(Banyoles, Pla de l’Estany, 1896 – Barcelona, 1981)
Advocat i escriptor. De jove tingué un gran esclat literari i col·laborà en publicacions barcelonines i empordaneses.
Narrador vivaç i realista, publicà narració (Sols de posta (1918), Solada de contes (1921), Tres rondalles de poble (1925) i El bes a la mà (1979)-, poesia –A l’ombre dels olivers (1927)- i assaig –Política fiscal de la República (1933)-.
(Barcelona, 13 setembre 1937 / 1939 – 12 novembre 1987 – )
(ILC) Entitat autònoma de la Generalitat de Catalunya. Creada per aplegar i potenciar l’acció dels intel·lectuals catalans fidels a la Generalitat, de la qual rebé el suport financer.
En fou l’antecedent immediat l’Agrupació d’Escriptors Catalans, constituïda pel setembre de 1936 dins la UGT i presidida per Joan Oliver, la qual organitzà el servei de Biblioteques al front i cercà ajuts internacionals per als escriptors.
La Institució fou presidida per Josep Pous i Pagès, i en foren vice-president i secretari Carles Riba i Francesc Trabal, respectivament.
Patrocinava els premis de la Generalitat i la “Revista de Catalunya” (1938). La secció de publicacions edità obres dels principals escriptors catalans del moment.
A finals de la guerra civil l’entitat es va dissoldre. El 1987 el Parlament va aprovar una llei pel retorn d’aquesta institució, depenent del departament de Cultura de la Generalitat.
Enllaç web: Institució de les Lletres Catalanes
(Barcelona, 19 octubre 1873 – 2 febrer 1932)
Escriptor. De caire tradicional, publicà en poesia Segarrenques (1925) i Picarols i randes (1926).
A part obres de teatre, edità també Segarra i la Conca de Barberà per la Mare de Déu del Tallat (1906).
(Tarragona, 1910 – 4 novembre 1997)
Escriptor. Ha transcrit i publicat l’Archiepiscopologio de Josep Blanch i Próceres y ciudadanos de honor del Principado de Cataluña de Francesc Xavier de Garma, i ha tingut cura de la segona edició d’Adarga catalana del mateix Garma.
Ha traduït al català la Marca Hispanica de Pèire de Marca (n’han estat publicats els tres primers llibres) i, per a la Fundació Bernat Metge, ha fet les versions de la Conjuració de Catilina (1963) i La guerra de Jugurta (1964) de Sal·lusti, Les vides dels dotze cèsars (1966-71) de Suetoni i La Guerra de les Gàl·lies.
(Montblanc, Conca de Barberà, 1907 – 1992)
Escriptor. Fundador i vice-president del Cercle Obrer Intel·lectual de Catalunya, col·laborador de “L’Insurgent” i fundador de la revista “L’Estel”.
S’exilià a França el 1939, i en retornà el 1960.
(Barcelona, 1 desembre 1902 – 27 juliol 1965)
Escriptor. Fill d’Amadeu Hurtado. Exiliat el 1939, visqué a Mèxic i, poc temps abans de morir, retornà a Catalunya.
Durant l’exili, el record de la vida barcelonina, especialment dels cercles de la burgesia, li estimulà una inèdita vocació de novel·lista.
Publicà les novel·les i narracions Unes quantes dones (1955), L’Araceli Bru (1958), Es té o no es té (1958), Un mite (1959), La condemna (1961) i Desarrelats (1964).
(Barcelona, 24 novembre 1939 – 4 març 2007)
Periodista i escriptor. S’ha especialitzat en problemes socials i del món del treball, ha dirigit les revistes “Atalaya del Guinardó”, “Oriflama” i “Quatre Cantons”, i ha col·laborat en nombrosos diaris i revistes.
Amb un estil viu i periodístic, ha escrit, sol o en col·laboració, els llibres: Materials per a una biografia del Noi del Sucre (1974), La Barcelona de Porcioles (1976), Història dels noms dels carrers de Barcelona, Obrers a Catalunya (1982) i Cada taula, un Vietnam (1997).
Juntament amb Jaume Fabre, ha escrit també un estudi sobre els barris de Barcelona.
(Catalunya, 1958 – 1962)
Conjunt de retrats literaris de Josep Pla. Publicats en nou volums per l’editorial Selecta i reeditats per Destino.
Els retrats, seixanta en total, de to viu i anecdòtic, són dedicats a diferents personatges de la societat catalana del segle XX, des de poetes i escriptors fins a polítics, passant per artistes i intel·lectuals de diverses disciplines, metges, industrials i fins i tot figures de projecció més local.
(Cabra, Còrdova, Andalusia, 16 setembre 1939 – )
Escriptor. Ha estat vicepresident de la Joventut Obrera Catòlica a la diòcesi de Barcelona.
Ha publicat col·laboracions a “Serra d’Or”, “Juventud Obrera” i “Signo”. Fou secretari del premi Nova Terra.
Autor dels llibres Proceso de socialización en la empresa, Aprendices en la J.O.C., Tu y el servicio militar i Superación de la empresa capitalista.
(Catalunya, segle XIV ó XV)
Obra anònima de la fi del segle XIV o principi del XV.
D’assumpte típicament cortesà, presenta la característica d’aplegar tres tècniques literàries diverses, en vers i prosa, i tres modalitats lingüístiques diferents (occità, francès i català).
Escrita amb el propòsit didàctic d’oferir uns models de bon redactar, l’estil és en general retòric, però sempre digne.
Dades dels Països Catalans 