Nom de religió de l’escriptor i religiós caputxí català Jordi Llimona i Barret (1924-99).
Barcelona, Jordi de *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: escriptors/es
Barcelona, Antoni Maria de *
Nom de religió del teòleg i escriptor caputxí català Josep Maria Galdácano i Melià (1889-1953).
Barata i Montanya, Francesc
(Matadepera, Vallès Occidental, segle XVI – Roma ?, Itàlia, segle XVI)
Escriptor i eclesiàstic. Fou canonge del capítol de Barcelona i prior de l’església de la Mare de Déu de Montserrat, a Roma.
Deixà inèdita l’obra titulada De les dones més famoses de la Història.
Banyuls i de Forcada, Antoni de
(Perpinyà, segle XVIII – Barcelona, 1795)
Escriptor, del grup de Tuir, fill de Tomàs de Banyuls i de Martín, baró de Nyer i marquès de Montferrer, i germà petit de Joan Baptista.
Doctor en teologia, fou canonge d’Elna, rector de la Universitat de Perpinyà i, des del 1767, prior de Cornellà de Conflent. Traduí en vers al català la Zaira de Voltaire (1780-82).
Després de la Revolució Francesa s’establí a Barcelona, on testà el 1795.
Banús, Francesc
(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)
Advocat i escriptor. En 1816 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres.
És autor de memòries de caràcter històric i jurídic.
Bech i Sudrià, Pere
(Figueres, Alt Empordà, 5 gener 1920 – Martorell, Baix Llobregat, 14 agost 2012)
Escriptor i pintor. És autor de Ciutat creada (1951), sobre Girona, i d’algunes narracions curtes.
La seva pintura és d’un figurativisme constructiu i estilitzat.
Bassa i Virgili, Josep
(el Vendrell, Baix Penedès, 1754 – Santes Creus, Alt Camp, 1825)
Eclesiàstic i escriptor. Vicari general de la congregació cistercenca d’Aragó i Navarra i definidor de l’orde per Catalunya.
Fou catedràtic a Osca i abat de Santes Creus.
És autor de diversos escrits anti-liberals.
Badia i Casañas, Joan
(Girona, 1900 – 1923)
Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions com “El Gironès”.
Fou publicat, pòstumament, el recull El pecat de la novícia i altres contes (1924).
Balanzó i Pons, Llorenç
(Barcelona, 4 maig 1860 – 1 març 1927)
Escriptor. Traduí la Divina Comèdia. La major part de les seves obres són peces teatrals per a ser representades en centres morals, tasca en la qual esmerçà llargs esforços.
El papa Benet XV el distingí amb el títol de marquès de Balanzó.
Dades dels Països Catalans 