Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Anfruns i Torres, Maria

Deixa un comentari

(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1889 – 14 setembre 1965)

(o de Gelabert)  Escriptora. Dona religiosa i tradicionalista, vinculada a diferents associacions devotes de Cornellà, estudià pedagogia i confecció de randes, i escriví poesia i teatre.

És autora de diverses comèdies i dels reculls de poemes Calaixos de blondes i Flaires de tardor, així com també de la comèdia bilingüe La tia d’Antilles (1933, estrenada posteriorment amb el títol de La tia d’Amèrica).

A la postguerra edità una obra lírica (Fiesta en palacio, 1965) i una joguina en vers destinada al públic infantil (Florida de virtuts. Els petits pastorets, 1966).

André, Marius

Deixa un comentari

(Santa Cecília de les Vinhas, França, 5 juny 1868 – París, França, 12 setembre 1927)

Escriptor i traductor. Va traduïr Santiago Rusiñol i Ramon Llull. Col·laborà a “La Veu de Catalunya”.

Escriví diversos assaigs: La Catalogne et les germanophiles, Le bienhereux Raymond Lulle (1900), La fin de l’empire espagnol d’Amèrica (1922).

Amuti, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX)

Escriptor i periodista.

Entre les seves obres destaca avui, per la seva curiositat, un Viatge a Mataró en el ferrocarril, que recull les impressions d’un viatge per la nova via fèrria Barcelona-Mataró, la primera del país, inaugurada el 1849.

Amorós i Solà, Xavier

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 7 abril 1923 – 18 juliol 2022)

Escriptor i poeta. Ha estat un dels principals promotors de les activitats culturals a Reus, sobretot al Centre de Lectura.

Poeta realista, reflecteix el món, de vegades ferreny o desolat, de cada dia. Ha publicat diversos llibres de poesia.

En prosa, és autor de L’agulla en un paller (1981), l’assaig No hi ha festa que valgui (1984), els reculls d’articles De Reus estant (1995) i Tomb de ravals (1998), la peça de teatre Història sentimental (1993), la novel·la El camí dels morts (1996) i les narracions Històries de la plaça de Prim (1997) i Història gràfica del Reus contemporani (1987).

De 1986 a 1993 va ser senador.

Amorós, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX – Getafe, Madrid, 1912)

Escriptor. Escriví diverses obres satíriques i humorístiques en castellà.

Usà molt el pseudònim de Silverio Lanza.

Amigó i Batllori, Leandre

Deixa un comentari

(Molins de Rei, Baix Llobregat, 12 desembre 1906 – Barcelona, 25 maig 2005)

Escriptor. Col·laborà, entre d’altres periòdics, a ‘El Matí” i a “La Revista”.

Als Jocs Florals del 1934 obtingué el premi Narcís Oller de narració, però no fou fins al 1948 que publicà el seu primer llibre, el recull de contes Enlluernament (1948) i després els estudis o evocacions personals Joaquim Ruyra (1950), Joan Oller i Rabassa, novel·lista (1953), Llibre de la vellesa (1954), Presències i evocacions (1969), La frontera de l’oblit (1981) i Semblances, Testimoni d’una cultura (1990).

Amigó i Anglès, Ramon

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 16 gener 1925 – 16 setembre 2011)

Escriptor. Amb Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna publicà la tercera edició de la guia Les muntanyes de Prades, el Montsant i serra la Llena (1906).

S’ha especialitzat en l’aplec de la toponímia de diversos termes: Reus (1957), la Mussara (1963), Castellvell del Camp i Almoster (1968), Constantí (1968), Vilallonga del Camp, Vila-seca de Solcina (1978), Prades (1985).

Fou president del Centre de Lectura de Reus.

L’any 1997 rebé la Creu de Sant Jordi.

Amich i Bert, Julià

Deixa un comentari

(Tarragona, 1895 – Barcelona, 1968)

Periodista, escriptor i oficial de marina mercant. El 1918 fundà la revista “Navegación”.

A vint-i-sis anys deixà la navegació i es dedicà al periodisme; s’especialitzà en temes marítims. Del 1934 al 1936 fou president del Mont de Pietat Marítim. El 1955 fundà el periòdic barceloní “El Vigía”.

A més de nombrosos articles, ha escrit: Naves de antaño (1947), Historia del puerto de Barcelona (1956), Burlando el bloqueo, A la deriva, Diccionario marítimo (1956), Mascarones de proa y ex-votos marineros, etc.

Ultra totes aquestes activitats, Amich és també conegut com a constructor de vaixells en miniatura.

Ametller i Viñas, Josep

1 Resposta

(Girona, 19 març 1832 – 11 gener 1901)

Metge. Fill de Miquel Ametller i Marill. Exercí deu anys a Madrid, on fou metge de l’hospital de San Juan de Dios. Fou elegit membre de l’Academia de Medicina de Madrid i intervingué activament en el primer congrés espanyol de medicina (1864).

De tornada a Girona, hi fundà la “Revista de Gerona”. Col·laborà en altres revistes i és autor de nombrosos treballs de medicina, però també històrics i literaris.

Ametller i Vilademunt, Victorià

1 Resposta

(Banyoles, Pla de l’Estany, 1818 – Alcalá de Henares, Madrid, 1884)

Militar i escriptor. Fou diputat a Corts i comandant general dels republicans de Catalunya durant la guerra dels Matiners (1848-49).

Fou perseguit per la seva obra Los mártires de la libertad española (1855), d’idees extremadament liberals.

Escriví altres obres: Juicio crítico de la guerra d’Àfrica (1861), Ideas sobre la reforma de las fuerzas armadas en España (1870), Un ejército para el rey o un ejército para la patria (1877).