(Barcelona, 20 gener 1924 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 26 juliol 2017)
Filòsof i escriptor. Fill de Joaquim Xirau i Palau, amb qui s’exilià el 1939. Es llicencià en filosofia a la universitat de Mèxic, on fou professor.
Els seus assaigs s’inspiren en part en l’existencialisme i el personalisme.
Ha publicat, entre d’altres, Duración y existencia (1946), Introducción a la historia de la filosofia (1964), Epígrafes y comentarios (1985), Cuatro filósofos y lo sagrado (1986) i Antología de Ramon Xirau (1989), entre d’altres obres.
Com a poeta, influït per Éluard, Maragall i Hölderlin, ha publicat, en català, Deu poemes (Mèxic 1951), Les platges (1974), Dit i escrit (1983), Natures vives (1991), etc; el 1996 publicà la seva Poesia completa.
El 1997 rebé la Creu de Sant Jordi.
Retroenllaç: Xirau i Palau, Joaquim | Dades de Catalunya