

Vinyeta i Leyes, Ramon

Deixa un comentari

(Torelló, Osona, 1914 – 2005)

Erudit i escriptor. Bon coneixedor dels pobles i de les tradicions sobretot de la Catalunya Vella, ha fet una tasca important de divulgació a través de nombroses conferències i projeccions. Ha fundat l’Editorial Celblau de Torelló.

Entre les moltes publicacions seves destaquen les guies muntanyenques i turístiques: Bellmunt (1949), Puigsacalm (1950), Les Gorgues (1954), Rupit (1970), L’Estany (1974), Sant Jaume de Frontanyà i l’alta vall del riu Merlès (1978), Llegendes de la vall del Ges (1979), etc, i, en col·laboració amb A. Pladevall, La vall de Torelló (1979).

Viñas i Olivella, Cèlia

1 Resposta

(Lleida, 16 juny 1915 – Almeria, Andalusia, 21 juny 1954)

Escriptora. Filla de pares barcelonins, passà l’adolescència i la joventut a Palma de Mallorca, on fou deixebla de Gabriel Alomar i contragué amistat amb B. Rosselló i Pòrcel.

Catedràtica de llengua i literatura castellanes a l’institut d’Almeria (1943), hi desenvolupà una tasca cultural i educativa rellevant.

És autora de diversos llibres de poemes en castellà (Trigo del corazón, Canción tonta en el sur, Palabras sin voz, etc) i d’un en català: Del foc i la cendra (1953), on el seu art assoleix la plenitud. També cultivà l’assaig (Estampas de la vida de Cervantes), el conte per a infants (El primer botón del mundo y otros cuentos), la novel·la i el teatre.